L’oli verge extra de Tarragona que podria donar la campanada al Japó
A Tarragona sabem de romans, castells i calçotades. Però el que no sempre es veu és que, entre tanta tradició, també hi ha qui vol sortir del guió i fer negoci a l’altra punta del món. Sí, des d’aquí mateix, entre el Francolí i la costa daurada.
Perquè mentre alguns pobles continuen lluitant contra les cues de tractors i els cafès a 1,20 €, altres ja es plantegen si no seria hora de posar el nom de Tarragona al mapa amb una cosa tan nostra com l’oli d’oliva verge extra. La pregunta és: es pot?
Una oportunitat entre oliveres i turistes
A la província de Tarragona, on conviuen cellers DO i guiris amb crema solar, hi ha cooperatives petites que volen jugar a una altra lliga. No només vendre ampolles d’oli al mercat de cada diumenge, sinó pensar en exportacions a mercats tan exigents com el japonès. I no, no és un acudit.
El debat no és nou: tothom sap que l’oli català ha estat sempre un segon plat mediàtic darrere dels andalusos o extremenys. Però la qualitat hi és. I el repte és si som capaços de fer com els nostres cosins d’Extremadura, que ja envien el seu oli a Tòquio amb medalla d’or inclosa.
Per què Tarragona té amb què jugar
No parlem d’una fantasia. Els olis produïts a la zona del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre tenen denominacions d’origen reconegudes: Siurana i Baix Ebre-Montsià. Qualitat? Check. Tradició? Check. El que falta és potser aquest punt de creure’ns-ho i sortir a competir.
Segons expliquen responsables d’una cooperativa local, “és qüestió de fer el pas: els nostres olis no tenen res a envejar als que ja competeixen a Nova York o Tòquio”. I la clau no és només el gust, sinó la història que s’explica darrere de cada ampolla.
El model extremeny com a mirall
La notícia recent de la Cooperativa Virgen de la Estrella a Extremadura, que ha guanyat un or al Japan Olive Oil Prize, ha encès les alarmes. Si ells han pogut des d’un poble de 6.000 habitants, què no podrien fer des de Tarragona, amb més infraestructures, connexions i tradició exportadora?
Com deia un export manager entrevistat fa poc, “el consumidor japonès busca història, autenticitat i puresa. I això a Tarragona ho tenim de sobres”. La qüestió és si les cooperatives locals volen deixar de mirar només cap a Barcelona i començar a mirar també cap a Kyoto o Osaka.
Dades clau dels olis de Tarragona
Denominacions d’origen: Siurana, Baix Ebre-Montsià
Superfície oliveres: més de 70.000 hectàrees
Producció anual: prop de 15.000 tones
Mercats actuals: Catalunya, Espanya, exportació limitada a Europa
Objectiu potencial: mercats premium a Àsia i Amèrica
Què faria falta per arribar a Tòquio
No n’hi ha prou amb tenir un oli excel·lent. Els experts apunten tres factors clau: marca potent, storytelling i distribució. Sense això, per molt bona que sigui la DO Siurana, és difícil que un consumidor japonès la conegui.
| Pas 1 | Crear una marca internacional que soni bé a Tòquio i Nova York |
|---|---|
| Pas 2 | Explicar la història del territori, pagesos i oliveres centenàries |
| Pas 3 | Invertir en certificacions i concursos internacionals |
| Pas 4 | Establir acords amb distribuïdors especialitzats en mercats premium |
La mirada al futur
La gran pregunta és si les cooperatives tarragonines es veuran amb cor d’imitar l’èxit extremeny. La qualitat hi és, el mercat també. Només cal sortir de la zona de confort i posar Tarragona al mapa gastronòmic global.
Com deia fa poc un productor local, “ens falta només creure’ns-ho”. Potser ha arribat l’hora de fer-ho. I qui sap, d’aquí a uns anys, quan un japonès obri una ampolla d’oli, podria ser que a l’etiqueta hi digui Tarragona.
