Urgila fa concert a Terrassa i acaba revelant més del previst

A Valls tothom sap que les bandes locals tenen una mena de brúixola interna que apunta sempre cap on hi ha música alta, llums i una mica de caos controlat. Així que la visita d’Urgila al Festival Puigmetal de Terrassa tenia molt de ritual iniciàtic: carretera, "riffs" i aquella expectativa de “a veure què passa avui”. Tot plegat en un ambient de vetllada elèctrica, d’aquells que recorden la T-11 en hora punta però amb més amplificadors.

Terrassa, amb la seva energia industrial i la tradició de fer sonar guitarres com qui fa sonar sirenes, els acollia per primer cop. I la banda vallenca hi arribava en ple moment creatiu: gravant el seu tercer disc, acumulant idees i descobrint que el procés de cuina musical també té els seus entrellats. Tot indicava que seria un concert normal –si és que un concert de Metal pot ser mai “normal”. I llavors, és clar, va arribar el moment inesperat.

Però abans de dir què va passar, situem-nos. La nit del 8 de novembre, el festival celebrava la seva dinovena edició amb un cartell farcit de bandes dels Països Catalans i una convidada vinguda des de Madrid per remenar-ho tot al final. Urgila, fidel al seu estil de rock-mètal en català, hi arribava per defensar un repertori que ja té quilometratge: “Animals Perillosos” (2022), “Alta tensió” (2024) i, aquí ve la sorpresa, material que encara no té ni "tracklist" definit.

El moment inesperat al Festival Puigmetal

I sí: aquí és on es produeix el gir de guió. La banda va decidir tocar temes del nou disc, tot i que –segons expliquen ells mateixos– no era pas el pla. Aquesta mena d’“accidents feliços” que passen quan l’escenari acompanya i el públic respon amb aquella mirada de “dona’m més distorsió”.

Segons van relatar després, el directe els va servir per comprovar que les noves peces no només aguantaven, sinó que s’integraven com si sempre haguessin format part del "setlist". Un test en viu i en directe, sense powerpoints ni proves de laboratori: el Metal a pèl, tal com ha de ser.

Escolta la música vibrant d'Urgila, en aquest vídeo-clip ben nostrat, gravat a la Capella del Roser de Valls, juntament amb el grup de grans de la coral Cors Alegres, que van fer els cors. Es tracta de la cançó "Poc se´n parla", del disc que va sortir l'any passat amb el nom "Alta Tensió".

Com va rebre el públic els nous temes?

Els assistents van reaccionar amb aquella barreja de sorpresa i entusiasme que només passa quan una banda et regala alguna cosa que encara no existeix en plataformes. Les cançons noves –sense títols oficials ni misteris resolts– van tenir una resposta que, segons els músics, va ser “fantàstica”. A jutjar pel que van comentar després, l’experiment no només va funcionar, sinó que els va reafirmar que van pel camí correcte.

El directe, segons ells mateixos expliquen, va ser una oportunitat de veure com respiraven els temes nous entre “Animals Perillosos” i “Alta tensió”. I sembla que respiraven bé. Molt bé, de fet. Com el vermut de Reus quan fa sol a les 12:00 h.

Les paraules de la banda: Terrassa com a punt d’inflexió

Després del concert, els músics van valorar l’experiència amb una sinceritat de backstage: agraïts per la invitació, sorpresos per la reacció i reconeixent que tocar a Terrassa per primer cop també era un petit objectiu complert. “Ens dona visibilitat i ens permet conèixer bandes”, explicaven. Una frase que qualsevol persona que hagi carregat amplis a les 2 de la matinada entendrà perfectament.

I sobre el moment de tocar els nous temes, van admetre que no estava previst, però que el festival va ser el laboratori ideal per colar-los: un públic atent, una sala que demana volum i una energia que invita a “això ho provem?”.

El recorregut d’Urgila: de Valls al Vallès

Formada el 2019, la banda ha anat expandint el seu radi d’acció concert a concert. A Valls són ja un actiu habitual, però cada nova ciutat obre una porta diferent. Terrassa no va ser només un bolo més: va ser, segons el que s’ha vist, un espai on el present i el futur d’Urgila es van tocar amb els dits.

Mentrestant, continuen immersos en la gravació del disc que han promès per l’any vinent. Un procés que, si atenem al que s'ha vist al Puigmetal, apunta a tenir múscul suficient per recórrer escenaris d’arreu del territori.

Amb això, Urgila tanca un capítol més en la seva ruta sonora, convertint el Puigmetal en una parada especialment significativa. I a Valls, ja hi ha qui espera sentir aquestes peces noves tan bon punt el tercer disc vegi la llum i torni a sonar fort als escenaris del Camp.