Els Pets tanquen la gira dels 40 anys a Valls amb dos concerts que fan història
Valls té dies en què el Centre Cultural Municipal sembla un gran aparador de memòria: cues a fora, riures per dins i aquella barreja de gintonic, jaqueta de llana i samarreta de concert que només entenen els que hi tornen any rere any. Aquest cap de setmana la ciutat ha repetit ritual amb una banda que, aquí, no necessita presentacions.
Han estat dues nits d’allò que en diríem “cap de setmana de clàssics”: gent de totes les edats, temes que tothom sap de memòria i un escenari que coneix bé els crits i els bisos. A la cartellera, Els Pets i el seu repertori de vida; a les butaques, vallencs i vallenques fidels i fans vinguts de la rodalia.
Un cap de setmana amb olor de records
Si vas passar pel Centre Cultural Municipal de Valls aquests dies, ja ho saps: ambient d’ocasió gran, públic multigeneracional i aquell murmuri previ que anuncia que passarà alguna cosa important. Les converses feien de teloner: “te’n recordes de quan sonava a la T-11?”, “aquesta me la sé sencera”. Valls es va posar la jaqueta dels dies assenyalats.
Abans que sonés la primera nota, la ciutat ja vivia en mode revival: veïns que repetien cadira, amics retrobats a última fila i playlists improvisades al carrer de la Cort. Els Pets tornen sovint, sí, però no cada nit el calendari sembla fer-se petit per encabir 40 anys.
I és que el que es vivia no era un concert qualsevol: era el tancament de la gira “Cantant les quaranta”, la ronda amb què el grup ha celebrat el seu 40è aniversari. Valls no només va ser parada; va ser el punt final amb accent d’Alt Camp i somriure de comiat.
Què va sonar a Valls (i com va sonar)
Divendres, 5 de desembre, el Cultural es va omplir amb el bloc dedicat a “Bon dia” i “Agost”. Van caure aquells himnes que han crescut al mateix ritme que nosaltres: “Massa jove per fer-me gran”, “Soroll”, “Digue’m que m’estimes”, “Pau”, “Una estona de cel”, “Bona nit” i, evidentment, el torn per “Bon dia” i “Agost”. El públic, coreografia de puntetes i telèfons alts; el grup, ofici i confiança.
Dissabte, 6 de desembre, segon ple i canvi de vestuari musical: el directe íntegre de “Calla i balla” i “Som”. Van sonar “Tarragona m’esborrona”, “Vine a la festa”, “S’ha acabat” i tota aquella llista que fa saltar sense preguntar l’any de naixement. Segona nit, mateix efecte: gent que repetia, veïns que només hi venien dissabte i un final amb ganes de dir “encara una més”.
Fitxa ràpida dels dos concerts
On: Centre Cultural Municipal de Valls (Alt Camp)
Quan: Divendres 5 i dissabte 6 de desembre de 2025, 20:00
Gira: “Cantant les quaranta” – tancament a Valls
Discs: Divendres “Bon dia” i “Agost” · Dissabte “Calla i balla” i “Som”
Web oficial: elspets.cat
El perquè de l’ambient: 40 anys i una ciutat còmplice
La gràcia de Valls no és només omplir el teatre; és el vincle cultural. El grup hi ha passat moltes vegades i, enguany, el calendari s’ha alineat amb un reconeixement molt vallenc: el de la complicitat amb el món casteller. El resultat? Una ciutat que respon i un doble comiat amb accent local.
Entre cançó i cançó, s’hi respirava aquella nostàlgia bé: famílies que han crescut amb els discs, colles d’amics que es van conèixer en un bolo del 97, pares i mares que expliquen al fill o filla el significat de “Som”. Quaranta anys no passen cada dia, i el Cultural va fer d’urna on dipositar records compartits.
El detall pràctic que també agrada (i que ajuda a fer memòria)
| Dia | Discografia interpretada | Moments destacats |
|---|---|---|
| Divendres 5/12 | Bon dia · Agost | Cor col·lectiu a “Bona nit”, mantra a “Bon dia” i càntics a “Massa jove per fer-me gran”. |
| Dissabte 6/12 | Calla i balla · Som | Salt generalitzat a “Tarragona m’esborrona”, torn popular a “Vine a la festa” i despedida forta a “S’ha acabat”. |
La ciutat en mode after: cues i taral·ledjos al carrer
Acabat el primer bolo, el carrer feia d’eco amb retalls de tornades. Alguns tornaven dissabte –“ja que hi som, fem-ho rodó”–, d’altres es guardaven la veu per al segon setlist. Valls té aquesta cosa d’escenari compartit: a dins, llums i amplis; a fora, cafès i converses amb olor de pólvora festiva.
No és només música: és memòria local. En una ciutat acostumada a omplir places per castells, no sorprèn que també s’ompli el teatre per cançons que ja formen part del paisatge sentimental. El Centre Cultural hi aporta el marc; els vallencs i vallenques, la banda sonora.
On trobar la informació oficial
Per seguir el fil de la banda i confirmar dates, canvis o materials oficials, el lloc de referència és elspets.cat. Per a continguts institucionals i cultura local, consulta el portal municipal de valls.cat, on s’aglutinen activitats, cartelleres i equipaments com el Centre Cultural Municipal. I... Un secret: Si us heu perdut aquests concerts, cosa que és imperdonable, encara teniu una última oportunitat el 13 de Desembre a Salt (Girona), amb l'últim "Cantant les quaranta", a la Sala La Mirona, amb l'actuació "Bon dia" + "Agost".
Fer-se gran sense perdre les ganes de "bon soroll" (ni les ganes de festa)
El doble concert a Valls ha servit de comiat de gira i també de recordatori: Els Pets són banda de llarga durada i banda de proximitat. “Cantant les quaranta” tanca una volta que ha passat per mig país i que aquí, al Cultural, ha sonat com havia de sonar: compartit i proper. Ens enduem el record d'uns directes memorables i la sensació que el calendari, per un cap de setmana, va tornar a ser dels 90 i del present alhora.
A Valls, aquestes coses passen: el Centre Cultural Municipal es converteix en arxiu viu, i els vallencs, en cor improvisat. Quaranta anys després, el grup que molts van descobrir en cintes i CD ha acomiadat la seva gira entre aplaudiments llargs i mirades còmplices. I sí: encara ressona.
