Sílvia Abril porta el Delta a taula amb arròs de marisc
Hi ha viatges que comencen amb l’AP-7, un cafè amb gel i la sensació que arribaràs tard igualment. I després hi ha els que comencen amb una pregunta incòmoda: qui fa “la” recepta bona quan tothom diu que la seva és l’autèntica?
Al programa La recepta perduda d’RTVE Catalunya, Sílvia Abril aterra al Delta de l’Ebre buscant un plat que aquí es tracta com un tema d’estat (i una mica com una religió). Però el detall que ho canvia tot… encara no toca.
Hi ha viatges que comencen amb l’AP-7, un cafè amb gel i la sensació que arribaràs tard igualment. I després hi ha els que comencen amb una pregunta incòmoda: qui fa “la” recepta bona quan tothom diu que la seva és l’autèntica?
Al programa La recepta perduda d’RTVE Catalunya, Sílvia Abril aterra al Delta de l’Ebre buscant un plat que aquí es tracta com un tema d’estat (i una mica com una religió). I tu penses: “serà una altra recepta més?” Spoiler mental: no exactament.
El gir arriba quan troba el seu “mestre”: en Berti, un creador de contingut ebrenc que fa bandera de la terra i l’accent. Junts es posen a cuinar un arròs de marisc (sí, la paella de marisc de tota la vida, però feta com toca) en un lloc que no és un plató amb llums: una barraca tradicional, d’aquelles de fang que es mantenen fresques per dins quan fora el Delta fa de Delta.
Delta de l’Ebre, una paella i una barraca: el “setup” perfecte
El Delta té aquesta cosa que enganxa: carreteres rectes, olor d’aigua, i la sensació que el temps va a un altre ritme. Si vens de fer cua a l’AP-7 o d’entrar i sortir d’un aparcament d’IKEA com si fos un circuit d’habilitat, aquí el contrast és directe. I funciona.
La cuina, a més, no és un decorat. És una barraca, amb parets que “respiren” i una temperatura interior que fa pensar: “això sí que és climatització”. I en aquest context, l’arròs no és un “plat d’estiu”. És un ritual domèstic amb fum, oli i paciència.
Fitxa ràpida del capítol (per situar-te)
- Programa: La recepta perduda (RTVE Catalunya)
- Protagonistes: Sílvia Abril i en Berti
- Lloc: Delta de l’Ebre
- Plat: arròs de marisc cuinat a la paella
On veure-ho (font oficial)
El capítol es pot consultar a la plataforma oficial d’RTVE: RTVE Play. I sí, és dels que et deixen amb ganes d’anar a comprar musclos ara mateix.
La recepta: ingredients, ordre i el “moment llagostí”
Aquí ve la part que fa que la gent discuteixi: no tant el “què”, sinó el “quan”. Perquè en Berti ho té clar (i ho diu al programa): l’essencial és l’arròs, i a partir d’aquí la imaginació juga segons el que trobis fresc a la peixateria. Zero postureig. Producte i ordre.
La base és el sofregit: ceba, tomàquet, all i tres o quatre pebrots (sí, més del que molta gent posaria). I després el marisc va entrant a la paella com si fos una banda que s’incorpora a l’escenari: primer saltejat, després sofregit, després arròs i brous. I, al final, el descans. Perquè l’arròs també vol respirar.
Ingredients (segons el que cuinen al Delta)
| Part | Ingredients | Notes pràctiques |
|---|---|---|
| Base | Arròs | 2–3 grapades per persona (referència del programa) |
| Marisc | Musclos, llagostins, marisc del dia | Reserva els llagostins per decorar al final |
| Peix/cefalòpodes | Calamar o sípia (i pop si en tens) | Tria el que sigui més fresc a la peixateria |
| Sofregit | 1 ceba, 3–4 pebrots, 1 all, tomàquet | Es tritura per fer una base homogènia |
| Líquids | Brou de peix + aigua dels musclos | El brou pot ser fet a casa o comprat |
| Altres | Oli d’oliva, sal | Un raig generós, però sense ofegar-ho |
Pas a pas: l’ordre que evita drames
- Talla i tritura la ceba i els pebrots. Afegeix el tomàquet i torna a triturar.
- Paella al foc i un raig d’oli d’oliva.
- Salteja el marisc (llagostins inclosos) i afegeix la sípia o el calamar. Reserva els llagostins.
- Incorpora els musclos i tira-hi la salsa del sofregit. Remena fins que agafi color.
- Quan el sofregit és cuit, posa-hi l’arròs.
- Afegeix una mica de l’aigua dels musclos i després el brou de peix. Ajusta de sal.
- Apaga el foc, tapa amb draps i deixa reposar 5 minuts.
- Abans de servir, torna a posar els llagostins per sobre.
El truc que sembla una tonteria (però no ho és) és el repòs. No és “perquè sí”: és perquè el gra acabi d’assentar-se i el conjunt quedi més lligat i gustós. I aquí, al Delta, això no es negocia. Punt.
Qui és en Berti i per què aquesta recepta va de molt més
En Berti no és “només” el noi que cuina. És el tipus de persona que, quan parla, notes que hi ha una idea al darrere: reivindicar d’on és i fer-ho amb humor. Segons explica al programa, va començar a fer-se conegut per doblatges a les xarxes, i aquella embranzida li va obrir camí.
I hi ha una part més íntima que també apareix: ell mateix explica que la separació dels seus pares el va marcar de petit i que, amb el temps i la teràpia, ha après a valorar el que té i a estimar-se més. No és drama de manual. És vida real. I, de fons, una paella que va fent xup-xup.
El Delta com a “ingredient”: producte i context
Cuinar un arròs de marisc al Delta no és casualitat. És una zona on l’arròs forma part del territori i on el marisc arriba amb una normalitat que a ciutat sona a privilegi. Si vols situar el marc natural i cultural, tens informació pública a la web de la Generalitat sobre el Parc Natural del Delta de l’Ebre.
I ara imagina-t’ho: olor de sofregit, el soroll del gra quan cau a la paella, i aquell moment en què el brou comença a bullir i fa una mena de “sssssh” que et diu que vas bé. O que ja l’has liada. Però vas bé.
Si vols fer-la a casa: tres decisions que et salvaran
- Compra amb cap: millor menys varietat i més frescor que una paella “de tot”.
- Respecta l’ordre: marisc saltejat, sofregit, arròs, líquids, repòs. Sense invents estranys.
- No ho remenis com un risotto: aquí busques un arròs amb caràcter, no una crema.
La realitat és que l’episodi de La recepta perduda amb Sílvia Abril al Delta de l’Ebre no va només d’una paella: va de com un lloc explica una recepta i de com una recepta pot explicar una persona. I sí, quan ho veus, et venen ganes de fer un tomb per la N-340, parar a comprar marisc i tornar a casa amb un pla: arròs, brou i cinc minuts de repòs. Això és el que queda.
