Quan un mur “antirruït” et tapa la finestra: el misteri de Roda de Berà
Et lleves un matí, obres la persiana i… pam! Ja no veus el mar, ni el carrer, ni la iaia que surt a comprar el pa. El que tens davant és una paret metàl·lica més alta que el campanar del poble.
A Roda de Berà, alguns veïns s’han trobat amb un escenari digne d’un capítol de Black Mirror. El que havia de ser una solució contra el soroll del tren, ha acabat convertint-se en una mena de mur de Berlín, però amb olor a mar i soroll d’AVE.
El municipi de Roda de Berà, a la costa tarragonina, viu aquests dies una polèmica que sembla més pròpia d’una sèrie satírica que d’un projecte d’infraestructures. Les anomenades pantalles acústiques, que teòricament havien de reduir el soroll dels trens que passen a pocs metres de les cases, han resultat ser una “solució” que ningú no havia demanat… almenys, no així.
El problema? L’alçada d’aquestes estructures metàl·liques. Parlem de fins a vuit metres de paret opaca, que segons denuncien els veïns no només no redueix el soroll, sinó que el fa rebotar i amplifica l’efecte dins les cases. És a dir, un mur que tapa les vistes i converteix el menjador en una caixa de ressonància. Fantàstic.
Del paisatge mediterrani al “mur de Game of Thrones”
La imatge és surrealista: on abans hi havia vistes al mar, pins i carrers tranquils, ara hi ha un mur gris metàl·lic que recorda més a un polígon industrial que a la Costa Daurada. Els veïns de la zona de Costa Daurada-Berà ho defineixen com “viure tapiats”. La paraula clau aquí és tapiats. Com si la Generalitat hagués decidit fer un escape room urbà… sense sortida.
El consistori de Roda de Berà, després de recollir les queixes de l’associació veïnal, ha demanat formalment al Ministeri de Transports que revisi el projecte. Segons l’Ajuntament, no només hi ha un problema de soroll, sinó que també cal un estudi d’impacte paisatgístic que ningú no va fer abans de clavar aquests monstres metàl·lics.
La paradoxa del soroll
El més irònic de tot plegat és que el projecte havia nascut amb la promesa de reduir el soroll ferroviari. Però segons els veïns, l’efecte ha estat just l’oposat. Les vibracions i els sons del tren reboten contra les pantalles i entren amb més força dins les cases. És com voler silenciar el karaoke del veí i acabar comprant-li un micròfon nou.
Una lluita veïnal que només comença
La associació de veïns de Costa Daurada-Berà ha posat fil a l’agulla i exigeix no només una revisió, sinó també una aturada immediata de les obres. “No volem viure empresonats”, diuen. I no és per menys: alguns habitatges han perdut completament la llum natural i les vistes que eren un dels grans atractius de viure al costat del mar.
A més, l’impacte econòmic tampoc és menor. Els veïns temen que els valors immobiliaris de les seves cases baixin en picat. Qui voldrà comprar un apartament amb vistes a un mur de ferro? És com vendre un pis a primera línia de mar i descobrir que la línia és una via de tren tapiada per un mur de vuit metres.
El debat polític i el paisatge tarragoní
L’Ajuntament insisteix que no es tracta només d’una qüestió de molèsties veïnals, sinó d’un tema de paisatge i identitat. La Costa Daurada viu del turisme i de l’atractiu natural. Substituir-ho per murs metàl·lics no sembla la millor carta de presentació per a qui busca sol, mar i “relax”.
Mentrestant, el Ministeri de Transports no ha respost encara de manera clara. La pilota és a la seva teulada. A la web oficial del Ministeri (mitma.gob.es) s’explica que els projectes d’infraestructura han de complir amb criteris mediambientals i paisatgístics. Però els veïns de Roda de Berà es pregunten: qui ha revisat això abans de posar-ho en marxa?
Conclusió: quan la solució és pitjor que el problema
El cas de Roda de Berà és un exemple perfecte de com una bona idea pot acabar mal executada. Volies reduir el soroll, i acabes creant un mur que recorda més a una presó que a un poble costaner. Volies protegir els veïns, i acabes tapiant-los la vida quotidiana.
El futur d’aquestes pantalles acústiques encara està per decidir, però el debat ja ha obert una ferida en la confiança entre ciutadans i administracions. I mentrestant, a Roda de Berà, cada cop que passa el tren, ressona més fort dins les cases que darrere d’aquests murs gegants.
Una lliçó més: a vegades, el que necessites no és un mur més alt… sinó escoltar una mica millor els que viuen al darrere.
