Valls fitxa el seu primer agent amb quatre potes: Duke entra en servei amb la Policia Local
El Calçofest de Valls va tenir un convidat inesperat: no portava davantal, però sí armilla policial. Duke, un gos d’origen granadí, va aterrar al Camp de Tarragona per convertir-se en el nou fitxatge de la Policia Local. I, per un cop, el titular no és cap metàfora.
Durant mesos, l’agent Gerard s’ha format com a guia caní per fer tàndem amb ell. El resultat és un duet que fa olor de companyonia i també de marcatge passiu —un sistema tan fi que permet detectar substàncies sense ni un escorcoll. Però encara hi ha més darrere d’aquest nas privilegiat.
D’un refugi de Motril a patrullar per Valls
Abans de posar-se l’uniforme, Duke esperava adopció a Motril, a través de l’Associació Lapa Marcatge. D’aquella espera, n’ha sortit una segona oportunitat: la de posar el seu olfacte al servei de la ciutadania. L’associació va cedir a la Policia Local de Valls aquest pastor belga "malinois" després de comprovar que tenia les aptituds ideals per a la detecció de substàncies estupefaents.
El seu nou company, l’agent Gerard, ha completat una formació de sis mesos per convertir-se en guia caní. Junts treballen amb el sistema conegut com a marcatge LAPA: quan Duke detecta una substància, simplement s’asseu. Res de dramatismes ni de lladrucs de sèrie americana. Només un gest tranquil que diu molt més del que sembla.
Una unitat amb nom propi: ARGOS
Amb l’arribada de Duke, Valls crea la seva primera unitat canina. El nom escollit és ARGOS, en referència al mític gos de l’Odissea, símbol de lleialtat. Una paraula que descriu bé tant el vincle entre agent i animal com la filosofia d’una policia més preventiva i propera.
FITXA RÀPIDA – UNITAT CANINA ARGOS
- Nom del gos: Duke
- Origen: Motril (Granada)
- Guia: Agent Gerard (Policia Local de Valls)
- Especialitat: Detecció de substàncies estupefaents
- Mètode: Marcatge passiu “LAPA”
- Unitat: ARGOS
- Presentació pública: Calçofest 2025
Més eficàcia, menys escorcolls
La presència de Duke no restarà efectius, sinó que millorarà el rendiment operatiu de la Policia Local. En lloc de més multes o més controls, s’aposta per una tasca més preventiva i amb més tacte. El marcatge passiu permet actuar amb discreció i respecte, especialment en espais sensibles com escoles, parcs o zones de pas.
Segons fonts policials, l’objectiu és reduir el consum o el petit tràfic sense recórrer a escorcolls innecessaris. “Tothom està predisposat i amb ganes de treballar”, ha explicat l’agent Gerard a El Vallenc, que recull la bona rebuda del nou company de quatre potes a la comissaria.
Una policia amb olfacte (literalment)
El paper de Duke no serà només operatiu. La seva presència reforça la proximitat amb la ciutadania, especialment amb els més petits, que sovint s’apropen més fàcilment a un gos que a un agent uniformat. Aquesta dimensió més educativa i preventiva forma part del nou enfocament de la Policia Local de Valls.
Amb ell, els patrullatges tindran un nou element: una cua que remena. I, de retruc, un missatge subtil —la seguretat també pot ser empàtica. El consistori destaca que el servei no reduirà la presència d’agents humans ni la cobertura habitual.
La ciutat que humanitza la seguretat
Valls suma així un pas més cap a un model policial més proper i orientat al benestar. La nova unitat ARGOS no només patrullarà; també ajudarà en campanyes de sensibilització i activitats educatives amb escoles i entitats locals. La intenció és normalitzar el paper del gos policia com a eina cívica, no com a símbol d’autoritat.
El gest de Duke assegut, marcant una substància, és ja una metàfora de tota una filosofia: menys soroll, més eficàcia. I també, si volem posar-nos poètics, d’un vincle que va molt més enllà del servei.
Una aposta que altres ciutats observen
Valls no és la primera ciutat catalana amb gos policia, però sí una de les poques que integra una unitat completa sota comandament propi. Fonts municipals expliquen que altres cossos locals ja han mostrat interès pel model. El consistori preveu donar suport al projecte a llarg termini, amb més formació i recursos si la resposta ciutadana és positiva.
El que és segur és que Duke ha arribat per quedar-se. I que, per un cop, la frase “olorar el perill” no és cap figura retòrica.

