Demana aigua del grif a la capital del Regne i et pot sortir més cara que el vermut
Demana una gerra d’aigua del grif a segons quin restaurant i potser et miren com si haguessis insultat la seva àvia. No és broma: hi ha llocs on l’aigua “gratis” ve amb suplement de noblesa i factura sorpresa.
Tot i que la llei ho deixa claríssim, alguns locals segueixen facturant l’aigua del grif com si portés gas, llimona i pedigree. I el pitjor? Ho fan amb una naturalitat que espanta més que el preu del menú degustació.
Quan el grif et cobra el que no et cobra la cervesa
A Pedraza, un poblet encantador de Segòvia, un restaurant va acabar sent inspeccionat per cobrar 4,50 euros per una gerra d’aigua del grif. I no, no era aigua beneïda ni recollida directament del desglaç de l’Himàlaia. Era aigua de l’aixeta. Tal qual.
La història va fer soroll després que uns clients indignats ho denunciessin a internet. Però el que va encendre encara més els ànims va ser la resposta del propietari quan el van enfrontar amb els fets: “Ho faig per dissuadir la gent de demanar-la”. O sigui, cobrar per complir la llei. Una mica com pagar per fer cua.
Legalment, gratis. Culturalment, "m'estàs prenent el pèl"
Des del juliol del 2022, bars i restaurants estan obligats per llei a oferir aigua no envasada de forma gratuïta als clients que ho demanin. Això no és una recomanació, és una normativa. Però, clar, com tot en aquest país, la llei és interpretativa quan es tracta de comptes de restaurant.
Segons el BOE, no hi ha marge per al dubte. Però el restaurador en qüestió va tirar pel dret. Fins i tot ho tenia a la carta. Com un plat més. “Aigua del grif, 4,50€” al costat del tataki de tonyina.
La dissuasió com a estratègia gastronòmica
Quan el van preguntar per què feia això, la resposta va ser digna de guió de Berlanga: “És per dissuadir la gent”. Clar, com si demanar aigua fos una falta de respecte al xef. El més irònic és que després de tanta dissuasió, la Junta li va fer una visita. Inspecció de Turisme i cap a casa.
Va reconèixer que va haver de treure l’aigua de la carta. Però no va marxar amb les mans buides: va inventar-se una nova alternativa de marca blanca: “aigua km.0, microfiltrada, embotellada a casa”. Preu? 2,75€. Més barata que la del grif, però encara molt més cara que la que et servirien sense embolcalls legals.
"Jo visc aquí i no la bec"
El clímax de la història? El mateix propietari assegura que desaconsella beure l’aigua del poble. “Jo visc aquí i no la bec. A mi no em senta bé”, deia a càmera. Un gran eslògan per a l’oficina de turisme de Pedraza. L’aigua és tan dolenta que et cobren per no beure-la.
En comptes d’oferir una opció gratuïta com marca la llei, et venen aigua “del poble, però millorada”, com si fos un vi reserva. I la millor part? L’aigua “filtrada i embotellada” també surt de l’aixeta. Però li treuen “terres, barros i olors”. Literalment.
La picaresca, aquest esport nacional
No és només a Pedraza. El 2023, el programa Equipo de Investigación va destapar diversos locals que cobraven per l’aigua del grif, alguns amb excuses surrealistes, d’altres amb menús que semblaven més un contracte de telefonia.
Però com sempre, el problema no és només que cobrin. És que ho fan sabent que no poden fer-ho. I encara s’ofenen si algú ho qüestiona. Aigua com a luxe. Un nou nivell de “gentrificació líquida”.
Porta la cantimplora
Si tens pensat fer turisme rural, ja saps: no oblidis la cantimplora. O prepara’t per pagar més per una gerra d’aigua que per una cervesa artesana. La propera vegada que demanis aigua del grif, mira la cara del cambrer. Si fa cara de drama, potser ets a Pedraza.
I si t’arriba una factura amb l’aigua del grif cobrada, reclama. Tens la llei al teu costat. I si no, sempre pots demanar un cafè amb gel... i esperar que el gel sigui gratuït.
