Toyota recupera una premsa de 1934 per fabricar el combustible del futur
Hi ha màquines que no moren mai. Només descansen, esperant que algú les torni a engegar. I aquesta vegada, qui ha despertat una bèstia d’acer de 700 tones ha estat ni més ni menys que Toyota.
Després de set dècades al Brasil, una premsa gegantina ha tornat a casa. No per nostàlgia, sinó per una missió molt més moderna: ajudar a fabricar el combustible del futur. I sí, tot va començar el 1934, quan encara no hi havia Land Cruisers ni PowerPoints.
- D’una fàbrica de telares al motor mundial
- El viatge èpic: del Japó al Brasil amb olor de ferro i suor
- El retorn: una bèstia amb passaport japonès
- Restauració i renaixement
- Del passat al futur: ara fabrica peces per a l’hidrogen
- Per què és tan simbòlica aquesta restauració
- Fitxa tècnica simbòlica
- El missatge darrere de l’acer
D’una fàbrica de telares al motor mundial
La història d’aquesta premsa comença el 1934, quan Kiichiro Toyoda, aleshores al capdavant de Toyoda Automatic Loom Works (sí, de telares), va decidir comprar una Komatsu de 700 tones. Aquell tros de metall no era només una màquina; era el primer pas perquè Japó deixés de fabricar teixits i comencés a fabricar somnis amb rodes.
Aquesta premsa servia per donar forma a les primeres peces metàl·liques de la fàbrica d’Aichi. Tres anys més tard, el 1937, naixia Toyota Motor Corporation. Aquella màquina ja havia vist néixer literalment els primers cotxes de la marca, molt abans que el món sabés què era un “SUV híbrid”.
El viatge èpic: del Japó al Brasil amb olor de ferro i suor
Després d’anys en actiu a Honsha i després a Koromo (l’actual Toyota City), la premsa va viatjar a l’altra punta del món. Era el 1962, i Toyota obria la seva primera planta fora del Japó: São Bernardo do Campo, al Brasil. Allà, aquesta màquina va ser clau per fabricar el Toyota Bandeirante, el Land Cruiser “tropical” que encara avui és mite a Sud-amèrica.
Durant més de 60 anys, la Komatsu no va parar. Va estampar peces per a Corolla, Hilux i qui sap quants models més. La seva pressió de 700 tones era tan precisa que molts enginyers brasilers la consideraven “la màquina que mai s’atura”. Literalment: només es va apagar el 2023, quan Toyota va tancar la planta.
El retorn: una bèstia amb passaport japonès
Per a qualsevol altra empresa, aquella premsa hauria anat directa al museu —o a desballestar. Però per a Akio Toyoda, actual president i nét del fundador, era una qüestió de principis. Va ordenar que la màquina tornés al Japó sota el concepte de “conservació funcional”: preservar la seva història, però mantenint-la viva.
El transport va ser una odissea moderna: desmuntatge complet, viatge en contenidor marítim, controls de corrosió, restauració peça a peça i muntatge final a Toyota City. Tot per retornar-li la seva funcionalitat original de 1934. El resultat és una peça que brilla com nova, però amb més històries que qualsevol manual de mecànica.
Restauració i renaixement
Abans de la seva reintegració, la Komatsu va passar per una restauració exhaustiva. Els tècnics van retirar capas de pintura acumulades durant dècades, van substituir elements corroïts i van recuperar el seu color gris original. Tot amb un objectiu: que pogués tornar a treballar com si fos 1934.
Durant la cerimònia de benvinguda, antics treballadors brasilers i directius de Toyota van participar en un acte que va combinar llàgrimes, oli i orgull. Akio Toyoda, en el seu discurs, va dir: “Aquesta premsa no només va fer cotxes. Va ajudar a construir una indústria sencera”. I no exagerava.
Del passat al futur: ara fabrica peces per a l’hidrogen
El més sorprenent és que la màquina no s’ha convertit en peça de museu, sinó en eina de futur. Actualment s’utilitza per fabricar components de les piles de combustible d’hidrogen, la tecnologia en què Toyota confia per anar més enllà del cotxe elèctric convencional.
La mateixa premsa que un dia va donar forma a un Land Cruiser ara estampa materials per als sistemes d’hidrogen del futur. Una mena de càpsula del temps tecnològica que uneix dues èpoques de la indústria japonesa: la del ferro i la de l’energia neta.
Per què és tan simbòlica aquesta restauració
Toyota ha convertit la Komatsu en un emblema de la seva filosofia: no llençar el vell, sinó reinventar-lo. És el mateix que fan amb els seus cotxes clàssics, els programes de reciclatge o les bateries d’hidrogen reutilitzades. Aquesta màquina és la metàfora perfecta del monozukuri —l’art japonès de fabricar amb ànima.
Com diuen a la pròpia empresa: “El valor no és només en la tecnologia, sinó en la continuïtat”. La pressió que abans modelava acer, avui modela el futur de la mobilitat sostenible.
Fitxa tècnica simbòlica
| Característica | Dades |
|---|---|
| Model | Komatsu 700T Press |
| Any d’adquisició | 1934 |
| Pes/Pressió | 700 tones |
| Ús actual | Fabricació de peces per a piles d’hidrogen |
| Lloc | Toyota City, Japó |
El missatge darrere de l’acer
En plena cursa per l’electrificació, Toyota envia un missatge clar: el futur pot ser nou, però no cal llençar el passat. La Komatsu de 1934 no és només un tros de metall: és la prova que una idea pot seguir viva gairebé un segle després, sempre que hi hagi algú disposat a donar-li una nova funció.
Com diuen ells: “A la nostra indústria, fins i tot les màquines tenen memòria”. I aquesta, sens dubte, n’ha vist prou per recordar-nos que el progrés també pot olorar a greix antic i esperança nova.
Font oficial: Toyota Global Newsroom.
