Begudes del món que hauries de provar almenys un cop a la teva vida (encara que et facin respecte)
Tothom diu que ho prova tot. Que quan viatja és obert de ment, curiós i valent. Fins que algú deixa una copa davant teu, fa una olor estranya i et diu: “Això és molt típic d’aquí”.
En aquell moment, el vi del Priorat queda molt lluny, el cava sembla una opció segura i tu dubtes. Però viatjar també va d’això: de decidir si fas el glop… o només la foto.
Provar begudes locals no és obligatori. Però és una d’aquelles coses que separen el viatger tranquil del que torna amb històries que comencen amb “no saps què vaig beure…”.
Per als que venim de la província de Tarragona, amb bons vins, caves que juguen a casa i el vermut com a religió, aquestes begudes són territori desconegut. No perquè siguin pitjors. Sinó perquè no s’assemblen a res.
I ara sí. A partir d’aquí, tot és líquid i cultural. Una selecció de begudes del món que molts viatgers proven, alguns repeteixen… i altres prefereixen recordar de lluny.
Begudes del món que val la pena provar (amb més o menys valentia)
Les begudes més "normaletes"
Sake al Japó. No és un xarrup ràpid ni una beguda forta per escalfar l'ambient. És precisió, temperatura exacta i silenci respectuós. El millor lloc per tastar-lo és en izakayas tradicionals de Kyoto o Tòquio, on ningú fa teatre.
Tequila a Mèxic. El de veritat, 100% atzavara. Sense rituals de discoteca. A Jalisco, especialment al poble de Tequila, el beuen lentament. És aquí on entens que no era el problema… era com el bevíem.
Mate a l'Argentina i l'Uruguai. No és una beguda individual. És un objecte que circula. No es dona les gràcies, no s’accelera i no s’explica massa. El millor lloc per tastar-lo és assegut en un parc de Buenos Aires, sense fer preguntes.
Mango Iassi i a l'Índia. Fresc, especiat i dolç. Un respir enmig del soroll. El trobaràs a restaurants locals del nord del país, sobretot a Delhi o Jaipur. Ideal per recuperar-te… del menjar i del xoc cultural.
Caipirinha al Brasil. Sembla inofensiva. No ho és. Llima, sucre, gel i cachaça. La millor és la de bar petit o quiosquet de platja, on ningú mesura res i tot flueix.
Rakija als Balcans. Aiguardent de fruita fet a casa. No avisa. Te l’oferiran a Sèrbia, Croàcia o Bòsnia com si fos aigua. Dir que no costa. Dir que sí que té conseqüències.
Tej a Etiòpia. Un hidromel ancestral servit en gerres rodones. Dolç, herbal i enganyós. El millor lloc per provar-lo és en tavernes locals d’Addis Abeba, on el turisme no mana.
Tè gelat tailandès. Taronges, dolç i amb llet condensada. Una bomba de sucre amb vocació refrescant. Millor tastar-lo en cafeteries locals i no en bosses de plàstic, si pots triar.
Brennivín a Islàndia. Fet amb patata fermentada i comí. El sobrenom “mort negra” no és màrqueting. El trobaràs a botigues estatals d’alcohol i acompanya plats que també demanen compromís.
Whisky a Escòcia. No tots són fumats ni agressius. Visitar una destil·leria a les Highlands és entendre per què aquí es parla de whisky com si fos patrimoni.
Begudes amb bitxos a dins (literalment)
Mescal amb cuc, de Mèxic. Sí, un cuc dins l’ampolla. No és postureig: és tradició (discutida, però tradició). Es beu a Oaxaca, sobretot en bars locals i destil·leries petites. Sembla un repte de festa major, però va molt seriosament.
Habushu de Japó i Vodka amb serp de Vietnam i Laos. Variants d'una beguda semblant, feta d'alcohol d’arròs amb una serp sencera macerada. Cap metàfora. Es beu zones rurals i mercats locals. El Habushu és típic de la prefactura d'Okinawa. Efecte psicològic: abans de beure ja et qüestiones les teves decisions vitals.
Escorpí dins el licor, de Tailàndia i Cambodja. Licors d’herbes amb escorpins, sargantanes o centpeus. Es beu en mercats nocturns i llocs molt locals. Nota catalana: no combina amb anxoves.
Begudes amb ingredients “què coi és això?”
Kumis, a Mongòlia. Llet de cavall fermentada. Àcida, lleugerament alcohòlica i gens amable al primer glop. Es beu en iurtes i famílies nòmades.És com si algú hagués deixat un iogurt al sol… però amb orgull cultural.
Chicha dels Andes (Perú i Bolívia). Beguda de blat de moro fermentat. Tradicionalment, mastegaven el gra abans de fermentar-lo. Es beu en pobles andins, festes populars. Per la teva tranquil·litat, avui dia ja no la fan així… però la història hi és.
Salmiakki Korkenkorva, a Finlàndia. Vodka amb regalèssia salada. Dolç? No. Amarg? Tampoc. Confús. Es beu a Finlàndia, amb una normalitat preocupant. Catalan test: Si el tastes i t'agrada... vol dir que et pots trincar qualsevol cosa.
Begudes “conceptualment estranyes”
Kopi Luwak (cafè), d'Indonèsia. No és alcohol, però mereix menció: cafè fet amb grans defecats per un animal, la civeta. Es pren en zones turístiques d’Indonèsia. És un dels cafès més cars del món. L'animaló es menja els grans de cafè i en defeca les llavors. Es recullen els excrements de llavors, es renten, s'assequen al sol, es torren lleugerament i s'elaboren. Aquestes llavors proporcionen un cafè aromàtic amb menys amargor. El seu preu arriba a 160 dòlars per lliura El pensament habitual de qui ho prova: “És bo… però la patada a l'estómac és per pensar en com s'elabora aquest cafè".
Ttongsul, de Corea (molt rar, actualment). Beguda tradicional feta amb arròs fermentat i… excrements humans (ja quasi extingida). Es tracta d'una medicina tradicional antiga. Conclusió a la catalana: "Aquí parem que ja n'hem tingut prou".
Rànking de valentia definitiu: del “cap drama” al “no calia demostrar res”
No totes les begudes del món juguen a la mateixa lliga. Algunes entren soles. D’altres et fan pensar si això encara és gastronomia o un ritual de pas no oficial. Aquest és el nostre rànking honest, pensat per a catalans amb criteri… i curiositat.
Nivell 1 · Tranquils, tranquil·les, això encara és plaer
Mango lassi (Índia). Dolç, fresc i amable. No espanta ningú i sol agradar a tothom. Ideal per començar el viatge líquid sense patir.
Té gelat tailandès. Molt sucre, llet i color intens. Fa més por la quantitat de sucre que el gust. Refresca i no compromet.
Nivell 2 · Curiosos amb criteri
Caipirinha (Brasil). Entra fàcil, puja ràpid. El perill no és el primer glop, sinó el tercer, quan ja et sents massa còmode.
Sake (Japó). Subtil i fi. No sembla fort, però ho és. Beure’l bé ja et fa sentir respectuós amb la cultura local.
Nivell 3 · Ja hi ha compromís cultural
Tequila 100% atzavara (Mèxic). Sense llimona ni sal. Aquí es beu de debò. Si t’agrada així, has crescut com a viatger.
Mate (Argentina / Uruguai). El gust no és el problema. El ritual sí. Compartir bombeta, no donar les gràcies i seguir normes invisibles.
Nivell 4 · Valents amb conseqüències
Rakija (Balcans). Aiguardent casolà de fruita. Ningú et diu la graduació i ningú la pregunta. Acceptar-la és assumir el destí.
Whisky torbat (Escòcia). Fum, mar i fusta. No busca agradar. Si t’agrada, ja formes part d’una minoria convençuda.
Kumis (Mongòlia). Llet de cavall fermentada. Àcida, viva i desconcertant. No és dolenta, però el cervell necessita uns segons.
Nivell 5 · Aquí ja entrem en territori mental
Mezcal amb cuc (Mèxic). El cuc és real. No és decoració. Beure’l és fàcil; assumir-ho, no tant.
Salmiakki Koskenkorva (Finlàndia). Vodka amb regalèssia salada. No encaixa en cap categoria mental catalana. O l’odiaràs o no l’oblidaràs.
Tej (Etiòpia). Hidromel dolç i herbal. Sembla inofensiu, però no ho és. Beure’l sense presses és un art.
Nivell 6 · Valents de debò (o inconscients)
Habushu de Japó i Vodka amb serp (Vietnam / Laos). Alcohol d’arròs amb una serp sencera macerant. El primer impacte és visual. El segon, emocional.
Licor amb escorpí o insectes (Tailàndia / Cambodja). Escorpins, sargantanes, centpeus. Aquí ja no és el gust, és el concepte.
Nivell 7 · No calia demostrar res
Chicha tradicional (Andes). Beguda de blat de moro fermentat. La història de com es feia abans pesa més que el gust actual.
Kopi Luwak (Indonèsia). Cafè fet amb grans digerits per un animal. És bo, sí. Però el pensament hi és.
Nivell 8 · Línia vermella cultural
Ttongsul (Corea, pràcticament extingit). Beguda tradicional feta amb arròs fermentat i excrements humans. Això ja no és valentia. És història.
Conclusió clara: no cal arribar al nivell 8 per ser bon viatger. Però si arribes al 5 o 6, ja pots dir que ho has intentat. I això, culturalment, suma.
I nosaltres, què?
A casa no anem mal servits. A la província de Tarragona tenim DO Priorat, Terra Alta i Tarragona, vins amb personalitat, i caves que no necessiten comparacions. I sí, a França fan un gran champagne —cases com Moët & Chandon o Veuve Clicquot—, però això ja ho sabem.
No totes t’agradaran. Algunes et sorprendran, altres et faran dubtar. Però totes tenen una cosa en comú: quan tornis, les recordaràs. I això, viatjant, ja és molt.
