Andalusia posa multes de 600 € als que es pensen que el bosc és un bufet lliure de rovellons
Hi ha dues coses que l’andalús mitjà respecta molt: el cante jondo i el miceli del rovelló. Però cada tardor, entre selfies amb el cistell i cotxes aparcats en línia doble al bosc, el govern autonòmic recorda una obvietat: collir bolets sense mesura pot sortir car. I no només perquè el gasoil per arribar-hi val mig sou.
Les multes poden arribar als 600 € i, com diuen els experts en micologia (i en tràmits), “una bona excursió no hauria d’acabar al caixer automàtic”. Andalusia ha fixat límits per persona i per província per evitar que els boscos acabin semblant un Mercadona després d’un Black Friday micològic.
Quant és massa? Els límits per no fer el ridícul (ni pagar-lo)
Resulta que la recol·lecció per autoconsum és legal, però només si respectes els topalls diaris. No cal permís —a menys que vulguis muntar un negoci d’espàrrecs i rovellons al maleter—, però sí que cal tenir mesura. El que abans era “agafar-ne uns quants per sopar”, ara té un Excel de la Junta darrere.
| Província | Límit diari sense permís (kg/persona) |
|---|---|
| Almeria | 5 kg |
| Granada | 5 kg |
| Jaén | 3 kg |
| Cádiz | 3 kg |
Si et passes d’aquests límits, no només et pots endur una bronca d’un agent forestal —et pots endur una sanció administrativa de fins a 600 €. O com dirien els de la Sierra de Grazalema: “medio jamón de bellota por pasarte un kilo”.
Rasclets, azades i altres invents del mal: el “com” també importa
Els experts insisteixen: no és només quant, sinó com. Si arranques el bolet com si fos una dent de lleó, destrosses el miceli. I això és com treure-li el Wi-Fi al bosc: sense miceli no hi ha connexió fúngica, i sense connexió no hi ha bolets.
Per això la normativa prohibeix rastrillos, azades i qualsevol eina invasiva. L’objectiu? Mantenir la capa del sòl i permetre que els fongs tornin l’any que ve. També està prohibit recollir exemplars immadurs o en mal estat —els “bolets feos”, que diria una iaia andalusa. Aquests serveixen d’aliment a insectes i animals, i sí, també fan la seva part ecològica.
- No remoguis el sòl ni arrenquis el miceli.
- No t’enduguis tot el que veus (el bosc no és el teu rebost).
- Respecta els límits i deixa algun rovelló perquè el trobi algú altre.
Terrenys públics, privats i cotos: el mapa del boletaire legal
El micòleg Juan Carlos Moreno (Federació Andalusa de Micologia, 2024) ho resumeix clar: “El problema no són els bolets, són les presses per ser el primer de la foto d’Instagram.” I afegeix: “Molts ni saben si el bosc és públic o privat.”
Doncs això: als monts públics gestionats per la Junta pots recollir per autoconsum si respectes els topalls i no hi ha restriccions específiques. A les finques privades o municipals, necessites autorització del propietari o de l’ajuntament. I si entres sense permís, ni el millor rovelló et salvarà la cartera.
A més, hi ha zones especials: els cotos micològics. Allà, la normativa pot ser més estricta, amb quotes menors, àrees tancades o prohibició total. En resum: abans de carregar el cistell, carrega el Google Maps i comprova de qui és el terreny.
La multa com a últim recurs (i la consciència com a primer)
La Junta d’Andalusia recorda que aquestes sancions no són per fer caixa, sinó per preservar un ecosistema fràgil. Si el miceli es danya, disminueix la regeneració natural i cada any hi ha menys fongs. És a dir, menys sopars de tardor i menys fotos de bolets a Instagram.
El biòleg forestal Antonio Rueda (Universitat de Còrdova, 2023) ho resumeix millor que ningú: “Collir amb cura és com deixar propina al bosc. Si el tractes bé, et torna el favor.”
En definitiva, el missatge és clar: bolets sí, però amb cervell. Que un cistell ple no val una sanció buida. I si no estàs segur, pregunta —o compra’ls al mercat, que almenys allà els preus també piquen, però no multen.
