El menú de 48 € que amaga una estrella Michelin (i no és a Bilbao)
En aquest país, menjar bé no és opcional, és patrimoni emocional. Però trobar una estrella Michelin que no et deixi la Visa temblant... això sí que sembla ciència-ficció.
Doncs resulta que no cal vendre un ronyó per tastar l’alta cuina. El lloc? Un baserri al mig del no-res, amb un xef jove que ha decidit revolucionar les regles del joc (i de la carta).
El País Basc és d’aquells llocs on cada bocí de formatge, cada glop de txakolí i cada aroma a brasa et diu a crits: "Aquí mengem bé, nano". Però, en un mapa ple d’estrelles Michelin, hi ha una que brilla per una raó inesperada: el preu.
Som a Dima. No, no és un nou DJ de techno català, sinó un poble petitó a mitja hora de Bilbao, envoltat de verdor, boira matinal i silenci rural. En aquest escenari bucòlic s’hi amaga Garena, un restaurant amb estrella Michelin que serveix una experiència top... per menys del que costa una ronda de gintònics a l’Eixample.
Un baserri del segle XVII amb molt de flow
El Garena no és cap local trendy amb neons i playlist de reggaeton cool. És un baserri (casa rural tradicional basca) del segle XVII restaurat amb un gust exquisit, on el modern i l’autèntic ballen un aurresku gastronòmic. A la cuina hi trobem Julen Baz, un xef que no arriba als 40 però ja ha deixat clar que la tradició i la innovació poden fer match.
Des del 2022, la guia Michelin el va posar al radar amb una estrella que molts veurien com un "ara et toca pujar preus". Però Baz ha decidit fer-ho a la seva: oferir dues ànimes dins el mateix espai, com un Yin i un Yang gurmet.
Alta cuina per gourmets... i per mortals
A la part superior del local hi trobem el restaurant Garena “oficial”: dues opcions de menú degustació (Garena, 158 € i Gurea, 128 €) que són un viatge sensorial pels sabors bascos passats pel filtre de la creativitat de Baz.
Però el secret millor guardat és just a baix. La taberna. Aquí, la cuina es relaxa però no baixa la guàrdia. El menú és directe, fresc, de temporada i de proximitat. 2 aperitius, 4 plats i un postre. Res de floritures, però tot amb una execució que et fa oblidar que estàs pagant... només 48 €.
Sense soroll, sense postureig, però amb estrella
La carta de la taberna canvia cada setmana segons el que ofereixen els productors locals. És com anar a dinar a casa d’un amic foodie que viu a pagès... però amb un equip de cuina entrenat per la Michelin. És el tipus de lloc que no té necessitat de fer soroll a xarxes, perquè el boca-orella fa la feina. Els que ho saben, ho saben.
Dima, el nou hotspot rural?
Amb el Parc Natural de Gorbeia i el d’Urkiola a tocar, Dima comença a sonar com a destinació per escapades gastro-rurals. Perquè no tot a la vida ha de ser Donostia, no?
I sí, el menú de la taberna no és el mateix que el de dalt. No hi ha espuma d’algues ni caviar d’alvocat. Però tampoc cal. És honest, saborós i molt, molt ben fet. I això, estimats modernets, és el veritable luxe avui dia.
Val la pena el viatge?
Si t’agrada menjar bé, no et fa por agafar el cotxe i tens una mica de GPS emocional per fugir del soroll turístic, la resposta és un rotund sí. És un d’aquells llocs que et reconcilien amb la gastronomia sense necessitat d’un crèdit ICO.
A més, poder dir que has dinat a un Michelin per menys de 50 €... això sí que és postureig del bo.
