Sorpresa canina: el vallenc que posa Catalunya al mapa de l’Obediència Esportiva

El vallenc que portava Catalunya fins a la Copa d’Espanya d’Obediència Esportiva

És a partir d'aquest paràgraf que el misteri comença a tenir nom: David Parra Fernández. El vallenc, fundador de Dagos Educació Canina, era l’encarregat de defensar els colors de Catalunya a la Copa d’Espanya d’Obediència Esportiva, un repte que no es regala i que sol demanar més hores de dedicació del que permeten els rellotges normals.

En aquesta ocasió, competia amb en Logan, el seu company d’entrenament i l’únic gos català present en aquesta edició. Un duet que venia de treballar amb aquella regularitat gairebé matemàtica que només es veu en els esports d’alta precisió: passos justos, mirades atentes i una química que els observadors del món caní acostumen a descriure com “de manual”.

Finalment, David Parra, juntament amb Logan, han aconseguit un molt honorable 6è lloc en la classificació provisional del Campionat en Grau 3 (el grau més avançat i de més dificultat i amb proves més complexes), amb 156 punts (d'un màxim assolible de 200), només a 35 punts d'Antonio José Linares, amb la seva gossa Gala, que havia quedat en 1a posició.

Qui és el competidor i com s’hi havia arribat

La història d’en David no començava aquí. El seu inici s’havia de situar el 2021, quan va entrar a competició amb la gossa Tana, una pitbull que ell mateix va rehabilitar, entrenar i convertir en la seva primera gran aliada esportiva. Les seves primeres aparicions ja van marcar tendència: tercer lloc a la Copa d’Espanya i subcampionat estatal en grau bàsic. Una carta de presentació contundent.

L’any següent, el 2022, ja en Grau 1, va pujar encara més el llistó. Subcampió de la Copa d’Espanya i campió del Campionat d’Espanya. Els que segueixen el sector de l’ODU ho recordaven com una d’aquelles temporades on tot sembla quadrar. A vegades passa. No gaire sovint.

La parella actual: David i Logan

Amb en Logan, el 2024 havien tornat a trepitjar podi, aconseguint un tercer lloc en el Campionat d’Espanya en Grau 2. I el pas següent havia de ser competir en Grau 3, la categoria on l’exigència és molt més alta, amb proves de màxima dificultat, com donar la volta al con doble i exercicis que posen a prova instints i olfacte. L'objectiu el grau més alt és demostrar un control excepcional i una execució perfecta de toes les habilitats. Demostrar un control excepcional y una ejecución perfecta de todas las habilidades. Es tracta d'un nivell d'elit i es competeix pels llocs més alts del campionat estatal. 

Un resultat que parla sol. Un indicador de la preparació, del vincle i d’aquella manera de treballar que a Dagos Educació Canina es defensa sovint: cognició, emoció i cooperació. Tot plegat, a mig camí entre filosofia d’entrenament i manual de supervivència per a humans estressats.

El centre de Valls i Puigpelat que ho feia possible

Dagos Educació Canina, situat entre Valls i Puigpelat, havia estat el camp base de tot aquest trajecte. Un lloc on sovint es podia veure en David treballant amb propietaris, gossos joves, gossos veterans i gossos que, com la Tana, necessitaven una segona oportunitat. Un espai que havia anat agafant identitat pròpia i arrelant-se com a un dels centres de referència de l’Alt Camp.

A la seva web oficial —accessible a través de l’enllaç del centre— s’exposen els mètodes i objectius amb la mateixa naturalitat amb què la comunitat canina local parla d’ells: “un lloc on es treballa de veritat”.

Un honor explicat en primera persona

Entre els detalls que han ajudat a dimensionar la història, hi havia la seva pròpia manera de veure-ho. En David ho resumia així: “Per a mi és un autèntic honor poder portar el nom de Valls i de Catalunya a una competició d’aquest nivell. Cada exercici és el resultat de moltes hores de treball, constància i respecte cap al gos”. Una frase que havia corregut ràpid entre els cercles esportius i que explicava bona part del perquè del seu camí.

Les paraules no venien de cap gran discurs institucional, sinó de l’experiència acumulada. I això, per als que segueixen el món de l’ODU, sempre té un pes diferent.

La comunitat de Valls, atenta als passos del binomi

A mesura que s’acostava la cita, a Valls s’havia generat un ambient curiós: aquell punt entre orgull local i intriga esportiva que només desperten els esportistes “de casa”. La comunitat canina catalana també seguia la història amb interès, coneixedora del nivell que en David i en Logan havien demostrat fins al moment.

Al llarg d’aquests dies, el municipi havia anat descobrint detalls: els exercicis de precisió, els circuits de grau, les puntuacions i fins i tot la dificultat real d’una disciplina poc mediàtica però sorprenentment tècnica. Tot havia ajudat a fer créixer la narrativa d’aquest representant únic de Catalunya a la Copa d’Espanya.

Calendari, funcionament i què valorava el jurat

Per a molts lectors, entendre què és exactament l’Obediència Esportiva d’Utilitat pot ser tot un món. Per això, aquí us deixem la taula que ho resumeix:

Una història que continua vinculada a Valls

S’entén doncs, que aquesta aventura no era només una competició puntual. Era la consolidació del treball d’un vallenc que havia anat pujant graons fins a convertir-se en un referent estatal. I sobretot, era una història que es lliga amb Valls, Catalunya, Dagos Educació Canina i la seva manera de veure l’esport caní. Valls, com sol passar, ha tornat a demostrar que el seu talent es demostra en moltes disciplines.