Sindicals i Rodalies: Què hi ha darrere la vaga que quasi no va ser
Una vaga que gairebé no es nota, però que deixa el servei ferroviari en un estat de tensió permanent. A Tarragona, la protesta del personal va tornar a posar sobre la taula un problema que sembla no tenir fi.
El que no es veu a simple vista és la batalla interna entre sindicats, on més enllà del Semaf, altres forces com Alferro comencen a guanyar terreny. I això complica la història.
El paper dels sindicats a Rodalies i Regionals
Si t'has preguntat alguna vegada qui mou els fils quan els trens no funcionen, no ets l'únic. La realitat és que l'escena sindical a les línies de Rodalies i Regionals és més complexa del que sembla. El Semaf és l'actor més visible, però no l'únic.
El recent acord del Ministeri de Transports amb Semaf, UGT i CCOO ha servit per desconvocar la vaga prevista i suprimir els serveis mínims. Però, què passa amb la resta de sindicats? Aquí apareixen formacions com Alferro, que s’estan fent un lloc i complicant l'estabilitat del servei.
Com va ser la jornada de vaga sense vaga
Ahir, el servei de Rodalies i Regionals va funcionar amb un 80% de la seva capacitat. Pot semblar que tot va rutllar, però això amaga el fet que alguns trens van registrar incidències a causa del bloqueig per part de sindicats minoritaris que no van signar l'acord.
Una paradoxa? Exacte. Una protesta que no va aturar completament el servei, però que deixa clar que la fragmentació sindical crea un galimaties que ni els usuaris ni l’administració acaben d’entendre.
La protesta a Tarragona: més que un gest simbòlic
La imatge del personal ferroviari manifestant-se a l’estació de Tarragona no és només això. Representa la pressió interna que pateix el sector i les demandes d’un personal que reclama més recursos i millor manteniment per evitar col·lapses.
El compromís del Ministeri i què implica
El Ministeri ha accedit a augmentar la plantilla i incrementar la despesa en manteniment per evitar futures vagues. Un moviment que segons fonts pròximes a la negociació, podria ser el fals silenci abans de la tempesta, ja que no tots els sindicats estan convençuts.
Els reptes que queden per davant
L’escena sindical a Rodalies i Regionals no és un monòlit. La irrupció d’actors com Alferro mostra que la competència interna pot fer que futures convocatòries siguin encara més complicades de gestionar.
Els usuaris, mentre, només esperen una cosa: que els trens arribin a hora i no es converteixin en una altra batalla entre sindicats i administració.
Què pot passar amb les properes vagues?
Si Semaf té força per paralitzar el país, però la resta de sindicats no està en sintonia, la situació pot desembocar en convocatòries fragmentades i serveis funcionant a mig gas. Això, en paraules planeres, és un embolic que ningú vol.
Els desafiaments per a l’administració
L’augment de personal i la millora del manteniment són passos necessaris, però no suficients. Caldrà gestionar les tensions internes i evitar que la diversitat sindical es tradueixi en més caos per als viatgers.
Com diu un portaveu del Ministeri de Transports (febrer 2026), "el diàleg és la nostra eina més potent, però cal que els sindicats també facin un pas al davant".
| Aspecte | Detalls |
|---|---|
| Data de la vaga | 10 de febrer de 2026 |
| Percentatge de servei operatiu | 80% |
| Sindicats majoritaris | Semaf, UGT, CCOO |
| Sindicats minoritaris | Alferro i altres |
| Decisió del Ministeri | Augment de plantilla i despesa en manteniment |
Per acabar, la realitat és que les vagues a Rodalies i Regionals no s’expliquen només per les protestes visibles. Darrere hi ha un entramat sindical que, si no s’enten, deixa els usuaris en un estat d’incertesa constant. El repte de Tarragona i la resta del territori és trobar una fórmula que garanteixi serveis fiables sense que la batalla sindical sigui la protagonista.
Si vols més dades oficials i la programació d’accions, l’Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Transports ofereixen informació actualitzada al seu web oficial.
