Carles Cubos porta “Gure Hitzak” a Filmin: una docuficció sobre presó, memòria i fills a distància
Filmin suma aquest novembre una nova proposta de cinema català amb accent vallenc. Una d’aquelles que no només es mira, sinó que es digereix lentament. I sí: darrere la càmera hi ha Carles Cubos, de Valls, que ha convertit anys de documentació sobre maternitat i paternitat a la presó en una història íntima, crua i alhora tendra.
Però abans de descobrir-ne els detalls, val la pena situar-se. “Gure Hitzak” —que vol dir “Les nostres paraules”— no és un títol qualsevol. És un diàleg obert sobre memòria, identitat i herència emocional, un d’aquells relats que trenquen el silenci sense fer soroll. I a partir del 7 de novembre, el públic de Filmin podrà escoltar-lo.
Una història sobre presons, fills i silencis llargs
Després del seu pas per festivals i sales, “Gure Hitzak” arriba a Filmin amb la força de les històries que no busquen explicar, sinó comprendre. La pel·lícula és una docuficció produïda per La Caseta Films i inspirada en fets reals, on Cubos s’endinsa en la dimensió més emocional del conflicte basc: com es viu la maternitat o la paternitat des d’una cel·la.
El projecte neix d’un llarg procés de recerca i escolta. L’equip va recollir testimonis de persones preses i de les seves famílies, teixint una narració que barreja memòria i creació sense perdre el rigor. El resultat és una obra que no jutja, sinó que posa veu als silencis acumulats.
Entre Euskal Herria i Catalunya, un viatge emocional
Rodada entre Euskal Herria i Catalunya, la pel·lícula dona protagonisme als anomenats “nens de la motxilla” —fills i filles de presos d’ETA que creixien entre visites setmanals, quilòmetres i absències. La motxilla física que carregaven es converteix, a la pel·lícula, en metàfora d’una altra més fonda: la càrrega emocional de créixer amb un pare o mare empresonats.
Amb una posada en escena continguda i una càmera que observa més que explica, Cubos proposa un diàleg empàtic amb l’espectador. La cinta convida a mirar els fets des d’altres angles, a qüestionar les certeses i a reconèixer les cicatrius invisibles que deixa la presó.
📅 Estrena: 7 de novembre de 2025
🎬 Director: Carles Cubos
🏠 Producció: La Caseta Films (Catalunya)
🎧 Banda sonora: Carles Biano, Carles Belda i Sandra Montfort
📍 Disponible a: Filmin.cat
Premis, reconeixements i una banda sonora de pes
“Gure Hitzak” ha rebut el Premi al Millor Guió 2025 als Blogos de Oro i ha estat seleccionada en festivals com el SANCIFI de Colòmbia i el V Festival Internacional de Cinema de Novelda. També s’ha projectat en sales de Durango, Madrid, Valls i Barcelona, amb bona acollida de públic i crítica.
La banda sonora, a càrrec de Carles Biano Soler (Orxata, Èmbol, ESOC), incorpora la col·laboració de Carles Belda i Sandra Montfort. El tema principal és una reinterpretació del clàssic “Gure Hitzak” de Mikel Laboa amb lletra de Bernardo Atxaga, editat per la discogràfica Elkar —una peça que resumeix el to del film: entre la memòria i la ferida.
Una mirada des de Valls cap al món
Per a Cubos, aquest film és també una manera de connectar el cinema de proximitat amb les grans preguntes universals. Des de Valls fins a Euskal Herria, la pel·lícula traça un pont entre territoris i emocions, entre el que és polític i el que és íntim. No és casual que la seva arribada a Filmin coincideixi amb un moment de revisió sobre la memòria col·lectiva i els límits de la justícia.
El públic que hi entri per curiositat, n’acabarà sortint amb un nus a la gola. Perquè “Gure Hitzak” no és només cinema: és un exercici de reconeixement, empatia i memòria. I sí, arriba des de Valls —on també es fan històries que remouen.
Per a més informació, es pot consultar la fitxa oficial de “Gure Hitzak” a Filmin.
