Ni Garrotxa ni Berguedà: la comarca catalana que els boletaires “pro” no volen que descobreixis
Arriba la tardor i, com cada any, mitja Catalunya es llança al bosc amb la mateixa obsessió col·lectiva: trobar el rovelló perfecte abans que el veí. Les xarxes s’omplen de fotos de cistelles com si fossin trofeus de guerra, i al final tots acaben al mateix lloc: la Garrotxa o el Berguedà. Perquè si no hi vas allà, sembla que no siguis un boletaire de veritat.
El problema? Que entre selfies, cues al voral i gent amb cistells del Decathlon, el bosc s’ha convertit en un centre comercial micològic. A cada pas, un altre “aficionat” aixafa el miceli mentre grava stories amb música de Coldplay. I clar, així no hi ha bolet que aguanti.
Quan el bosc és un Zara: Garrotxa i Berguedà, víctimes del seu èxit
Els experts en micologia diuen que la sobreexplotació és real. Al Berguedà, alguns ajuntaments han hagut de posar límits de recollida i zones controlades. A la Garrotxa, els caps de setmana s’hi veu més gent que al Passeig de Gràcia un dissabte de rebaixes.
Els rovellons, pobrissons, no donen l’abast. Els pocs que surten acaben decapitats abans de créixer. I els que queden estan tan estressats que semblen d’oficina. El bolet ja no és silenci ni natura: és mainstream. I com tot el que es posa de moda, acaba perdent l’encant (i el gust).
El Solsonès: el bosc zen que ningú penja a Instagram
I aquí entra en joc el Solsonès. Una comarca tranquil·la, discreta, sense massa cobertura i amb més pins que perfils de Tinder. Mentre la resta de Catalunya fa cua al Berguedà, aquí pots trobar rovellons, ceps i llenegues sense haver d’aixecar-te a les cinc del matí ni jugar-te el colze per un bolet.
- Altitud mitjana: 900 m
- Tipus de bosc: pi roig, roure i alzinar
- Temporada forta: octubre - novembre
- Espècies top: rovellons, ceps, llenegues, rossinyols
- Afluència humana: mínima (sortosament)
“El Solsonès és el paradís del boletaire introvertit”, diu amb sorna un guia local (Turisme Solsonès, 2024). Aquí la humitat, el silenci i la poca cobertura són aliats naturals del bolet. I potser per això encara no surt a cap rànquing d’“els millors llocs per anar a buscar bolets”.
Les rutes més “zen” per trobar bolets (i pau mental)
La del Ribera Salada és una de les més recomanades: senders humits, pinedes denses i el so suau de l’aigua mentre busques fredolics. També hi ha la serra de Busa, amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i ceps que semblen fets amb Photoshop. O, si vols una cosa més planera, sortint de Solsona ciutat ja tens camins amb rovellons garantits.
| Ruta | Bolets típics | Dificultat |
|---|---|---|
| Ribera Salada | Fredolics i rovellons | Baixa |
| Serra de Busa | Ceps i camagrocs | Mitjana |
| Camins de Solsona | Rovellons garantits | Baixa |
Recollir sense fer el “cuñado micològic”
La Generalitat recomana màxim tres quilos per persona i dia, i res de bosses de plàstic: el miceli necessita respirar, com tu després de pujar la costa de Solsona. I, sobretot, si no coneixes un bolet, deixa’l on és. Cada any hi ha intoxicacions per confondre una llenega amb el seu cosí tòxic.
Els locals ho tenen clar: “Els bolets no es busquen, es troben”, diu un veí de Lladurs mentre neteja un cep com si fos un diamant. Potser per això el Solsonès encara conserva aquesta màgia — perquè aquí no hi vas a caçar, hi vas a escoltar el bosc.
Menys “likes”, més rovellons
Si busques silenci, olor de terra mullada i aquell plaer infantil de trobar una taca taronja entre les fulles, el Solsonès és el teu lloc. No surt a cap “top 10”, no hi ha influencers fent-hi reels, i per això mateix és perfecte.
A vegades, la millor ruta és la que no surt a Google Maps. I el millor bolet, el que no es comparteix. Ni Garrotxa ni Berguedà: aquest any, el rovelló bo és al Solsonès — però shhh… que no corri la veu.
