Els germans Estébanez fan història a Reus: dos cambrilencs que ho guanyen tot al Mundial de pàdel
Hi ha germans que es barallen per qui recull la taula. Els Estébanez, en canvi, es barallen per veure qui guanya el Mundial de pàdel. I aquest cap de setmana, tots dos han acabat fent el mateix: guanyar-lo.
La ciutat de Reus s’ha convertit en escenari d’un doble miracle esportiu amb denominació d’origen Cambrils. I sí, el pavelló ha vibrat com si fos un concert de Figa Flawas amb pala i headband.
- Quan els Estébanez van convertir Reus en el seu pati de joc
- Hugo, el germà gran que tenia una espina... i la va clavar a la pista
- Asier, el petit que juga com si tingués trenta
- El títol per equips: Espanya, més vermella que mai
- Cambrils i Reus, dos punts del mateix mapa esportiu
- Un cap de setmana de finals... i de família
- El futur, amb pala i somriure
Quan els Estébanez van convertir Reus en el seu pati de joc
Al Aurial Mas Sedó, entre crits de suport, plors i remats impossibles, Hugo i Asier Estébanez han escrit una d’aquelles històries que ni Netflix s’atreviria a rodar: dos germans de Cambrils, mateix club (Reus Monterols), dues finals mundials, dos títols. I tot, davant de casa seva.
Les graderies estaven plenes, literalment “fins la bandera”, amb pares, amics, entrenadors i algun espontani que va acabar cridant com si fos família. L’ambient: pòlvora emocional i molt de Fair Play. L’escenari: el Mundial júnior de pàdel FIP, on la selecció espanyola també s’ha coronat per equips.
Hugo, el germà gran que tenia una espina... i la va clavar a la pista
El primer a fer saltar el pavelló va ser Hugo Estébanez, de 15 anys, que jugava la final U16 amb Aaron García. Davant seu, la parella número 1 del rànquing: Bentahor Espino i Iago Fuertes, els mateixos que li havien impedit guanyar fa dos anys a Asunción (Paraguai). Una revenja servida freda i amb remat per tres.
Després d’un tie break d’infart (7/6) i un segon set gairebé perfecte (6/1), el títol va ser seu. Entre el públic, el seu entrenador, Luis Ferrini, i el vicepresident del club Pere Rodríguez aplaudien com si haguessin guanyat també ells. “Això és fruit de molt treball i molta família”, deia Ferrini després, amb veu de qui porta més hores en una pista que al sofà.
Asier, el petit que juga com si tingués trenta
Asier, amb només 13 anys, no volia quedar-se enrere. Jugant amb Mario Brocal, va guanyar la final U14 per 6/2 i 7/6 davant Ian García Calvo i Samuel Delgado. Un tennis de precisió quirúrgica i cara de nen bo —fins que li ve la pilota al rebot.
Després d’un segon set més ajustat, el tie break va ser un recital d’instint i nervi fred. Quan va arribar l’últim punt, la pista va esclatar. A un costat, la família amb banderes; a l’altre, rivals i entrenadors reconeixent que el futur del pàdel ja té cognom doble: Estébanez Estévez.
El títol per equips: Espanya, més vermella que mai
Com si no n’hi hagués prou, els dos germans també han guanyat el Mundial per equips amb la selecció espanyola. A la final, Espanya va vèncer Argentina 2-1 al Pavelló Olímpic de Reus, en un duel que va tenir més tensió que una paella familiar de diumenge.
Tot i que els Estébanez no van jugar l’última final, sí que van ser clau a les semifinals, especialment en els punts decisius. “Van donar confiança, solidesa i calma”, explicava un tècnic de la Federació. Traducció lliure: van ser l’ànima de l’equip.
Cambrils i Reus, dos punts del mateix mapa esportiu
El triomf d’aquests dos germans ha posat al mapa esportiu el triangle Cambrils–Reus–Monterols. Un ecosistema que respira esport de base i que, de mica en mica, està convertint el Baix Camp en una fàbrica de talent a cops de pala.
“Aquests nois són el reflex del que volem impulsar: formació, valors i competició”, deia el vicepresident del Club Tennis Reus Monterols. I és que, més enllà de les medalles, el que queda és la sensació que el futur del pàdel català ja parla amb accent cambrilenc.
Un cap de setmana de finals... i de família
Entre punts, remats i somriures, el més emocionant de tot ha estat veure com una família sencera vivia dos Mundials en un mateix matí. Els pares, les àvies, els amics. Fins i tot algun veí que es va passar “només per mirar” i va acabar plorant al final del partit.
Quan Reus vibra, ho fa de veritat. I aquest cap de setmana, entre el Aurial Mas Sedó i el Pavelló Olímpic, la ciutat ha tornat a demostrar que pot ser escenari de tot: del modernisme, del vermut... i del millor pàdel júnior del món.
El futur, amb pala i somriure
Asier i Hugo ja pensen en el que ve. Un Mundial més gran, nous reptes, més entrenaments i menys diumenges lliures. Però aquesta vegada, amb un detall que no s’esborra: van tocar el cel a casa.
“Mai oblidarem el que ha passat aquí”, deien després del partit. I és que, al final, el que queda no és només la copa, sinó el record de haver-ho guanyat tot amb els teus, a la ciutat que t’ha vist créixer.
