El restaurant inesperat de Barcelona que ha enamorat Fermín López

Ni Via Veneto, ni Botafumeiro, ni aquell de marisc on et deixes mig sou. Quan tothom pensava que els futbolistes només trepitgen restaurants de mantel de lli i carta de vins infinita, arriba una sorpresa que trenca el guió.

I no, no es tracta d’un xiringuito de la Barceloneta ni d’una pizza al forn de llenya a Gràcia. El jugador blaugrana Fermín López ha confessat quin és el seu racó preferit a la ciutat i el lloc no té res a veure amb el que imagines quan penses en un futbolista del Barça.

Restaurant japonès Ikibana a Barcelona. Imatge ikibana.com
Restaurant japonès Ikibana a Barcelona. Imatge ikibana.com

Barcelona té aquesta cosa: pots anar a buscar un entrepà de calamars a les Rambles, un menú de 10 euros al Raval o una experiència gastronòmica de 200 euros al Passeig de Gràcia. Però quan un jugador del Barça obre la boca i diu on menja, la ciutat sencera para l’orella.

Així va ser amb Fermín López, que en un directe a l’app The Residency va respondre preguntes dels aficionats. Entre respostes de futbol i preguntes personals, va deixar anar la bomba: el seu restaurant favorit a Barcelona no és cap dels habituals noms de luxe que imagines. El migcampista d’El Campillo té debilitat per un japonès-brasiler amb tres locals repartits per la ciutat.

Un nom que no surt a les guies de turistes despistats

El lloc es diu Ikibana, i té tres ubicacions: Passeig Picasso, Paral·lel i Doctor Fleming. No és el típic japonès minimalista, ni tampoc un “rodizio” brasiler de menjar fins rebentar. Aquí el que es juga és una fusió: sashimi que balla samba i makis amb accent de Copacabana.

Segons expliquen al web del restaurant, la seva història té un origen cinematogràfic: el vaixell Kasato Maru que el 1908 va portar immigrants japonesos al Brasil. D’aquesta barreja cultural va sortir una cuina que avui és gairebé un gènere en si mateixa. I sí, Barcelona també en té la seva versió.

Menús per blaugranes... i per humans

El que més sorprèn? Els preus. No són de xampany amb or dins, sinó de “va, fem-nos un homenatge”. El menú degustació bàsic surt per 38 euros i inclou edamame, gyozas, uramakis variats i plats calents. Hi ha opcions més completes, fins als 68 euros, amb foie, entrecot i un coulant de te verd per acabar fent-te l’“il·lumina’t” de postres.

En definitiva, res a veure amb el tòpic futbolista que només trepitja taules Michelin. Fermín ha triat un lloc que barreja colors, textures i sabors de Tòquio i São Paulo, i això diu molt més del jugador del que sembla.

Ikibana: més que sushi

La carta no es limita al sushi. Hi ha makis en tempura, nigiris de tota mena, tatakis, yakimeshi i plats Ikibana que no trobaràs en cap altre lloc. Un exemple? El “Morango uramaki”, amb maduixa i una combinació que et deixa entre incrèdul i addicte.

I si ets dels que prefereixen no pensar massa, tens els combinats i degustacions que et fan la feina. El restaurant sap jugar amb l’experiència: llum tènue, decoració que recorda més a un lounge de São Paulo que a un japonès d’anime, i plats que arriben amb aquella posada en escena que et fa treure el mòbil abans de menjar.

El Barça, la ciutat i el menjar

Al final, aquesta elecció de Fermín López té un punt de coherència. Barcelona és una ciutat de barreja constant: modernisme i skate, vermut i gintònic, festa major i festivals electrònics. Que un jugador jove del Barça triï un japonès-brasiler com a lloc preferit encaixa perfectament en aquesta identitat híbrida de la ciutat.

En un món on tothom espera que els futbolistes només mengin en llocs de luxe, aquest detall humanitza. Fermín no només juga bé, sinó que també menja bé i sense pretensions. Potser és l’únic blaugrana que pots trobar compartint taula amb estudiants de la UPF, parelles de primera cita i famílies de diumenge.

On trobar-los

Els tres locals estan ben repartits: al centre (Passeig Picasso), al Paral·lel i a Sarrià. Tres ambients diferents, però tots amb el mateix segell. Pots consultar les ubicacions i menús a la seva web oficial.

El secret de Fermín López ja no és tan secret. No és ni luxe ni low cost, és simplement Barcelona en estat pur: barreja, sabor i una mica d’imprevist.