Vint cotxes amb els vidres trencats al voral de l’estació del Camp de Tarragona, altra vegada
El voral de la carretera d’accés a l’estació del Camp de Tarragona ha tornat a despertar-se amb restes de vidres al terra, com si fos una instal·lació artística no desitjada. Una vintena de vehicles van aparèixer diumenge amb els vidres trencats, en un episodi que ja no sorprèn gaire a qui hi aparca sovint.
Els Mossos d’Esquadra van detectar els danys durant una ronda de vigilància i van avisar els propietaris. Alguns cotxes tenien l’interior remogut, com si algú hagués buscat pressa i malament. De moment, no hi ha denúncies formalitzades i la policia investiga si hi ha hagut robatoris o només desperfectes.
El cas coincideix amb un moment poc casual: fa tot just una setmana que van començar les obres del nou aparcament provisional vigilat, una demanda històrica dels usuaris que s’ha anat inflant amb cada episodi d’aquest tipus. El futur espai, amb 110 places, s’espera que estigui operatiu a principis del 2026.
Un voral que acumula anys de mals endreços
📍 Lloc: Carretera d’accés a l’estació del Camp de Tarragona (La Secuita)
📅 Data: Diumenge, 1 de desembre de 2025
🚔 Cos policial: Mossos d’Esquadra
🚗 Vehicles afectats: Prop d’una vintena
🅿️ Obres: Nou aparcament vigilat (finals 2025 - inicis 2026)
🔗 Font: Mossos d’Esquadra
El voral de l’estació és un clàssic del risc gratuït. Des que el servei d’alta velocitat va obrir el 2006, els episodis de robatoris i danys s’han repetit amb una periodicitat gairebé ferroviària. Vidres trencats, retrovisors arrencats, guanteres obertes. Un “tour” de males notícies que els usuaris coneixen massa bé.
El maig de 2024 ja s’hi va registrar una onada similar de robatoris. Aleshores van ser una desena de vehicles, i els propietaris tampoc havien presentat denúncia en el moment dels fets. La història s’ha repetit amb un guió massa conegut: estacionar, agafar el tren i trobar el cotxe fet un nyap.
Un aparcament nou que encara no arriba
El projecte de l’aparcament vigilat és el primer pas d’un pla més ampli per ordenar l’entorn de l’estació, que comparteixen la Generalitat, la Diputació de Tarragona i Adif. L’objectiu: acabar amb la imatge de cotxes apilonats al marge de la carretera, exposats a qualsevol acte vandàlic o a una simple pedrada amb mala sort.
Les màquines ja treballen sobre el terreny adjacent, i les obres s’allargaran uns dos mesos. El futur aparcament tindrà 110 places gratuïtes, control d’accés i il·luminació nocturna. Fins aleshores, però, el voral seguirà sent la solució de supervivència de molts viatgers.
El següent pas serà la construcció de l’aparcament definitiu en terrenys municipals, previst d’aquí a un any i mig. Quan s’acabi, la carretera d’accés es traspassarà a la Generalitat i s’hi instal·laran barreres de protecció per impedir estacionar-hi.
Una imatge que ja no sorprèn
Diumenge al matí, el panorama era tan familiar com desolador: vidres escampats per la cuneta, cotxes amb les finestres cobertes amb plàstics improvisats i un silenci de diumenge a migdia que només trencava el so d’un Avant passant a tota velocitat.
La majoria dels vehicles tenien un sol vidre trencat —normalment el de conductor o acompanyant—, però alguns van patir dos impactes. Un dels casos més visibles era el d’un Volkswagen Polo blanc, amb el vidre del darrere i del davant esquerre trencats, símbol involuntari de la poca seguretat de la zona.
Una carretera amb memòria curta
Amb cada nou incident, es repeteix el ritual: Mossos que patrullen, usuaris que truquen a l’assegurança i un altre recordatori que la “zona d’aparcament lliure” té un cost amagat. El de la paciència. I el de les finestres.
Parlant amb usuaris i usuàries que aparquen al voral de la carretera, expliquen a la nostra redacció que han d'agafar sovint el tren a l'estació del Camp de Tarragona i que troben abusiu el preu del pàrquing de pagament de la mateixa estació. És per això que s'exposen al que ha passat a una vintena de viatgers que han deixat el cotxe fora de les instal·lacions d'Adif.
Mentrestant, l’estació del Camp de Tarragona —situada entre La Secuita i Perafort— continua sent una infraestructura de contrastos: tren d’alta velocitat, sí, però entorn d’aparcament d’improvisació. Una paradoxa molt tarragonina.
El repte pendent: aparcar amb tranquil·litat
Quan el nou aparcament entri en funcionament a principis del 2026, la carretera quedarà, finalment, buida de cotxes i potser també de notícies com aquesta. Fins aleshores, els usuaris continuaran triant entre comoditat o seguretat, sabent que al Camp de Tarragona la velocitat i la gratuïtat no sempre va de la mà de la vigilància.
