L’arrosset melós que es pot fer a la paella (i no, no porta secrets raros)
Hi ha dos tipus de catalans: els que fan l’arròs a la cassola i els que el fan a la paella. I després hi ha els que només saben fer fideuà cremada però sempre opinen.
El cas és que, si et pensaves que l’arròs melós era cosa de xefs italians amb arròs arborio i formatge parmesà car, aquí ve el gir de guió: es pot fer amb arròs normal i corrent... però encara no t’ho explicaré.
L’arròs és més polític que el Congrés dels Diputats. A cada poble del Mediterrani hi ha la seva versió definitiva i ningú no es posa d’acord. Que si sec, que si caldós, que si melós... Tot són bàndols. Però atenció: hi ha una tècnica mig amagada que permet fer un arròs melós a la paella de tota la vida, sense ingredients de delicatessen ni necessitar la Thermomix del teu cunyat.
I aquí és on comença la història. Et poses davant dels fogons un diumenge, amb la ressaca de la festa major, i penses: “Avui faig un arrosset ràpid i barat”. Tens quatre gambes congelades, un parell de verdures que agonitzen a la nevera i una paella que ha vist coses que millor no recordar. Doncs sí, amb això en tens prou.
El mite del gra perfecte
Quan sents “arròs melós” penses en cuiners amb Davantal Michelin remenant sense parar. Doncs no. El secret està a no flipar-se amb els grans cars tipus arborio o carnaroli. Amb un arròs rodó de tota la vida també funciona. El truc? Remenar, vigilar el caldo i confiar que el gra faci la seva feina.
Un caldo que no fa mandra
No cal passar hores escumant olles. Agafes les cabeçes de les gambes, les rosteixes amb quatre verdures (pastanaga, ceba, pebrot), aigua i paciència: 20 minuts. L’olor et farà pensar que estàs a un xiringuito de Cambrils i no a la teva cuina amb rajoles color mostassa.
Sofregit, el Tinder de l’arròs
La base és com una cita: si falla el primer contacte, ja pots plegar. All, ceba, pebrot i un puntet de pastanaga: el sofregit de confiança. Afegim calamar perquè sempre queda bé i vi blanc per donar-li el “match”. I atenció al detall citric: una mica de ratlladura i suc de llimona. Aquí és on els puristes del Delta aixequen la cella, però relax: no estem desfent el món.
El moment zen: remenar l’arròs
Un cop tens la barreja, hi llences els 200 grams d’arròs rodó. Res d’exòtic, res de delicatessen. El nacares i vas afegint caldo a poc a poc, remenant. És la versió slow-cooking de tota la vida: tu, el cullerot i la paella. Cap excusa.
Un toc verd i mariner
Al cap de 10 minuts li tires una branqueta de romaní fresc i de sobte ja sembles el Ferran Adrià. Quan falten dos minuts, les gambes blanques entren en escena. Si no tens gambes blanques? Cap problema: qualsevol gamba o llagostí de super també serveix. El peixater et mirarà malament, però tu endavant.
De la cuina a la taula (ràpid)
Aquest arròs no és per Instagram. És per menjar-se’l immediatament, abans que el gra begui tot el caldo i et quedi un “socarrat” involuntari. Fora romaní, dins plats. Si tens paella de ferro, millor. Si tens paella de supermercat, també. El melós és democràtic.
La batalla cultural de l’arròs
El debat sobre si això és “paella” o “arròs” quedarà eternament obert. Els valencians diran que això no és paella ni de broma. Els italians diran que és un risotto estrany. I tu diràs: “Doncs mira, estava boníssim”. Que al final és el que compta.
Conclusions amb cafè amb gel
No cal arruïnar-se per fer un arròs melós. No cal cursos de cuina molecular ni ingredients que només venen a Botiga Gourmet. Amb el que tens a mà, una mica de paciència i ganes de remenar, tens un plat de diumenge que et reconcilia amb la nevera i amb la vida. I si algú et diu que no és autèntic, convida’l a tastar-lo i que calli.
I ja està. Arròs melós a la paella, amb arròs normal i amb gambes de tota la vida. Sense misticisme i sense excuses. Bon profit i bona sobretaula amb el clàssic cafè amb gel.
