El vallenc que va tombar tots els pronòstics a TV3 en només vuit programes
Un veí de Valls que no portava ni dos mesos al programa i que ningú tenia a les travesses. Així comença una història de tele, nervis i molts diners. Però el final no és pas el que tothom imaginava.
Els espectadors feia setmanes que apuntaven cap a un altre concursant. El veterà, el que acumulava programes i euros, semblava destinat a fer esclatar el pot. Però el destí (i una resposta d’esports) va decidir una altra cosa.
El dimecres 17 de setembre, el plató d’Atrapa’m si pots, programa de la TV3, es va convertir en un escenari de sorpresa col·lectiva. Sergi Ribé, periodista de Valls, va aconseguir el que semblava impossible: endur-se el pot del concurs amb només vuit programes disputats. El premi total? 76.000 euros que li canvien la vida i, de passada, també el guió del programa.
El favorit que no ho era
Els seguidors del concurs presentat per Llucià Ferrer ja tenien un nom fixat: l’Albert. Més de 80 programes a l’esquena i 40.500 euros acumulats en el seu pot personal el feien el candidat evident. Però, com passa sovint a la vida (i a la tele), el favorit es va quedar mirant com un nouvingut li aixafava la guitarra. I el públic, clar, no sabia si aplaudir o demanar la repetició del VAR.
Una escalada inesperada
El recorregut del Sergi no va ser llarg, però sí intens. Després de guanyar a Les Escales, va sumar els primers 1.000 euros i va plantar cara al moment clau: el Minut Final. Sessenta segons que poden convertir qualsevol concursant en heroi o en meme. I va ser heroi.
L’última pregunta que ho va canviar tot
Les categories: art, geografia, gastronomia, esports i literatura. Tot anava bé fins que va arribar l’última. Una pregunta d’esports sobre l’atleta Jacob Kiplimo, rècord mundial de mitja marató a Barcelona. Sergi va encertar en l’últim segon, literalment. I amb aquella resposta, el pot de 75.000 euros va petar. Afegint els 1.000 ja guanyats, el marcador es va aturar en 76.000 euros.
76.000 euros que volen cap a Valls! 💸 Enhorabona, Sergi! El pot de l’”Atrapa’m si pots” ja té propietari 🎉🥳#Atrapam3Cat pic.twitter.com/fWOx8yke1n
— 3Cat (@som3cat) September 18, 2025
Plans amb olor de ciment i biberó.
El més curiós és que aquest final televisiu no només implica diners i aplaudiments. Sergi ja ha explicat què pensa fer amb el premi: construir una casa amb la seva dona i preparar-se per l’arribada del seu primer fill, que es dirà Genís. Del plató a la vida real, amb ciment, obres i bolquers. Tot molt menys glamurós que un espot televisiu, però molt més vital.
I ara què?
Amb el pot buit, Atrapa’m si pots torna a començar de zero. Els fans del programa es pregunten si l’Albert, el veterà, tindrà per fi el seu moment. Però una cosa ha quedat clara: aquest concurs és com la N-340 un divendres a la tarda: imprevisible. Pots pensar que tens el camí fet i, de cop, et surt una rotonda inesperada amb un vallenc que et deixa sense premi.
La màgia d’un concurs de proximitat
A diferència d’altres formats televisius, Atrapa’m si pots ha aconseguit una fórmula curiosa: barrejar coneixement amb un ambient proper i gairebé familiar. El premi pot ser gros, però l’aire de programa de casa —amb preguntes de gastronomia, cultura popular i esports— el fa diferent. I és justament això el que enganxa l’audiència: veure com un veí qualsevol pot sortir-ne amb un xec immens sota el braç.
Una victòria que fa història local
A Valls ja tenen una nova anècdota per explicar a la plaça del Blat: el periodista que va passar per El Vallenc un estiu i que ara ha fet història a la tele. Una mena de llegenda urbana, però amb xec bancari de veritat.
Ningú no té la partida guanyada
El cas del Sergi demostra que en televisió —i potser també a la vida— res està escrit. Pots ser el més veterà, el que acumula més punts, el que té més seguidors... i que un desconegut et passi la mà per la cara. El pot és tan capritxós com el temps a Tarragona: un dia sol radiant i, al següent, alerta taronja del Meteocat.
Per tant, si un dia et ve de gust provar sort en un concurs, recorda la història del Sergi Ribé: no cal portar 80 programes a l’esquena per fer saltar la banca. Només cal un minut final brillant... i una mica de sort vallenca.

