El restaurant valencià que sembla un cinema clandestí (i no només pel menjar)
Un cinema antic convertit en un restaurant que sembla treure’s d’una pel·li de gàngsters. Fa olor de misteri, té llums tènues i fins i tot et costa trobar el lavabo. El típic lloc on podries esperar a Al Capone prenent un gintònic... però a València.
La porta discreta no anuncia res del que passa dins. Un cop entres, el decorat et transporta als anys 20 nord-americans, amb daurats, fum de whisky imaginari i un DJ que, per si no n’hi havia prou, toca al centre de la sala. Tot plegat amaga una proposta que va molt més enllà de la cuina.
Hi ha locals que neixen per ser més que restaurants. Alegal, el nou espai gastronòmic de València, és un d’aquells llocs on el menjar és només la meitat de l’experiència. L’altra meitat és atmosfera, música, llum i, sobretot, la sensació de trobar-te en un lloc que juga a ser clandestí. Sí, és un restaurant, però sembla un club privat amb entrada secreta.
El projecte ocupa els antics cines Aragón, tancats el 2017. Els promotors, dos joves empresaris valencians, van decidir recuperar-ne l’espai per fer-hi un lloc que recorda els temps de la Llei Seca americana. Tot és decorat amb intenció: parets ornamentades que amaguen lavabos, reservats ocults amb miralls i passadissos per on hi pots veure sense ser vist. Alegal és un d’aquells llocs on res està posat a l’atzar.
Un restaurant amb DJ al mig de la sala
El que més sorprèn quan entres és que la taula principal no és per al xef, sinó per al DJ. En una mena de xemeneia central, un discjòquei punxa música mentre els comensals mengen a les taules que l’envolten. No hi ha pista de ball, però tampoc ningú et prohibeix aixecar-te i moure el cos entre plat i plat. Això no és “sopar amb espectacle” a l’ús: aquí el ritme acompanya cada mossegada.
Dani García, però no com t’esperes
Alegal té el segell gastronòmic de Dani García, el cuiner andalús que va aconseguir tres estrelles Michelin a Marbella. Però alerta: no és un “restaurant de Dani García” al peu de la lletra. La seva participació ha estat sobretot conceptual, aportant alguns dels seus plats icònics i ajudant a definir la filosofia culinària del lloc. La direcció i identitat són pròpies, made in València.
A la carta hi ha plats que porten la firma García, com el famós brioche cojonudo amb xoriço i ou de guatlla o la “burger que li va donar sentit a tot”, amb salsa bull i pa pretzel. Però també hi ha arrossos reinterpretats (tranquil, no volen competir amb la paella de la teua mare), peix fresc, carns a la brasa i postres tan exagerats que semblen objectes de joieria, com el “lingot d’or” de xocolata i albercoc.
Un menú que juga a sorprendre
Un altre dels hits és “La Cereza”, un mousse de foie amb suc de cirera, parmesà i oporto que sembla literalment una fruita acabada de collir. També hi ha un aguacat a la brasa que ningú s’esperaria trobar a un antic cinema reconvertit en restaurant. I si tens diners per cremar, pots demanar una pizza de salmó que puja a 78 euros si hi afegeixes caviar. El missatge és clar: aquí s’hi ve a jugar.
Un luxe “accessible”
Els promotors asseguren que volen oferir un luxe assequible. De mitjana, sopar costa uns 50 euros, cosa que el situa lluny de les grans estrelles Michelin però prou a prop per fer-te sentir en una experiència premium. I el millor: pots quedar-t’hi després de sopar, perquè el local també funciona com a club nocturn fins a les tantes.
València, nova capital gastronòmica?
L’arribada d’Alegal coincideix amb un moment en què València està guanyant protagonisme com a destinació gastronòmica. A més dels ja consolidats Quique Dacosta i Ricard Camarena, la ciutat atrau cada vegada més projectes que juguen amb la barreja entre menjar i experiència. No és casualitat: la capital del Túria s’està reinventant també com a destí cultural i de festa, i un restaurant com Alegal encaixa perfectament en aquesta narrativa.
Un projecte cuinat a foc lent
El restaurant s’ha estat gestant des del 2019. Els seus impulsors, Salim Bravo i Álex Valmaña, expliquen que la idea va sorgir de la seva pròpia experiència en l’oci nocturn i que volien crear un lloc que combinés gastronomia, música i disseny. No tenen darrere fortunes familiars ni grans inversors, sinó anys de feina i un concepte clar: portar a València un espai diferent, que no es pugui comparar amb res que ja existís.
Quan el cinema es converteix en cuina
El més poètic de tot és que un antic cinema, que havia estat punt de trobada cultural, ara recuperi la seva vida d’una manera totalment diferent. Allà on abans s’apagaven les llums per veure una pel·lícula, ara s’encenen per sopar sota mirades de gàngsters i jazz electrònic de fons. Alegal no només és un restaurant: és una posada en escena.
Si vols conèixer més sobre l’univers gastronòmic de Dani García, pots visitar la seva pàgina oficial (grupodanigarcia.com).
En resum: Alegal no és només menjar, no és només un club, i no és només un homenatge a la Llei Seca. És tot això alhora, amb un toc valencià i una mica de postureig ben entès. El que passa dins, ja ho hauràs de descobrir tu mateix.
