Cementiris amb glamour: rutes insòlites des de Tarragona que no et faran badallar
Si encara penses que anar a un cementiri és només cosa de Tots Sants, és que no has trepitjat mai un d’aquells camposantos amb més selfies que flors de plàstic. Perquè hi ha llocs on les làpides són obres d’art i els àngels semblen sortits d’un videoclip de Rosalía.
Des de Tarragona, tenim la sort de tenir a tocar alguns dels cementiris més curiosos d’Europa. I el millor: sempre hi ha un hotel decent i un restaurant amb menú del dia a prop per no acabar menjant entre nínxols.
On comença la ruta de Necroturisme des de Tarragona
Amb el AVE des de Camp de Tarragona et plantes a Barcelona en 30 minuts i d’allà pots volar a París, Londres o Viena en menys temps del que tardes a fer cua al Carrefour un dissabte. Les connexions són fàcils, i això converteix Tarragona en una base perfecta per al que ara en diuen dark tourism però que bàsicament és mirar tombes maques.
1. Cementiri de Highgate (Londres, Regne Unit)
Un clàssic victorià amb tombes envoltades de vegetació. Aquí hi reposen noms com Karl Marx o família Dickens. Es parla d’un “vampir”, però és més fàcil topar-se amb esquirols.
2. Cementiri Nacional d’Arlington (Virginia, Estats Units)
El cementiri militar més icònic dels EUA, amb milers de làpides blanques i la tomba de John F. Kennedy. També hi ha monuments com el memorial d’Iwo Jima.
3. Cementiri Père-Lachaise (París, França)
El més famós del món, amb més de 70.000 tombes. Acull celebritats com Jim Morrison, Oscar Wilde, Édith Piaf, Delacroix, Balzac i María Callas.. Els parisencs el fan servir gairebé com un parc. Tot i que al capvespre, quan toquen les campanes i s'aixequen tot l'estol de corbs, sembla més un escenari de novel·la d'Edgar Allan Poe.
4. Antic Cementiri Jueu (Praga, Txèquia)
Un lloc impressionant on les tombes s’apilen literalment unes sobre les altres. Més de 100.000 jueus descansen sota les seves 12 capes de terra.
5. Cementiri de Luarca (Astúries, Espanya)
Amb vistes espectaculars a l’Atlàntic, és tan romàntic com mariner. El so de les ones acompanya aquest indret blanc i tranquil.
6. Cementiri de La Recoleta (Buenos Aires, Argentina)
Un autèntic museu a l’aire lliure, ple de mausoleus luxosos. Hi descansen figures il·lustres de l’Argentina, entre elles Eva Perón.
7. Cementiri Central de Viena (Àustria)
Un dels més grans d’Europa, amb tres milions de persones enterrades. Tota una estrella del turisme funerari gràcies a les tombes de Beethoven, Strauss o Brahms.
8. Cementiri de Saint Louis (Nova Orleans, Estats Units)
La ciutat dels morts criolla: criptes elevades decorades amb gust. Aquí reposa Marie Laveau, la llegendària “Reina del Vudú”.
9. Cementiri Alegre de Sapantza (Romania)
Un dels més singulars del món: làpides de colors amb dibuixos naïf i epitafis poètics que celebren la vida. Una obra col·lectiva de l’artista Stan Ioan Pătraş.
10. Cementiri Americà de Normandia (Colleville-sur-Mer, França)
Un immens memorial sobre els penya-segats de Omaha Beach, amb prop de 10.000 soldats americans enterrats. Lloc solemne i històric.
11. Cementiri de Staglieno (Gènova, Itàlia)
Monumental, inaugurat el 1851, famós per les seves escultures funeràries i jardins. Hi destaca el famós Àngel de Monteverde.
12. Necròpolis Cristóbal Colón (L’Havana, Cuba)
Un cementiri monumental, ple d’escultures de marbre i panteons que semblen mansions colonials en miniatura. Monument Nacional de Cuba.
13. Cementiri Lone Fir (Portland, Oregon, Estats Units)
Entre boira i arbres centenaris, aquest cementiri és mig jardí botànic, mig museu històric local. A la tardor es transforma en una catifa de fulles ocres.
Clima: variable segons destí
Moneda: euro, dòlar o pesos (segons país)
Millor època: tardor i primavera
Durada ideal: escapades de 3-4 dies
Cementiris europeus que semblen museus
El Père-Lachaise de París és com el PortAventura dels cementiris: ple de turistes, mapes de mà i fans buscant la tomba de Jim Morrison com si fos un concert etern. Si vols combinar-lo amb menjar digne, al barri de Ménilmontant hi ha bistrós amb vins naturals que et faran oblidar que estàs envoltat de nínxols.
A Viena, el Zentralfriedhof és un festival de tombes XXL de músics. Beethoven, Strauss, Brahms… sembla un cartell del Primavera Sound però amb menys cues al lavabo. El centre té hotels a preus raonables i, segons l’oficina de turisme (2023), és dels pocs cementiris on es recomana anar amb bicicleta.
Llocs insòlits més a prop
Si no vols creuar mitja Europa, a Luarca (Astúries) tens un cementiri penjat sobre un penya-segat on sembla que s'hi hagi rodat un drama romàntic. A més, al port trobaràs sidra i peixet fregit que ressuscita qualsevol. El Consell de Turisme del Principat (2022) assegura que és un dels punts més visitats del nord d’Espanya fora de l’estiu.
A casa nostra, el Cementiri de Montjuïc a Barcelona és un manual de modernisme amb escultures tan dramàtiques que podrien ser portada de disc indie. Hi ha visites guiades i fins i tot ruta en bus elèctric. Per dinar, res millor que escapar-se a la Barceloneta i demanar un arròs amb sèpia abans de tornar cap a Tarragona.
On dormir i on menjar
El turisme de cementiris té un avantatge: solen estar en ciutats amb molta oferta hotelera. A París, per exemple, hi ha hotels de 3 estrelles per uns 110 € la nit a prop del Père-Lachaise. A Viena, la mitjana puja a 140 €, però el cafè vienès compensa. I si optes per escapades més pròximes, a Barcelona trobaràs hostals des de 70 € i menús del dia de 15 € que no requereixen hipoteca.Consells finals per modernets viatgers
No fa falta ser gòtic ni veure pel·lis de Tim Burton per gaudir dels cementiris. Només cal portar bambes còmodes, la bateria del mòbil carregada i, si és possible, reserva a un bon restaurant a prop per recordar que estàs viu. Com diuen des de Turisme de Catalunya, cada viatge és patrimoni, fins i tot si el destí té més làpides que terrasses.
Des de Tarragona, en un cap de setmana pots veure més escultures funeràries que a molts museus, menjar bé i, sobretot, tenir històries surrealistes per explicar al sopar de diumenge. Perquè al final, el cementiri no és el final del viatge: és només una excusa més per sortir.
