Andalusia posa multes de 600 € als que es pensen que el bosc és un bufet lliure de rovellons

Hi ha dues coses que l’andalús mitjà respecta molt: el cante jondo i el miceli del rovelló. Però cada tardor, entre selfies amb el cistell i cotxes aparcats en línia doble al bosc, el govern autonòmic recorda una obvietat: collir bolets sense mesura pot sortir car. I no només perquè el gasoil per arribar-hi val mig sou.

Les multes poden arribar als 600 € i, com diuen els experts en micologia (i en tràmits), “una bona excursió no hauria d’acabar al caixer automàtic”. Andalusia ha fixat límits per persona i per província per evitar que els boscos acabin semblant un Mercadona després d’un Black Friday micològic.

Boletaires andalusos controlant el cistell
Boletaires andalusos controlant el cistell

Quant és massa? Els límits per no fer el ridícul (ni pagar-lo)

Resulta que la recol·lecció per autoconsum és legal, però només si respectes els topalls diaris. No cal permís —a menys que vulguis muntar un negoci d’espàrrecs i rovellons al maleter—, però sí que cal tenir mesura. El que abans era “agafar-ne uns quants per sopar”, ara té un Excel de la Junta darrere.

Província Límit diari sense permís (kg/persona)
Almeria 5 kg
Granada 5 kg
Jaén 3 kg
Cádiz 3 kg

Si et passes d’aquests límits, no només et pots endur una bronca d’un agent forestal —et pots endur una sanció administrativa de fins a 600 €. O com dirien els de la Sierra de Grazalema: “medio jamón de bellota por pasarte un kilo”.

Rasclets, azades i altres invents del mal: el “com” també importa

Els experts insisteixen: no és només quant, sinó com. Si arranques el bolet com si fos una dent de lleó, destrosses el miceli. I això és com treure-li el Wi-Fi al bosc: sense miceli no hi ha connexió fúngica, i sense connexió no hi ha bolets.

Per això la normativa prohibeix rastrillos, azades i qualsevol eina invasiva. L’objectiu? Mantenir la capa del sòl i permetre que els fongs tornin l’any que ve. També està prohibit recollir exemplars immadurs o en mal estat —els “bolets feos”, que diria una iaia andalusa. Aquests serveixen d’aliment a insectes i animals, i sí, també fan la seva part ecològica.

  • No remoguis el sòl ni arrenquis el miceli.
  • No t’enduguis tot el que veus (el bosc no és el teu rebost).
  • Respecta els límits i deixa algun rovelló perquè el trobi algú altre.

Terrenys públics, privats i cotos: el mapa del boletaire legal

El micòleg Juan Carlos Moreno (Federació Andalusa de Micologia, 2024) ho resumeix clar: “El problema no són els bolets, són les presses per ser el primer de la foto d’Instagram.” I afegeix: “Molts ni saben si el bosc és públic o privat.”

Doncs això: als monts públics gestionats per la Junta pots recollir per autoconsum si respectes els topalls i no hi ha restriccions específiques. A les finques privades o municipals, necessites autorització del propietari o de l’ajuntament. I si entres sense permís, ni el millor rovelló et salvarà la cartera.

A més, hi ha zones especials: els cotos micològics. Allà, la normativa pot ser més estricta, amb quotes menors, àrees tancades o prohibició total. En resum: abans de carregar el cistell, carrega el Google Maps i comprova de qui és el terreny.

La multa com a últim recurs (i la consciència com a primer)

La Junta d’Andalusia recorda que aquestes sancions no són per fer caixa, sinó per preservar un ecosistema fràgil. Si el miceli es danya, disminueix la regeneració natural i cada any hi ha menys fongs. És a dir, menys sopars de tardor i menys fotos de bolets a Instagram.

El biòleg forestal Antonio Rueda (Universitat de Còrdova, 2023) ho resumeix millor que ningú: “Collir amb cura és com deixar propina al bosc. Si el tractes bé, et torna el favor.”

En definitiva, el missatge és clar: bolets sí, però amb cervell. Que un cistell ple no val una sanció buida. I si no estàs segur, pregunta —o compra’ls al mercat, que almenys allà els preus també piquen, però no multen.