El restaurant de Tarragona que ha fet suar Alberto Chicote: una masia, un suquet i molta brasa
A la N-340, entre pins, grills i GPS que fan el que poden, s’amaga un restaurant que sembla més un casament dels noranta que un plató de televisió. Però no: és allà on Alberto Chicote ha desembarcat amb la seva càmera, la seva veu greu i les seves ganes de suquet.
Els veïns de Tarragona ja el coneixen de sobres, però ara mig país sap que hi ha una masia amb brasa i nervi capaç de competir a “Batalla de restaurantes”. La pregunta no és si Chicote s’ho va menjar tot... sinó què dimonis fan a “El Trull” perquè tothom en parli.
Una masia catalana amb esperit de plató
Si busques “El Trull” a Google Maps, el navegador et dirà alguna cosa com “següent desviació a la N-340, quilòmetre 1.168”. Tradueix-ho així: ni centre històric, ni carrer Major, ni vistes a la Catedral. Aquest restaurant viu entre urbanitzacions i oliveres, com si volgués recordar que la cuina catalana també s’alimenta del fum de la brasa i del soroll dels cotxes que passen cap a la platja.
La masia —amb més metres que un pis d’abans de la bombolla— és un d’aquells llocs on el pa arriba tebi, el vi no es disculpa i les parets semblen haver vist més comunions que programes de televisió. Però ara, després del pas de “Batalla de restaurantes” (laSexta), els caps de setmana tenen un punt de reality gastronòmic.
La batalla del suquet (i del protagonisme)
Alberto Chicote ha tornat amb la seva tercera temporada del programa, i aquesta vegada la Costa Daurada és el camp de batalla. Quatre restaurants, un suquet de peix i moltes mirades d’estratègia. Entre ells, El Trull de Tarragona, dirigit per Jorge Piera, que competeix contra Cal Tendre i Macarrilla (Cambrils) i Salioli (Creixell).
Com sol passar en aquest format, els nervis pesen tant com la sal. I si Chicote apareix amb llibreta, és que algú farà cara de “això ho fem així de tota la vida”. El programa busca el millor suquet, aquell guisat nascut per aprofitar peix “de batalla”, però convertit avui en plat de culte per foodies amb càmera a mà.
📍 N-340, km 1.168 (Tarragona)
🍽️ Cuina: catalana, brasa, de temporada
💰 Preu mitjà: 25–35 €
🔥 Especialitat: suquet de peix, fricandó, calçotades
👨🍳 Xef: Jorge Piera (Galera Group)
De “Joc de cartes” a “Batalla de restaurantes”
El Trull no és nou en això de sortir a la tele. Fa un any ja va guanyar a “Joc de cartes” (TV3) com a millor restaurant de cuina catalana de la zona. Segons explicava el mateix equip, aquella experiència els va “curtir per a qualsevol càmera futura”. Dit i fet: ara tornen a la trinxera, però amb Chicote al comandament.
Segons fonts del programa, el xef madrileny va destacar la coherència de la seva cuina i la força de la brasa. I és que a El Trull no hi ha experimentació ni escumes: hi ha sofregit lent, carn que fa olor de diumenge i cambrers que encara diuen “bon profit”.
La carta: entre el cap i pota i el xuleton
A diferència d’altres restaurants televisius, aquí no hi ha menú degustació amb noms poètics. El Trull serveix plats que recorden que abans d’Instagram ja existia el menjar. Entre els més populars: cap i pota, fricandó, peu de porc i canelons de l’àvia. Tot amb aquell punt de salsa que s’enganxa a la forquilla i al record.
Les brases són el seu punt fort. El peix (normalment llobarro o orada) va dels 20 als 25 €, mentre que les carns poden arribar als 40 € si t’atreveixes amb el xuleton de vaca gallega. També ofereixen menús de calçotada a partir de 35 €, amb el ritual complet: flamarades, pits negres i vi amb porró.
Taula de plats i preus orientatius
| Plat | Preu (€) |
|---|---|
| Suquet de peix de la casa | 22 |
| Fricandó amb bolets | 18 |
| Xuleton de vaca gallega | 38 |
| Canelons tradicionals | 16 |
El preu de sortir a la tele
Sortir amb Chicote té un efecte col·lateral: les reserves pugen, però també les expectatives. Després de l’emissió, el restaurant ha vist com les taules del cap de setmana es completen amb dies d’antelació. A la carta no hi ha menús tancats, excepte per a grups o calçotades, però el tiquet mitjà ronda els 30 € per persona.
Des del Grup Galera, gestor del local, asseguren que l’exposició mediàtica “ajuda, però no canvia la nostra essència”. I això vol dir seguir fent sofregits com a casa, encara que hi hagi un càmera apuntant al plat.
Per què Chicote s’hi va fixar
Fonts de producció asseguren que “El Trull” va destacar pel seu enfocament fidel a la cuina catalana tradicional, sense artificis ni postureig. Un tipus de cuina que encaixa amb el discurs de Chicote, que sovint defensa “la cuina honesta i amb producte local”.
I és que si alguna cosa caracteritza el restaurant és aquesta sensació de ritual domèstic en un espai públic. Cada plat sembla un record d’àvia, cada olor una carta al passat, però amb brases i vaixella nova.
Un tast amb aroma de televisió
Quan Chicote entra per la porta, no busca només el punt de sal. Busca autenticitat, i en aquest racó de Tarragona n’hi ha de sobres. El Trull no guanya per escuma ni per emplatat, sinó per caràcter. Com diuen alguns clients habituals, “si no surts amb olor de brasa, és que no has menjat bé”.
En resum: una masia, un suquet i una càmera. La fórmula tarragonina que recorda que, a vegades, la millor estratègia a la tele és no actuar. I que, per 30 €, pots menjar com si fossis el protagonista del programa —però sense el vot de Chicote.
