Un poble petit amb un menú que ha enamorat fins a National Geographic
Hi ha pobles on passa poca cosa… i després hi ha Olost, on la fonda del poble ha aconseguit sortir a les pàgines de National Geographic. No és cap fake ni broma de festa major: un racó tranquil d’Osona s’ha colat a l’elit gastronòmica.
Un lloc amb esmorzars de forquilla i menús diaris que costen menys que un sopar de tapes al Born. Però, què té aquest espai perquè una revista internacional s’hi fixi? Aquí comença la intriga.
En un país on hi ha més bars que farmàcies, sorprèn quan un restaurant de poble passa a convertir-se en un referent mundial. Fonda Sala, a Olost (Lluçanès, Osona), n’és un exemple. Allò que va començar el 1959 com una fonda familiar de Toni Sala i Aurora Gabasa, ha acabat convertint-se en tema de conversa a escala global.
Dels canelons de faisà a l’estrella Michelin
Durant els anys vuitanta, el negoci va fer el salt: un nou espai, més ampli i elegant, però sense perdre l’essència rural ni la passió per la cuina de caça i productes del camp. El 1992, la guia Michelin els va atorgar una estrella. I el més bèstia? No l’han perdut mai més. Una fita gairebé de supervivència en un sector on les estrelles brillen i cauen com mosquits a l’agost.
La clau? Una cuina que la mateixa guia defineix com “altament delicada”. Però tranquils: no hi trobareu plats deconstruïts amb fum i nitrogen, sinó un estil clàssic i elegant, amb producte local i respecte per la temporada.
Un menú de diari amb preu de cafè i croissant a la Diagonal
Si penses que Michelin equival a targeta Visa tremolant, aquí tens la sorpresa: menú diari a 19 € (de dilluns a divendres) i 26 € els caps de setmana. Inclou entrants, primers, segons i postres. La beguda va a part, clar, que som a Catalunya. Però a aquest preu, qui es pot queixar?
Els plats? Canelons de faisà, steak tartar de vedella, i una carta marcada pel territori: trufa, bolets, caça i tot el que dona el Lluçanès. I de postres, opcions de tota la vida amb aquell toc subtil que converteix un mos en record.
Un celler amb més ampolles que un festival
La Fonda Sala no només viu de la cuina. La bodega compta amb més de 700 referències de vins, però també cognacs i whiskys. L’objectiu no és fer postureig a Instagram, sinó oferir el maridatge perfecte per a cada plat. Un luxe discret, com aquells avis que saben més de vi que molts sommeliers amb màster.
TripAdvisor també hi diu la seva
Els comentaris dels clients són d’aquells que et fan venir gana només de llegir-los:
- “Matèria primera de primera qualitat, servei atent i amable. Tornarem per la temporada de caça.”
- “Un lloc tranquil i agradable per esmorzar. El cambrer era un crack dels vins i whiskys.”
- “Un menú molt correcte. Hi tornaré segur.”
- “Una sorpresa trobar en aquest petit poble un restaurant del nivell de Fonda Sala. L’estrella Michelin és més que merescuda.”
- “El revuelt de bolets, espectacular. La llebre Royale, sublim. Recomendado 100%.”
D’un poble petit a una revista gegant
El que ha acabat de fer que la Fonda Sala salti al focus és que National Geographic l’ha inclòs en una selecció de restaurants que val la pena descobrir. Una menció que posa Olost al mapa, literalment, i que confirma allò que molts veïns ja sabien: el seu poble té més a oferir que la tranquil·litat rural.
No és només un lloc per menjar bé: és una experiència que barreja història, territori i cuina. El que fa dècades era només una fonda, avui és un punt de pelegrinatge per foodies, curiosos i fins i tot turistes internacionals.
Per què funciona?
Perquè aquí no hi ha artificis. És la combinació entre un preu accessible, una cuina que respecta el producte i un ambient rural autèntic. I potser, al final, això és el que atrau més que cap estrella o reconeixement: la sensació que, en un petit poble català, encara pots seure a taula i gaudir de l’essencial.
Si vols comprovar-ho per tu mateix, tens una excusa més que bona per agafar el cotxe i perdre’t pel Lluçanès. I, de pas, entendre per què National Geographic ha posat el focus en aquest racó tan discret com imprescindible.
