Can Sabata (Lloret): l’arrosseria que tothom comenta
Hi ha llocs a la Costa Brava on l’arròs no és un plat: és una excusa per fer comunitat, discutir (amb educació) i acabar fent la típica promesa de “hi tornem aviat”. I sí, a Lloret de Mar també passa.
Però aquest cop no parlem d’una paella qualsevol ni d’un “boníssim, eh” dit amb la boca plena. Parlem d’un restaurant que fa el que molts diuen i pocs s’atreveixen: cuinar davant teu, mantenir el ritme, i cobrar un menú que no sembla un càstig. Com si fos normal.
Si has fet alguna vegada l’AP-7 amb pressa i has acabat parat igualment, ja saps com funciona la vida: tot el món corre, però el que recordes és on has menjat bé. I a la Costa Brava, això té un nom que es repeteix més que “un cafè amb gel, sisplau”.
Perquè a Lloret de Mar hi ha un lloc que no s’amaga: focs a la vista, paelles que fan xup-xup i una energia de sala que sembla pensada per a la gent que ve amb gana de veritat. La pregunta és: què té aquest restaurant perquè la gent el recomani com si li anés la vida?
El detall que ho va acabar de rematar és aquest: els seguidors del perfil d’Instagram @gironadelicia van votar Can Sabata com la millor arrosseria del litoral gironí. I no va ser un “m’agrada” tímid. Va ser un rànquing amb noms i cognoms: darrere hi van quedar León (Llafranc), Can Miquel (l’Escala), Llevant (Platja d’Aro) i Can Gol (Tossa de Mar). Això, a casa nostra, és com guanyar una Champions. Però amb allioli.
Can Sabata a Lloret: quan l’arròs es converteix en espectacle
El primer que et posa en situació és la idea: aquí l’arròs és el centre. No un complement, no “també en fem”. És el protagonista. I el millor (o el pitjor, si ets tímid): el cuinen en showcooking, allà mateix, perquè ho vegis tot. Transparència, sí. Però també pressió. Perquè quan tens una paella davant, el marge per fer veure que no tens gana és zero.
Segons explica el gerent Daniel Morillas Moreno (19 de gener de 2026), l’espai de cuina vista es va pensar per apropar la cuina al client i donar transparència al producte. I aquí no es tracta de postureig: és un sistema de treball. Una mica com IKEA, però en lloc de prestatgeries, et munten el dinar.
Una masia de 1931 i un restaurant que arrenca el 1997
Can Sabata no va néixer ahir. La masia és de 1931 i la etapa de restaurant comença el 1997, quan la família Morillas Laguna posa en marxa el projecte amb una cuina tradicional catalana, amb carta i servei de migdia i nit. Sense invents. Sense focs “instagramejables”.
La girada arriba el 2015, amb l’entrada de la nova generació (el germà Marco Morillas Moreno i la mare, Maria Asunción Moreno Quintero) i una decisió clara: l’arròs passa al davant. A partir d’aquí s’incorpora dins del menú i es crea l’espai de showcooking visible des de la sala exterior. Menys misteri. Més paella.
14 focs i arrossos sense passar pel forn
Hi ha una dada que fa respecte: catorze focs. Catorze. Això vol dir fins a 14 arrossos alhora quan el servei va carregat. A l’estiu hi treballen tres cuiners amb les paelles; a l’hivern, dos. Un d’ells és Adrià Camara, cap de partida dels arrossos, amb gairebé set anys de trajectòria al restaurant.
I aquí hi ha un punt gairebé “militant”: tots els arrossos es fan íntegrament al foc, de principi a fi. Sense forn. És a dir: el control és constant, el temps és crític i el resultat depèn del pols (literal). Si et preguntes per què alguns arrossos et queden bé a casa i d’altres no… doncs això. No és màgia. És ofici.
| Dades ràpides | Can Sabata (Lloret de Mar) |
|---|---|
| Masia | Construïda el 1931 |
| Restaurant | Obert el 1997 (família Morillas Laguna) |
| Canvi d’etapa | 2015: l’arròs es fa protagonista |
| Infraestructura | 14 focs (fins a 14 arrossos alhora) |
| Cocció | Tot al foc, sense passar pel forn |
Els trucs de cuina que expliquen per què enganxa (i tant)
Quan un restaurant es guanya fama d’arrosseria, sempre hi ha dues opcions: o és màrqueting, o hi ha algú que sap el que fa. Aquí, el cap de cuina i mestre arrosser és Luis Walters, amb onze anys al negoci. Segons el gerent, la seva arribada va aportar una qualitat extra i un punt de vista més “revolucionari” a l’arròs de Can Sabata. (Revolucionari, però amb sofregit. Que és com ha de ser.)
Walters ho concreta amb una xifra: el temps de cocció és d’entre 13 i 15 minuts. I remarca una clau que sembla simple fins que la proves: afegir el fumet ja calent. Per què? Perquè així es redueix el temps fins que l’arròs entra en ebullició. Microdetall. Resultat gran. Com posar benzina abans d’entrar a l’N-340: no et salva del trànsit, però ho agraeixes.
Fumets diaris i sofregits que poden estar 17 hores
Aquí no hi ha “caldo del súper” dissimulat. Els fumets es preparen diàriament amb ingredients frescos. I els sofregits… aquí ve la part seriosa: es couen durant moltes hores. La ceba, fins a disset. Sí, 17. Això no és cuina ràpida. És cuina de paciència.
I cada arròs juga la seva lliga: “Cada arròs té un sofregit propi”, precisa el cap de cuina. Aquesta frase sembla poca cosa fins que penses en el que implica: més preparacions, més control, més consistència. I també una cosa que el client nota de seguida: no tot té el mateix gust. Punt.
De l’arròs negre a la cua de toro: la carta no es queda al clàssic
La carta d’arrossos (integrada dins el menú) va més enllà dels típics. Hi tens el negre o el mariner, sí. Però també propostes que no acostumes a veure a tot arreu: galta ibèrica, confit d’ànec (l’arròs “d’autor”), cua de toro o combinacions amb bolets i espàrrecs segons temporada.
La intenció, segons Walters, és oferir coses que el client no troba fàcilment: han guanyat credibilitat i això fa que els comensals s’atreveixin amb arrossos diferents. I això és molt real: quan un lloc et dona confiança, et deixes portar. Quan no, demanes el de sempre i ja està.
- Hivern: predominen arrossos caldosos i melosos.
- Estiu: majoritàriament arrossos secs (però mantenen almenys un caldós).
- Filosofia: producte fresc i cuina visible.
Menú de 16,90 € i cap de setmana a 30,50 €: números clars
Parlem de diners, que és quan tothom deixa de fer veure que no li importa. Entre setmana, Can Sabata ofereix menú per 16,90 euros. El cap de setmana, el preu puja a 30,50 euros. No és cap secret, i tampoc volen que ho sigui: la idea és que l’augment en festius permet fer arrossos d’un nivell més alt, com un arròs caldós de cranc.
El restaurant funciona principalment amb menú, que es modifica segons temporada i segons el producte disponible. El gerent ho resumeix amb una frase que explica molta cosa: “És una cuina molt viva. Tot el que arriba al matí es cuina al migdia”. És a dir: si esperes una carta eterna i inamovible, aquí no vas ben encaminat. Si t’agrada que el producte marqui el ritme, sí.
| Preus del menú | Quant costa | Què implica |
|---|---|---|
| Entre setmana | 16,90 € | Arròs al moment amb una relació qualitat-preu molt competitiva |
| Cap de setmana | 30,50 € | Producte i arrossos de nivell més alt (segons el restaurant) |
La carta i l’emportar: ús puntual, però existeix
La carta queda per a moments concrets: arrossos especials fora de menú o encàrrecs per emportar. És una manera d’evitar la dispersió: si el fort és fer arrossos al moment i servir-los com toca, el sistema està pensat per això. I és coherent. (Quan un lloc vol fer-ho tot, sovint acaba fent-ho tot “regular”.)
Darrere l’èxit també hi ha l’equip de sala, amb Isidre Castillo al capdavant, i un factor que no es compra: el boca-orella. A més, Can Sabata també té presència a Girona amb un establiment al sector de l’Avellaneda, cosa que reforça la marca fora de Lloret.
On situar-ho (i un enllaç oficial per ubicar-te)
Si no ets de la zona, Lloret de Mar és aquell lloc que molts associen a estiu, soroll i platja… fins que descobreixes que també hi ha parades gastronòmiques que valen el desviament. Per ubicar-te i tenir informació municipal actualitzada, pots consultar el web oficial de l’Ajuntament de Lloret de Mar. I després ja decideixes si vens per la platja o pel gra.
La realitat és que el reconeixement de Girona Delícia i el vot dels seus seguidors no surt del no-res: hi ha història (1997), hi ha una decisió clara (el 2015 es posen seriosos amb l’arròs), hi ha tècnica (fumet calent, sofregits llargs) i hi ha ritme (14 focs no són decoració). Si busques un lloc d’arrossos a la Costa Brava i et ve de gust un punt de show sense perdre autenticitat, Can Sabata a Lloret de Mar té números per convertir-se en “el teu”. I això, avui, no és poca cosa.
