Tarragona i el misteri del detectiu contractat per l’EMT aquest estiu
A Tarragona passen coses que ni la millor sèrie de Netflix podria imaginar. Entre cafès amb gel i platges plenes, aquest estiu hi ha hagut una història que ha quedat més amagada que la taula reservada de la terrassa del Serrallo.
Un moviment discret, d’aquells que només descobreixes quan ja és massa tard, ha despertat curiositat i sospites a parts iguals: la combinació d’autobusos, ajuntament i... un detectiu privat. Sí, sona a novel·la negra, però passa a la Rambla Nova.
Quan pensem en la Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT), ens venen al cap autobusos que arriben tard, trajectes repetits més que el “Despacito” i conductors que et saluden o no depèn del dia. El que ningú esperava era que, de sobte, es barregés amb un món molt més propi de novel·les de Vázquez Montalbán: el de la investigació privada.
Resulta que aquest estiu, en plena calorada, l’EMT va decidir moure fitxa davant un cas d’absentisme laboral sospitós. Un dels seus conductors estava de baixa mèdica, però els rumors —sempre fidels a la seva feina— apuntaven que potser treballava en un altre lloc. I ja sabem com funciona Tarragona: el boca-orella corre més ràpid que qualsevol línia de bus.
La solució? Contractar un detectiu privat. Sí, sí, un detectiu de veritat, d’aquells que porten bloc de notes i ulleres fosques (o això imaginem tots, perquè la realitat sempre és menys glamourosa). El cas és que, segons va destapar el digital Porta Enrere, el mateix alcalde, Rubén Viñuales, va acabar reconeixent els fets.
Quan l’Ajuntament juga a Sherlock
L’Ajuntament, ràpid a justificar-se, ha tret un comunicat explicant que tot plegat no és tan dramàtic: que contractar un detectiu “és legal i proporcional” i que serveix per garantir que ningú faci trampes. La idea, segons diuen, és assegurar la igualtat entre tots els treballadors i mantenir l’ordre al servei públic. Bàsicament: que ningú surti de la línia.
El més curiós? El comitè d’empresa estava al cas, però el Consell d’Administració de l’EMT no. I això ja és una altra pel·lícula: perquè ells són els que se suposa que han de supervisar la gestió diària i les decisions estratègiques. Sherlock sí, però avisa després.
Contractes menors, problemes majors
El contracte amb el detectiu es va signar al juliol, i com que era un contracte menor, no va fer falta concurs públic. En llenguatge planer: una d’aquelles despeses que es poden aprovar ràpid, sense massa tràmits. L’Ajuntament assegura que aquests contractes es publiquen trimestralment i que al setembre apareixerà a la llista oficial. Tot molt correcte... sobre el paper.
El debat, però, va més enllà del procediment administratiu. Què diu de la gestió pública el fet de necessitar un detectiu? Alguns ho veuen com un moviment legítim per protegir els recursos públics; altres, com una demostració que la confiança interna està sota mínims. En qualsevol cas, la imatge és potent: un bus groc i blau, però amb una ombra de novel·la negra darrere.
Absentisme o espionatge laboral?
Aquí hi ha el gran dilema: fins on ha d’arribar una empresa pública per controlar els seus treballadors? El debat sobre l’absentisme laboral no és nou, però quan entres en terreny de detectius privats, la línia entre control i vigilància es fa tan fina com la sorra de la platja del Miracle.
D’altra banda, el missatge que s’envia a la plantilla també és fort: si et poses de baixa, millor que sigui de debò. Perquè a Tarragona potser no hi ha gaires inversions en transport elèctric, però tenim detectius. Prioritats.
Una ciutat que es vigila a si mateixa
El cas de l’EMT no és únic a Espanya, però aquí a Tarragona té un regust especial: el d’una ciutat petita on tothom sap tot de tothom, i on ara resulta que fins i tot el teu bus pot estar sent seguit per un detectiu amb llibreta. Sembla la trama d’una sèrie de TV3 de diumenge a la nit, però és el nostre dia a dia.
Al final, el que queda clar és que les empreses públiques també juguen amb regles privades. I que l’Ajuntament, tot i voler aparentar transparència, ha preferit que aquest assumpte quedés amagat sota el seient del darrere. Però ja sabem com va això: Tarragona sempre acaba parlant.
I tu què en penses?
És justificable que una empresa pública contracti un detectiu per controlar un treballador de baixa? O és un pas massa lluny, que converteix la gestió municipal en un capítol de “Cuéntame”? Sigui com sigui, ja tenim nova anècdota per comentar al bar mentre esperem que arribi el bus.
