Buscar bolets a Catalunya: les comarques on el bosc et mira raro si no portes cistell
Arriba la tardor i de sobte tothom té un oncle que és expert en rovellons. Els mercats s’omplen de gent amb ulleres de sol i cistell buit, com si anessin a una rave silenciosa al bosc. Només falta el DJ.
Però no tots els boscos són iguals. Hi ha llocs on els bolets surten com si fossin Pokémons amb GPS, i altres on només trobaràs fulles mullades i frustració. La pregunta és: on val realment la pena perdre un diumenge amb botes d’aigua?
On trobar bolets a Catalunya sense acabar menjant un frankfurt de benzineria
Els que saben diuen que el secret és pluja + humitat + paciència. Els que no, et diran que han vist "un bolet raro" a Instagram i ara busquen likes al bosc. La veritat és que Catalunya té zones que són autèntics all you can eat micològics... si no arribes tard i el veí ja ha passat abans.
- Millor moment: després de 2-3 dies de pluja suau
- Kit bàsic: cistell, navalla, paciència i termo de cafè
- Calories rovelló fregit: ~35 kcal (abans de la butifarra)
- Font oficial: Generalitat de Catalunya
La Cerdanya: el paradís del cep amb accent pirinenc
Aquí els ceps surten com influencers a la Diagonal: amb cara de "mira’m però no em toquis". Els boscos de Guils-Fontanera i el túnel del Cadí són punt de pelegrinatge boletaire. També hi viuen pinetells i rovellons d’avet, que et miren amb cara de "no ens fregiu massa, sisplau".
El Berguedà: rovellons amb denominació d’origen “cua al bar”
En aquesta comarca, els bolets són religió. La baga de Campllong o Sant Jaume de Frontanyà són com l’estadi del Barça: plens de gent cridant “ja n’has trobat?”. Aquí manen rovellons i pinetells, i el concurs de Castellar del Riu és la Champions dels boletaires.
El Ripollès: quan la humitat et juga a favor
Entre Camprodon i Setcases el bosc és tan humit que el mòbil se’t desactiva sol. Ideal pels que busquen pinetells, ceps i trompetes de la mort. Els locals diuen que “no hi ha mal temps, només boletaires mal vestits” (font: veí del Ripollès amb parka del 98).
L’Alt Urgell: la comarca amb més hectàrees per perdre-s’hi
Aquí pots passar tres dies buscant bolets i només trobar llenegues. Però si hi insistes, t’endús ceps, pinetells i moixernons. L’Alt Urgell és com el Carrefour del bolet: gran, variat i sempre ple de gent que va sense llista.
El Solsonès: discreció i moixernons
No surt tant a les guies, però té el seu encant. La serra de Busa allarga la temporada i ofereix moixernons i llenegues. Si vols menys “massificació Instagram”, aquí encara hi pots respirar... i potser fins i tot trobar bolets.
La Garrotxa: volcans i trompetes (no de música)
En aquest territori, les trompetes de la mort són la banda sonora. També hi trobes pinetells, llenegues i múrgoles. El paisatge volcànic fa que cada bolet tingui un look més intens que un cafè de màquina a la facultat.
Pallars Sobirà: el bosc XL
És la segona comarca amb més superfície forestal. Traduït: bolets everywhere. Moixernons al Tuc de la Cometa, ceps al nord i pinetells al sud. El bosc de Virós és tan gran que hi podrien fer una temporada de La Casa del Dragón sense decorats.
El Maresme: sorpresa micològica a tocar de la platja
No cal anar al Pirineu per sentir-te boletaire. Entre Argentona i Vilassar hi surten pinetells, rovellons i rossinyols. Els alzinars del Corredor són com el backstage del festival Canet Rock, però amb menys cervesa i més cistells.
Taula ràpida de bolets per comarca
| Comarca | Bolets estrella |
|---|---|
| Cerdanya | Ceps, rovellons d’avet, pinetells |
| Berguedà | Rovellons, pinetells |
| Ripollès | Ceps, trompetes de la mort |
| Alt Urgell | Ceps, llenegues, moixernons |
| Solsonès | Moixernons, llenegues |
| Garrotxa | Trompetes de la mort, múrgoles |
| Pallars Sobirà | Moixernons, ceps, pinetells |
| Maresme | Rovellons, rossinyols |
Conclusió: el bosc no és un Mercadona
A Catalunya, cada comarca té la seva personalitat boletaire. Des de ceps elitistes de la Cerdanya fins als rovellons proletaris del Berguedà, passant per les trompetes gòtiques de la Garrotxa. Siguis expert amb navalla de plata o debutant amb cistell d’Ikea, recorda que el bosc no és un lineal del Mercadona: aquí cal paciència, respecte i una mica de sort.
