Valls il·lumina la seva "nit més lila" per un motiu que encara costa de dir en veu alta
Quan Valls s’il·lumina de lila no és (només) per moda. És per recordar allò que sovint no es diu en veu alta: el dol gestacional, perinatal i neonatal. Una d’aquelles commemoracions que no surten a les revistes de festa major però que cada any guanya més espai —i més veu— a la ciutat.
El dimecres 15 d’octubre, la Font de la Manxa tornarà a tenyir-se d’aquest to suau i trist, mentre un grup de famílies, entitats i voluntàries es trobaran a l’Espai Nens de Llum del Cementiri Municipal per fer visible allò invisible. Un acte senzill, però amb la càrrega emocional d’un silenci compartit.
Una ciutat que parla dels silencis
Lloc: Espai Nens de Llum, Cementiri Municipal de Valls
Organitza: Associació A Contracor i Les Teixidores de Vilaniu
Col·labora: Ajuntament de Valls
Acte simbòlic: Il·luminació lila de la Font de la Manxa i lectura del Manifest al Cementiri Municipal (18h)
Aquesta commemoració arriba a proposta de l’Associació A Contracor, entitat que treballa per donar veu i reconeixement a les famílies que han viscut una pèrdua gestacional. Des de l’entitat expliquen que “el reconeixement, la dignitat i la reparació” són els tres pilars d’aquesta jornada, que busca trencar el tabú i la invisibilitat d’un dol sovint silenciat.
El missatge, però, no és de tristesa sinó de crear comunitat. A les 18 h, al Cementiri Municipal, a l’Espai Nens de Llum, es llegirà el manifest de la Federació Espanyola de Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal i s’hi faran diverses intervencions. Les vallenques Teixidores de Vilaniu lliuraran les seves petites estrelles de ganxet com a part del projecte Embolcalla’m, una acció que combina artesania, cura i memòria.
El projecte que embolcalla el dol
Des del 2020, el projecte Embolcalla’m porta conjunts de roba i saquets Jizō a diversos hospitals de Catalunya. Dins hi ha petites estrelles teixides a mà, com a símbol d’un record tangible per a les famílies que han d’acomiadar-se massa aviat. L’objectiu? Que cada nadó pugui ser conegut, vist i estimat, encara que només sigui per uns minuts.
Segons fonts de l’entitat, aquests “embolcalls de memòria” ajuden les famílies a afrontar el moment amb més serenor. “No és una solució al dolor”, expliquen, “però sí un gest d’amor i respecte”. A Contracor també destaca que el projecte ha arribat a més de 30 hospitals del país i que cada any augmenta el nombre de col·laboradors.
L’espai que dona nom a la llum
Fa gairebé dos anys, el Cementiri Municipal de Valls va inaugurar l’Espai Nens de Llum: un racó dedicat a recordar els nadons que van morir en l’etapa gestacional, perinatal o neonatal. Un espai simbòlic, on la llum es converteix en memòria col·lectiva. Des de l’Ajuntament, fonts municipals recorden que la iniciativa va ser aprovada per unanimitat, “una mostra que el dol no té color polític”.
Des de la seva creació, l’Espai Nens de Llum s’ha convertit en un punt de trobada per a famílies, entitats i professionals de la salut. “És un lloc on poder estar sense haver de parlar”, comenta una de les participants de l’acte de l’any passat. I, d’alguna manera, això és precisament el que representa aquesta commemoració: fer visible el silenci sense trencar-lo.
Una ciutat que cuida
Amb aquesta acció, Valls reafirma la seva sensibilitat davant les pèrdues perinatals, seguint l’exemple d’altres municipis com Reus o Tarragona, que també s’han sumat a la iniciativa. Segons dades de la Federació Espanyola de Dol Gestacional, una de cada quatre embarassades pot patir una pèrdua abans del naixement, però molt poques reben suport psicològic o social.
El consistori recorda que la il·luminació lila és “una manera d’acompanyar simbòlicament totes les famílies”, i anima la ciutadania a participar o simplement aturar-se uns minuts davant la font. Un gest petit, però necessari, per transformar el dol en reconeixement.
Enllaços oficials
- Ajuntament de Valls - Manifest "El reconeixement, la dignitat i la reparació"
- Associació A Contracor
El pròxim 15 d’octubre, quan la Font de la Manxa es vesteixi de lila, la ciutat recordarà que hi ha absències que també són presències. I que parlar-ne —encara que sigui amb llum— és ja una forma de vida.
