Dues obres familiars converteixen la comarca de l'Alt Camp en un escenari d’imaginació i emoció

Valls somia en oficis impossibles

El Teatre Principal de Valls s’ha convertit en una mena de laboratori d’imaginació. En lloc de científics, hi treballaven titelles amb oficis impossibles: des de la cosidora de cors trencats fins al pintor de fulles d’arbres. Tot plegat dins de l’espectacle “Sòmion. La ciutat dels oficis impossibles”, una peça on el més improbable esdevé la cosa més lògica del món.

La ciutat de Sòmion és, com qui diu, una utopia feta de cartró, música i humor. Els nens i nenes riuen, els pares i mares somriuen, i algun avi i àvia fins i tot confessa que ell o ella també vol ser “despertaire” o "lladre de malsons", de gran. El missatge, segons va remarcar una de les organitzadores municipals, és clar: “La creativitat pot ser una feina de ple dret”.

Aquesta obra de titelles amb música en directe no només ha triomfat per la seva posada en escena. També per un missatge que toca de prop: respecte, cooperació i diversitat dins d’una societat sovint massa seriosa. Un espectacle d’aquells que acaben amb nens aplaudint i adults fent cua per fer-se una foto amb un tros de cartró.

Alcover, entre records i gallines filosòfiques

A pocs quilòmetres, al Convent de les Arts d’Alcover, un altre titella feia de les seves. “El souvenir”, de la companyia Matito, ha convertit els records d’infància en una aventura d’estiu amb gallines que filosofen i àvies que tot ho saben i que també saben somiar.

L’obra barreja titelles i audiovisuals per parlar dels vincles familiars, de l’amistat i d’aquells estius que encara fan olor de crema solar i de pa amb xocolata. És una obra que aconsegueix captar l'atenció de grans i petits pel to sorneguer que de vegades transmet en Matito, tot i que en el fons demostra ser un bon nét i un bon amic.

Amb un humor fi i una escenografia cuidada, “El souvenir” ha sabut connectar amb petits i grans. L’argument, aparentment senzill: en Matito descobreix que es poden viure aventures extraordinàries sense anar massa lluny. Ha fet riure i a emocionar a més d'un i de dos del públic, ja que comença l'obra amb els típics estirabots del personatge, que té la filosofia "el que li agrada més és no fer res" i acaba prenent acció per poder viure una aventura amb els seus amics i fins i tot amb la seva àvia. El titella Matito, d'origen cambrilenc, ho ha tornat a fer: emocionar amb cordills, fusta, tela i cartró.

Un cap de setmana de màgia i competència nadalenca

Entre mercats de Nadal, parades de torrons, avets, ponsèties i actuacions de corals, el territori titellaire de l’Alt Camp ha trobat el seu lloc. No hi ha hagut massa “likes”, però sí molts “ooohs”. Les famílies han omplert els teatres, demostrant que el teatre familiar pot competir amb el Black Friday i guanyar.

Aquesta coincidència entre art i temporada alta de compres no ha estat casual. Segons diverses fonts, l’objectiu és “combinar la màgia de Nadal amb la màgia de la imaginació”. I sembla que han encertat: tant a Valls com a Alcover, els espectacles han deixat un bon gust de boca, sobretot als més petits i petites de la casa. A Valls s'ha fet quasi el ple, al Teatre Principal. A Alcover no s'ha pogut penjar el cartell de "complet" però amb la bona programació que va tenint, i amb els avantatges del carnet gratuït del Convent de les Arts, cada vegada tindrà més volada.

Així doncs, mentre les llums de Nadal feien el seu “tik tok” visual a les places, els titelles han fet el seu propi espectacle sense necessitat d’electricitat. L’Alt Camp ha demostrat que encara sap jugar, i que darrere de cada fil hi ha una història, un ofici impossible i, potser, una mica d’esperança en cartró pedra.

On consultar la programació completa de Valls i Alcover

Pots consultar tota la programació nadalenca i cultural de la comarca a la web oficial de l’Ajuntament de Valls i a la pàgina d’Alcover.

Perquè sí: entre fires, vinets i llums, els titelles també fan Nadal. I potser són ells, els únics, que encara ens recorden com es juga de veritat.