Un dels olis d’oliva més famosos, expulsat del súper de manera fulminant
El drama de la compra setmanal ja no és només decidir entre cafè en gra o mòlt. Ara també cal vigilar que l’oli d’oliva que poses al carret no sigui, literalment, un “oli pirata”.
El més curiós és que no parlem d’una marca desconeguda que trobaries en un mercat de carretera, sinó d’un nom prou familiar que molts tenien a casa. I aquí és on comença la història més surrealista del passadís dels olis.
A les prestatgeries dels supermercats hi passen coses rares, però que un dels olis d’oliva més coneguts sigui expulsat de manera fulminant no és habitual. Aquesta vegada no es tracta de preus que s’enfilen com la benzina a l’N-340 a ple agost, sinó d’una decisió oficial que obliga a retirar ampolles d’un producte que molts havien comprat de bona fe.
La notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda entre consumidors i comerciants. L’oli d’oliva en qüestió no complia els registres necessaris per estar en una prestatgeria. I això, en llenguatge planer, significa que era un producte “il·legal”.
Quan l’oli deixa de ser oli
El control sanitari va posar la lupa sobre aquest oli i el resultat no va ser gens glamurós: etiquetes falses, números de registre inexistents i un origen més confús que una factura de la llum. Tot plegat va fer que es dictés la seva prohibició immediata de venda i comercialització.
No només es va ordenar retirar-lo de les botigues físiques, sinó també de les plataformes online. És a dir, ni al súper, ni a Amazon, ni al portal de rebaixes del teu veí. La consigna era clara: fora de circulació en qualsevol format i amb qualsevol data de caducitat.
I si algú ja l’ha comprat?
Potser el més incòmode de la situació és pels qui ja tenen l’ampolla a la cuina. L’indicació oficial és deixar de consumir-lo immediatament. Res de fer-lo servir “només per sofregits” o “perquè ja el tinc obert”: el risc per a la salut és massa gran.
A més, es convida els consumidors a posar-se en contacte amb l’organisme de control, mitjançant correu electrònic o a través del servei oficial “ANMAT Responde”. En definitiva, un tràmit que ningú vol fer, però que pot estalviar més d’un ensurt.
Un problema recurrent
Aquest cas no és aïllat. Els darrers mesos ja hi ha hagut altres productes de consum quotidià –des de la mel fins a la sal– que han estat retirats per incompliments greus. El denominador comú? Envases que semblen normals però amaguen irregularitats de llibre.
La situació també planteja un altre debat: fins a quin punt podem confiar en què tot el que hi ha al súper està realment controlat? Els organismes de seguretat alimentària insisteixen que les inspeccions són constants i que aquestes mesures són, precisament, la prova que el sistema funciona. Però la sensació de “quina serà la propera sorpresa?” ja està al carrer.
Impacte per al consumidor i el mercat
Per al consumidor, la retirada d’aquest oli és una pèrdua de confiança més en un producte que, per tradició, és gairebé sagrat a la cuina mediterrània. Per al mercat, és un maldecap logístic i econòmic: retirar lots, revisar prestatgeries, respondre reclamacions... tot mentre es mira de mantenir la imatge de normalitat.
Aquesta mena d’escàndols no només afecten la marca implicada. De retruc, generen dubtes sobre altres fabricants i posen pressió sobre els supermercats, que ja prou tenen amb l’augment dels costos i la guerra de preus amb les marques blanques.
Una lliçó amarga (i oliosa)
Si alguna cosa ens deixa clar aquest episodi és que, de vegades, allò que sembla segur i habitual pot resultar ser un producte fora de la llei. Potser la lliçó és que val més perdre cinc minuts revisant registres i etiquetes que no pas arriscar-se a un mal de panxa monumental.
Mentrestant, el consumidor queda atrapat entre la desconfiança i la necessitat de seguir comprant oli d’oliva, perquè sense ell no hi ha pa amb tomàquet que valgui. I això, a casa nostra, és gairebé un delicte.
Per saber-ne més
Pots consultar més detalls sobre les disposicions oficials al web de l’ANMAT, l’organisme encarregat de regular aquests casos.
