Un bar de Barcelona vol tenir la pitjor nota de Google i ho celebra amb festa
A Barcelona sempre hi ha qui neda a contracorrent. Entre brunchs amb matcha i vermuts de disseny, un bar de tapes ha decidit declarar la guerra a allò que tothom consulta abans d’entrar a un local: les ressenyes de Google.
La jugada té un punt surrealista: demanar als clients que el puntuin amb la pitjor nota possible i que, a sobre, s’inventin comentaris absurds. La pregunta és: què hi guanya un restaurant amb el 0 absolut?
El Sra Dolores, al barri de Sant Antoni, no és un bar qualsevol. Ni en l’oferta de tapes (xurros de patata i vins naturals) ni en la manera de plantar cara al món digital. El seu propietari i cuiner, Mathieu Pérez, ha decidit que no vol competir en la cursa infinita de les estrelles a Google Reviews. Al contrari: vol fer-se amb la pitjor nota possible.
El manifest antiestrelles
Segons Pérez, les ressenyes online són “ridícules”. Li sembla una contradicció que un lloc amb cues constants tingui una mitjana més baixa que un kebab del costat. O que restaurants de prestigi, com l’Ultamarinos Marín, tampoc passin del 4 sobre 5. “És un sistema trencat”, resumeix.
I com es trenca un sistema? Fent exactament el contrari del que espera. Així, Pérez anima els seus clients fidels a posar-li una estrella i acompanyar-ho amb comentaris absurds. Una mena de performance digital contra la tirania dels algoritmes.
Clients difícils i males vibracions
El cuiner explica que el problema no són els crítics gastronòmics, sinó el client “quotidià” que es pensa que un local ha d’obeir tots els seus capricis. Taules que arriben amb una hora de retard, grups que allarguen la sobretaula sense consumir gairebé res o persones que tracten malament els cambrers. “Jo els hi paro els peus i em quedo tan tranquil. No treballo catorze hores al dia per ser esclau de ningú”.
Segons ell, cada conflicte d’aquests pot acabar en una ressenya negativa, que no reflecteix ni el producte ni l’ambient real del local. “La gent té la pell molt fina i el dit molt ràpid”, diu.
Un experiment punky
Pérez ho descriu com un gest “punky”. No només demana estrelles negatives: ha organitzat una festa al migdia per celebrar-ho. Una trobada amb clients habituals i amics per brindar, menjar tapes i, de pas, deixar comentaris sarcàstics a Google. Una mena d’acte polític disfressat de vermut popular.
El missatge és clar: “Google, vés a la merda”. Una frase que, pronunciada des del cor d’un bar de Sant Antoni, té més força que moltes editorials.
Dependència i contradicció
Però aquí hi ha la paradoxa: tot i voler destruir el sistema, Pérez no pot prescindir de Google Maps. “Si surto de les ressenyes, desapareixo del mapa. I això no m’ho puc permetre”, reconeix. Per tant, la seva lluita és alhora un reconeixement de la dependència del gegant tecnològic.
És el mateix dilema que molts negocis petits: necessiten la visibilitat que donen les plataformes, però alhora pateixen les seves normes opaques i injustes.
La resposta de la comunitat
El moviment no deixa ningú indiferent. Alguns clients ho troben genial, d’altres ho veuen com un suïcidi comercial. Però Pérez assegura que el 90% dels seus clients són barcelonins que ja coneixen el bar i hi tornen, passi el que passi amb les estrelles.
I per acabar-ho d’adobar, llança un últim avís: “Si algú vol fotre’m, que em posi cinc estrelles”. El sistema, girat com un mitjó.
Potser el que passa al Sra Dolores és més que una anècdota. És un símptoma de com ens hem convertit en esclaus de les valoracions digitals. On abans un amic et deia “ves a aquest bar, mola”, ara un algoritme et dicta si és prou bo per tu. I potser, de tant en tant, cal algú que encengui un puro metafòric i digui: prou.
El debat queda obert: qui té més poder, el cuiner que fregeix xurros de patata o l’usuari anònim que escriu una línia a Google?
