Carles Cubos ens obre una porta molt creativa al Teatre Principal de Valls
A Valls, quan es parla de foc, tothom pensa en castells o en correfocs. Però aquest setembre, el Teatre Principal amaga un altre tipus de flama, una que no crema la pell però que pot incendiar l’ànima.
Un fotògraf i creador audiovisual vallenc ha decidit apuntar la seva càmera cap a un món on els assajos duren més que un viatge en tren per l’N-340. No hi ha entrevistes, ni grans discursos: només mirades, silencis i un procés creatiu que es deixa veure a mitges.
El dissabte 20 de setembre, a les 20h, el Teatre Principal de Valls aixecarà el teló per estrenar un documental que no vol ser documental i que, paradoxalment, és més sincer que molts informatius. Es tracta de In-side: viatge d’un outsider, dirigit pel fotògraf vallenc Carles Cubos Serra, i centrat en la gènesi d’una peça de dansa-teatre contemporània que porta per títol Outsider.
La pel·lícula ha estat rodada entre Londres i diferents escenaris del Camp de Tarragona, però no espereu panoràmiques de postal. El que trobareu són fragments d’assaigs, coreografies en construcció i una mirada molt pròxima a la ballarina, també d'origen vallenc, Ana Corredor i al coreògraf londinenc Chris Evans. Tot plegat, en un format que defuig de tipismes i que prefereix escoltar allò que normalment no surt a cap micròfon: els silencis.
Un viatge sense narrador
El film no vol explicar, vol mostrar. És una immersió en la part invisible de l’escena, allà on les decisions creatives neixen abans de ser aplaudides. No hi ha guió previsible, sinó gestos que s’enganxen a la pell, respiracions que marquen el ritme i complicitats que fan més soroll que qualsevol declaració grandiloqüent.
La companyia Evohé ha construït amb Outsider una peça que no només vol ser espectacle, sinó ritual. Al centre hi trobem un personatge simbòlic: un ésser que custodia un foc antic, com si fos el vigilant d’una flama que ens recorda d’on venim i cap on anem. La dansa es converteix així en camí iniciàtic, amb ecos de contes tradicionals i figures arquetípiques que semblen sortir d’una festa major ancestral.
L’Outsider i nosaltres
Aquest outsider, aquest “fora de lloc”, és també un mirall. Ens parla de com encaixem —o no— en una societat que ens vol uniformes, però que alhora necessita la diferència per reinventar-se. El documental ens confronta amb la força de la vulnerabilitat i amb la valentia de mostrar-nos sense filtres. Una cosa que a Instagram encara no s’ha inventat.
La peça es va gestar entre Londres i Tarragona, i això ja diu molt: entre la fredor britànica i la calor mediterrània. Aquest contrast és el que fa que el viatge d’aquest outsider no sigui només artístic, sinó també cultural i emocional.
De l’escenari a la pantalla
In-side: viatge d’un outsider no és un making of per a curiosos, sinó un treball que obre portes a allò invisible. La càmera de Carles Cubos es converteix en còmplice, no en jutge, i permet que l’espectador entri en un univers on el temps s’alenteix i on cada moviment esdevé un llenguatge propi.
Si a la platea esperem sempre el moment de l’aplaudiment, aquí el que trobem és tot el que passa abans: les hores d’incertesa, la repetició obsessiva, el dubte creatiu i la lluita per donar forma al que encara no existeix. Un viatge que només acaba quan algú decideix deixar de buscar.
Una crida a l’autenticitat
L’estrena al Teatre Principal de Valls no és només un acte cultural, sinó també una invitació a repensar el nostre lloc com a comunitat. En temps de soroll digital, un documental que es construeix a partir del silenci és gairebé un acte revolucionari. Una mena de slow food però aplicat a l’art.
La proposta no busca agradar a tothom, i aquí rau la seva força. És un treball que parla de fragilitat i de comunitat, de focs interiors i de la necessitat de trobar sentit enmig del caos. Un espectacle que vol connectar amb allò que ens fa humans abans que usuaris, amb allò que ens fa tribu abans que trending topic.
Valls com a escenari
Que aquest film es presenti al cor de l’Alt Camp no és casualitat. Valls, amb la seva tradició de castells i la seva obstinació col·lectiva, és el lloc perfecte per acollir una obra que parla de comunitat i vulnerabilitat. No és només una estrena, és també un gest de retorn, un arrelament creatiu en un territori que sap què significa construir plegats.
En definitiva, in-side: viatge d’un outsider és molt més que un documental. És un espai de resistència contra l’efímer, un recordatori que darrere de cada espectacle hi ha un procés invisible i una flama que cal cuidar. I això, al marge de modes i algoritmes, sempre val la pena veure-ho en directe.
