Can Ferran, la masia de Sant Quirze que ha fet canviar a Hansi Flick el luxe per la brasa catalana
Ni al Botafumeiro ni al Via Veneto. Quan el Barça busca un lloc per desconnectar, no ho fa entre copes de cava i llums tènues, sinó entre caragols, brasa i una masia de pedra a Sant Quirze del Vallès. Un lloc on els mòbils perden cobertura però el pa amb tomàquet mai falta.
Allà, a Can Ferran, el nou tècnic blaugrana Hansi Flick ha trobat el seu refugi gastronòmic. Lluny de la pompa de Sarrià, més a prop del fum de la brasa que del soroll del Camp Nou. Però què té aquesta masia perquè fins i tot un alemany s’hi senti com a casa?
El secret millor guardat del vestidor blaugrana
Quan Xavi Hernández va començar a portar-hi el seu staff, pocs s’imaginaven que aquell restaurant discret a la C-58 es convertiria en una mena de quarter general gastronòmic. Però la tradició s’ha mantingut. Ara és Hansi Flick qui reserva taula entre setmana, amb els seus ajudants, buscant el mateix que buscava Xavi: una brasa honesta i una conversa sense traductors.
Segons fonts del club, aquestes trobades no són només per menjar. “És on realment parlen de futbol, de jugadors i de vida”, diu una persona del cos tècnic. Tot passa al voltant d’una taula de fusta, amb una amanida de l’hort al mig i un vi del Penedès que mai falta.
Una masia amb gust de sofregit i discreció
Can Ferran no surt a les guies de luxe, ni falta que li fa. Fa més de vint anys que serveix el mateix menú de cuina catalana tradicional: sense reinterpretacions, sense escumes. Aquí, la butifarra amb mongetes del ganxet és la Messi del plat, i el corder a la brasa, el porter que sempre respon.
La masia conserva la seva estructura original de pedra i bigues de fusta. A dins, un silenci rural que contrasta amb les rodes de premsa. I a fora, un pàrquing immens, ideal per als que no volen paparazzis però sí caragols a la llauna.
Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)
Cuina catalana tradicional – Producte de proximitat
Horari: de dimarts a diumenge migdia
Web oficial
Plats que farien canviar d’opinió fins a un alemany
| Plat | Descripció |
|---|---|
| Caragols a la llauna | Fets amb paciència i amb un punt de picant. “La clau és no tenir pressa”, diu el cuiner (octubre 2025). |
| Bacallà amb samfaina | L’homenatge més sincer a la mare catalana: sofregit, oli i paciència. |
| Butifarra amb mongetes del ganxet | Un clàssic que no falla. Ni VAR ni microones: tot fet al moment. |
| Corder a la brasa | El favorit de Flick. Sucós, tendre i amb gust a diumenge. |
De Guardiola a Flick: una tradició blaugrana
Tot va començar amb Pep Guardiola, que ja hi feia parades entre entrenaments. Després, Xavi va mantenir la flama, i ara Flick segueix la ruta del sofregit. “És un lloc on pots parlar seriosament sense que ningú t’interrompi amb un flaix”, explica un cambrer del local.
Flick, que viu a Sarrià-Sant Gervasi, busca aquí el que Barcelona a vegades oblida: autenticitat i silenci. Diuen que li agrada arribar abans, observar el foc, i fins i tot parlar amb el cuiner sobre com “torrar la carn al punt just”. Si ho fes amb els seus davanters, potser també milloraria el toc.
De la Champions al cafè amb gel
En aquest espai de pedra i fum, es parla més de estratègies que de Michelin. No hi ha carta de vins amb 10 pàgines, però sí un celler prou digne per brindar després d’un bon entrenament. El ritual és sempre el mateix: brasa, postres casolans, cafè amb gel i una estona llarga mirant el paisatge.
Un membre del personal assegura que el tècnic alemany “sempre deixa propina i mai pressa”. Potser per això el lloc ja és conegut entre els veïns com “la masia de Flick”. I no precisament la de Can Barça.
Autenticitat com a nou luxe
En un món on els futbolistes sopesen entre sushi o wagyu, Can Ferran recorda que el luxe també pot fer olor de brasa. La nova generació d’entrenadors busca menys soroll i més gust. I entre caragols i vi del Penedès, Flick sembla haver trobat el seu sistema perfecte: 4-4-2 amb pa torrat.
El Barça potser encara busca la seva fórmula al camp, però fora d’ell, el tècnic ja n’ha trobat una d’infal·lible: una masia catalana, un plat calent i zero flaixos. I això, a vegades, també és victòria.
