Toyota prepara el primer cotxe elèctric amb bateria d’estat sòlid: la promesa (gairebé) definitiva per al 2027
A l’AP-7, el trànsit no perdona ni als elèctrics. Però Toyota diu que el 2027 podries carregar el cotxe en 10 minuts i arribar a casa abans que s’acabi el podcast.
La marca japonesa fa anys que promet “la revolució” de la bateria. Ara assegura tenir-la a punt: una bateria d’estat sòlid que sona a ciència-ficció però ja té data al calendari. O això diuen a Sumitomo, els seus aliats químics.
- Un anunci amb data, però sense miracles (encara)
- Com funciona això de “l’estat sòlid”?
- Per què Sumitomo és clau en el pla?
- Taula de fets ràpids
- Del laboratori a la fàbrica: el repte real
- Impacte ambiental i cadena de subministrament
- El que promet Toyota (i el que no diu)
- Conclusió: la paciència també es carrega
Un anunci amb data, però sense miracles (encara)
Des de 2021, Toyota i Sumitomo Metal Mining treballen a porta tancada en una cosa que sembla sortida d’un laboratori de manga: una bateria que no porta líquids, que no crema i que es carrega en minuts. Fins aquí, bé. El problema? Que el món real és menys anime i més burocràcia industrial.
Els japonesos asseguren que el llançament comercial arribarà el 2027 o 2028. Però després de tants anuncis “revolucionaris” (recordem aquell Mirai d’hidrogen que havia de canviar-ho tot), la prudència ja ve de sèrie. Aquesta vegada, però, hi ha xifres concretes: autonomia de fins a 1.200 km i càrrega ultraràpida. Promet.
Com funciona això de “l’estat sòlid”?
Les bateries actuals no són tan “seques” com semblen. El seu interior és un batut químic amb electrolit líquid, essencial però inflamable. Toyota vol eliminar aquest líquid i substituir-lo per un material ceràmic o polimèric que permeti moure ions com si fos màgia. El resultat: més seguretat, més densitat energètica i menys risc d’incendi (el somni de qualsevol aparcament subterrani).
En paraules d’un enginyer de Toyota citat per Nikkei Asia el setembre del 2025, “aquesta tecnologia és com passar del cassette al streaming”. Curiós que encara hi hagi gent que escolti els cotxes com si fossin vinils.
Per què Sumitomo és clau en el pla?
Sumitomo no és un nom sexy, però és qui ha desenvolupat un material de càtode altament resistent mitjançant una tecnologia de síntesi de pols pròpia. Traduït: el component que acostuma a degradar-se després de centenars de càrregues ara pot resistir com un Nokia 3310. Això és el que, segons ells, desbloqueja la producció massiva.
Segons Sumitomo Metal Mining (2025), l’objectiu és iniciar la fabricació a gran escala abans del 2028, aprofitant les seves plantes existents al Japó. Volen garantir el subministrament per a una onada de nous BEV —sí, Battery Electric Vehicles, perquè ara tot necessita sigles.
Taula de fets ràpids
| Any de llançament previst | 2027–2028 |
|---|---|
| Autonomia estimada | Entre 965 km i 1.200 km |
| Temps de càrrega | 10 minuts (segons proves internes) |
| Aliat tecnològic | Sumitomo Metal Mining |
Del laboratori a la fàbrica: el repte real
El difícil no és fer que una bateria funcioni, sinó que funcioni milers de vegades, sota calor, fred, vibracions i un usuari que sempre oblida endollar-la. Toyota ho sap. Per això, l’empresa treballa també en reduir costos i escalar la producció sense dependre tant de materials problemàtics com el cobalt o el níquel.
Un portaveu de Toyota va afirmar a la premsa japonesa el juliol del 2025 que “el nostre objectiu no és només innovar, sinó democratitzar la tecnologia”. En altres paraules: volen que el Prius del futur sigui més Spotify que Tesla.
Impacte ambiental i cadena de subministrament
La idea no és només vendre cotxes, sinó reduir emissions i dependències. Les bateries d’estat sòlid permeten una producció més compacta i menys contaminant, alhora que obren la porta a un reciclatge més eficient. Això s’alinea amb els programes Green Innovation Fund del Japó i el Battery Passport europeu, que obliguen a traçabilitat i sostenibilitat real.
És a dir, que no n’hi ha prou amb un cotxe verd si la mina on s’extreu el níquel sembla Mordor. El futur passa per una indústria que pesi menys en CO₂ i més en coherència.
El que promet Toyota (i el que no diu)
Les expectatives són elevades: més autonomia, menys temps de càrrega i una vida útil més llarga. Però també hi ha silencis. Toyota no ha revelat encara els costos reals de producció ni si els primers models seran accessibles o només de gamma alta. Spoiler: probablement començarem amb un Lexus.
Tot i així, el moviment és simbòlic. Si una marca tan conservadora com Toyota diu “ens electrifiquem del tot”, vol dir que el món de l’automoció ja ha girat full. Fins i tot al parquing d’un IKEA, algun dia podràs carregar en el temps que trigues a tornar un prestatge MALM.
La paciència també es carrega
El 2027 sembla lluny, però set anys passen ràpid si mirem enrere: el 2018 encara discutíem si els SUV eren moda o maledicció. Avui, tot indica que Toyota posarà la primera pedra d’una nova era elèctrica. O almenys, un bon powerbank sobre rodes.
Si tot va segons el pla, la bateria d’estat sòlid de Toyota i Sumitomo podria marcar un abans i un després —no només per l’autonomia, sinó perquè podria fer del cotxe elèctric una opció realment universal. I potser, per fi, ens estalviarem sentir allò de “m’he quedat sense bateria”... però dit amb veu de Prius.
