NUA Arquitectures: els tarragonins que han fet de Salou un aparthotel amb ànima (i premi)
A Salou hi ha edificis que expliquen històries, i d’altres que només les aguanten. Un d’aquests, abandonat i oblidat prop del port esportiu, ha tornat a la vida gràcies a un grup d’arquitectes tarragonins que, literalment, han sabut veure-hi més enllà de la façana.
Entre olor de mar, records de pescadors i la massificació que no perdona ni els diumenges, NUA Arquitectures ha convertit un edifici fantasma en una peça amb ànima, i —sense buscar-ho massa— ha acabat a la Biennal d’Arquitectura Jove de Catalunya. Però no avancem spoilers.
Un estudi de Tarragona amb gust de vermut i formigó
El nom de NUA Arquitectures ja circula pels cercles del nou talent català, però el seu estil continua tan proper com un cafè al Bar Cortijo. El grup, format per Míriam Ortín, Júlia Franquet, Arnau i Ferran Tiñena i Jordi Canela, defensa una arquitectura que escolta: al lloc, a la gent i, si pot ser, també al clima mediterrani que fa suar els renderistes.
El seu projecte a Salou ha estat reconegut amb el premi de la Associació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC) a la millor rehabilitació. Un reconeixement que arriba després de guanyar-se un espai a cop de sensibilitat, detalls i un ús gairebé poètic del maó ceràmic.
📍 Lloc: Salou (Tarragonès)
🏗️ Projecte: Rehabilitació d’edifici abandonat prop del port esportiu
🏆 Premi: AJAC 2025 – Categoria Rehabilitació
🎨 Estudi: NUA Arquitectures (Tarragona)
🗓️ Exposició: Biennal d’Arquitectura Jove de Catalunya (Barcelona)
De residència geriàtrica a aparthotel amb història
El que abans havia estat una residència de gent gran va acabar buida, amb finestres trencades i més d’un okupa amb vistes al port. Un promotor local, amb més fe que pla director, va cridar NUA perquè hi veiessin una nova vida. I ho van fer: 27 apartaments després, el que era un problema urbanístic s’ha convertit en un exemple de com el turisme podria —teòricament— fer les paus amb el paisatge.
“Vam voler que el projecte respirés lloc i memòria”, explica Arnau Tiñena. En comptes de replicar l’estètica d’aparthotel de catàleg, van tirar enrere en el temps fins als anys 60, quan Salou era el refugi estiuenc de la burgesia reusenca i no el plató de comiat de temporada de qualsevol reality.
Inspiració retro i materials amb accent local
L’equip es va inspirar en l’arquitectura modernista i noucentista per crear una mena de “gran casa mediterrània”. El resultat: una façana elegant però càlida, amb ombres i textures que recorden a aquella època en què les vacances no eren un hashtag sinó una olor de colònia i crema solar barata.
Els materials parlen: ceràmica, pedra local i una paleta que fuig del blanc estandarditzat del litoral. “Volíem fer un edifici amb accent”, diu Júlia Franquet, entre maquetes i cafès de filtre. I sí, l’han fet parlar tan bé que ara desfila per la Biennal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) com si fos un influencer amb consciència ambiental.
Premis, exposicions i un toc de Mediterrani contemporani
Després del premi de l’AJAC, el projecte no ha parat: finalista a la Biennal Alejandro de la Sota, menció especial a un concurs nacional de ceràmica, itinerància per Europa i Lisboa… i una pila de maquetes viatjant en maletes de mà. Tot això sense perdre la humilitat de taller tarragoní que encara celebra els èxits amb vermut al Fleca Flaqué.
“No volem ser els arquitectes del futur, sinó els del present que encara té memòria”, diuen. I és que el seu treball combina poesia i pragmatisme, amb aquella mirada que no només veu metres quadrats, sinó records, vides i ombres a les façanes.
El futur de NUA: menys façanes, més context
El seu discurs —i les seves obres— van en la línia d’una arquitectura més lenta, més pensada i menys “renderitzada”. “Construir no hauria de ser només ocupar espai, sinó retornar-li sentit”, comenta Canela en una xerrada del COAC el setembre passat. I la veritat és que la frase sona gairebé com un haiku urbanístic.
Amb projectes repartits entre Tarragona, Barcelona i les Terres de l’Ebre, NUA s’ha convertit en un dels estudis més seguits per revistes especialitzades. Però també pel públic que comença a cansar-se de l’arquitectura d’aparador i busca projectes amb aroma de lloc —i, si pot ser, una mica d’ironia mediterrània.
Un reconeixement que posa Tarragona al mapa del talent jove
A la Biennal d’Arquitectura Jove d’aquest any, el seu nom no només brilla pel premi, sinó pel que representa: una manera de fer arrelada al territori, allunyada del soroll i més propera a la gent que hi viu. Un model que, si algú vol copiar, hauria de començar per escoltar com sona el mar entre els murs vells de Salou.
Perquè, com diuen des del COAC, “cada obra és també una conversa amb el seu lloc”. I NUA, per ara, sap escoltar tan bé que ja és una de les veus més clares del nou Mediterrani arquitectònic. I tot això, sense ni tan sols necessitar un dron.
Font oficial: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
