L'atleta vallenca Marta Galimany fa història a la Marató de Chicago
A Valls ja hi ha qui diu que la seva filla més ràpida ha arribat més lluny que mai —literalment. A més de 6.700 quilòmetres de casa, entre gratacels i vent fred, Marta Galimany ha fet el que sap fer millor: córrer, somriure i deixar enrere mitja ciutat.
El que no tothom sap és que aquesta vegada, a la Marató de Chicago, no només hi havia cronòmetres i ritmes: hi havia també una mena de redempció esportiva, d’aquelles que només s’entenen després del quilòmetre 30, tot i no acabar amb una medalla d’or (que ni cal, després d'aquesta proesa).
Una marató amb més vent que wifi
La matinada del 13 d’octubre, mentre mig Camp de Tarragona dormia, Marta Galimany (Valls, 1985) ja portava 10 quilòmetres de carrera pels carrers de Chicago. Temperatura ideal, públic entregat i un ritme que fregava la perfecció: 3 minuts i 31 segons per quilòmetre. Sí, a aquest ritme no arribes ni a obrir el mòbil per mirar el temps que fa.
Després de 2 hores, 28 minuts i 24 segons, la vallenca va creuar la meta amb cara de satisfacció i una posició tan rodona com la seva manera de córrer: 12a classificada femenina! I no només això: millor espanyola i guanyadora de la categoria W40!, una sigla que, a partir d’ara, sona a títol honorífic.
La millor marca de l’any… i la millor versió d’ella mateixa
🏃♀️ Nom: Marta Galimany
📍 Ciutat: Valls (Alt Camp)
🏅 Posició: 12a femenina (1a W40)
⏱️ Temps: 2h 28min 24s
🌎 Prova: Marató de Chicago 2025
🔗 Resultats oficials
El seu resultat no és només una xifra: és la seva millor marca de l’any. Segons fonts de la Federació Catalana d’Atletisme, és la millor actuació d’una atleta catalana a Chicago en l’última dècada.
La cursa va ser dominada per la corredora etíop Hawi Feysa (2:14:57), però el focus català va ser per Galimany, que venia amb bones sensacions després de batre el rècord de Catalunya de mitja marató fa només quatre setmanes a Copenhaguen. I és que quan una atleta combina resistència i constància, el resultat és això.
De Copenhaguen a Chicago passant per Valls
Galimany va entrenar bona part de la temporada a Valls i Reus, entre camins de vinyes, asfalts calents i el silenci d’agost. Una preparació gairebé monacal, on cada sortida a córrer podia acabar amb un veí preguntant-li: “I avui fins on arribes?”. Doncs fins a Chicago! I literalment.
A diferència d’altres cites, aquesta vegada l’atleta va trobar el seu punt òptim entre ritme i serenor. La seva meta, a més, tenia una càrrega simbòlica: era la seva cinquena marató internacional, i la primera després d’una temporada complicada per lesions lleus i canvis d’entrenament.
Chicago: marató, icona i teatre de fons
La Marató de Chicago és una de les sis “World Marathon Majors” juntament amb Boston, Londres, Berlín, Nova York i Tòquio. I si hi ha una ciutat que sap convertir una cursa en un espectacle, és aquesta: 1,7 milions de persones animant als carrers, bandes de música cada dos quilòmetres i voluntaris amb més energia que un cafè doble en vena.
El futur: més quilòmetres, menys pressa
Amb la mirada posada al 2026, Galimany no descarta tornar a competir a Chicago o a Berlín, però admet que cada cursa “té el seu moment i el seu sentit”. De moment, la seva prioritat és recuperar sensacions i gaudir del camí, una frase que repeteix sovint i que sona a filosofia vital més que a consigna esportiva.
Pels vallencs i vallenques és un orgull veure com una vallenca fa història arreu del món. I no és per menys: no cada dia una atleta local es planta a Chicago i torna amb una victòria a la seva categoria.
D'una pista internacional a Valls
Després de més de dos anys de marques, rècords i quilòmetres, potser el millor trofeu per Galimany sigui, literalment, tornar a casa, treure’s les espardenyes i prendre's un refresc amb calma, per descansar una mica i agafar forces pel següent repte.
Com hem sentit a dir a algú de per aquí: “una mica més lenta que la llum, però més ràpida que tots i totes nosaltres”. I així, entre rialles i suor, Marta Galimany segueix fent país i fent-nos gaudir… gambada rere gambada.
