El peixet fregit del Bar La Plata: el secret més net (i més cruixent) de Barcelona
Barcelona té bars que semblen sortits d’una postal del 1950 i d’altres que semblen una story de gastroinfluencer. El Bar La Plata és cap dels dos, però una mica de tots. Fa vuitanta anys que serveixen el mateix peixet fregit i encara no se n’han cansat. I tu tampoc.
Entre vermuts, braves i selfies amb morro de sardina, aquest racó del barri Gòtic continua fregint peix com si fos un acte religiós. Tothom hi passa: Ferran Adrià, Bono i el teu cosí que diu “jo a Barcelona només vaig al Gòtic si hi ha peixet”. Però, què té aquest fregit que fa perdre la fe en els forns d’aire calenta?
El secret més vell del Gòtic (i encara cruix)
No és un “plat viral”, ni un “challenge de TikTok”. És una tapa amb vuit dècades d’orgull i un únic missatge subliminal: si l’oli és bo, la vida també. L’Anna Marjanet, la cuinera que durant 33 anys va regnar darrere la barra, en va fer una filosofia de vida: “fregir és escoltar el foc”, deia a qui volgués escoltar-la.
El seu llegat continua viu. I sí, han revelat la recepta sencera (sense filtres, sense trucs màgics). Però alerta: només té tres passos i un ingredient invisible —l’afecte—, que no es ven ni al Mercat de Santa Caterina ni a Amazon Fresh.
Ingredients i dades del peixet
Temps total: 15 minuts
Dificultat: Baixa (si tens oli i paciència)
Calories: 250 kcal / ració
Ubicació: Carrer de la Mercè, 28 – Barri Gòtic, Barcelona
Font oficial: Turisme de Barcelona
La recepta del Bar La Plata (sense trampes ni air fryer)
| Pas 1 | Neteja i asseca el peixet blau —sardinetes, si pot ser—. Res de presses: renta, eixuga i posa-hi sal. Si el teu peixater t’ho fa, millor: tu així tens més temps per obrir el vermut. |
|---|---|
| Pas 2 | Passa’l per farina de blat com si l’estiguessis vestint per sortir al Born. Cap condiment més, si us plau: el bon peix no necessita disfressa. |
| Pas 3 | Fregiu-lo amb oli Alto Oleico Bargalló (els del bar el canvien cada dia, tu no pots dir el mateix). Dos minuts forts, un minut de repòs, i fora. Res de reutilitzar: l’oli brut és pecat capital. |
El truc: afecte, no espècies
Els de La Plata no tenen carta, tenen constància i oli net. “Aquí no innovem, conservem”, diu el propietari amb el davantal més antic de la ciutat. I potser és per això que, entre els millors xefs del món, aquest fregit senzill és gairebé patrimoni emocional.
El truc no és el peix, ni la farina, ni la temperatura. És aquell moment entre fregida i fregida on l’oli sona com un vinil vell i tu penses: això sí que és Barcelona. Aquella que encara fa olor de mar, no de perfum “Mediterranean Fresh”.
Bar La Plata: 80 anys fregint felicitat
El bar obre cada matí amb la mateixa banda sonora: paella al foc, barra plena i riures. Cap reserva online, cap brunch pretensiós. Només vermut, seitons, peixet i ganes de quedar-se. Un museu vivent on la tapa és l’exposició.
Si algun dia passes pel carrer de la Mercè i sents olor de fregit que et fa salivar abans d’arribar a la porta... no busquis el “food truck”. És el Bar La Plata que, des del 1945, fregint peix petit, ha fet gran la seva llegenda.
Per què aquest peixet és llegenda
- Només tres ingredients: peix fresc, farina, oli.
- Zero postureig: sense gluten, sense drama, sense air fryer.
- Oli nou cada dia: no és un detall, és una religió.
- Servei directe: de la paella a la barra, com ha de ser.
I si encara dubtes, fes cas d’un client habitual (testimoni de barra, 2024): “A La Plata no hi ha wifi, però hi ha connexió directa amb la felicitat”.
El fregit com a patrimoni barceloní
Hi ha cuines que busquen l’estrella Michelin i d’altres que només volen no perdre el gust del barri. La Plata és d’aquestes últimes. Un lloc on el temps no passa, però el peix sí. I sempre ben fregit.
Vuitanta anys després, segueixen amb el mateix ritme i el mateix orgull. Perquè si hi ha una veritat universal a Barcelona és aquesta: res no cura millor un dilluns que un bon peixet fregit.
(i oli final)
La recepta del Bar La Plata no es ven, però es comparteix. Com totes les coses bones. Tres passos, un bon producte i una mica d’amor —o d’oli, que és més fàcil de trobar. I ara ja ho saps: si el peix parla, és que l’has deixat massa estona al foc.
Bon profit i bon vermut, modernet.
