El nou consorci romà de Tarragona: promesa real o simple obedient del PSOE?
A Tarragona hi ha qui ja no es creu res fins que veu la factura pagada. Massa anys de promeses de ministres, alcaldes i presidents que acabaven en titular i prou. Ara el PSC, amb Illa al capdavant, diu que tot canviarà. Però… i si només estan complint instruccions del carrer Ferraz?
El nou consorci del patrimoni romà sona a gran fita històrica, amb la foto institucional de rigor i discursos solemnes. Però entre el record de promeses incomplertes i la sospita que el PSC juga més a ser delegació del PSOE que actor propi, la pregunta és inevitable: aquesta vegada anirà de debò?
Quan Illa diu “no ho fèiem prou bé”
El president Illa va reconèixer en veu alta que Tarragona no havia tingut la gestió que es mereixia pel seu patrimoni romà. Unes paraules que sonaven bé, però que de seguida van despertar murmuris: qui garanteix que ara sí que ho faran? I sobretot, qui té la paella pel mànec: el PSC o el PSOE?
El pes de Madrid sempre present
No és cap secret que el PSC acostuma a ser l’extensió catalana del PSOE. I això genera el dubte: fins a quin punt les decisions sobre el patrimoni romà de Tarragona es prendran des del Palau de la Generalitat i fins a quin punt des de Ferraz? El perill és que tot plegat sigui un instrument de propaganda més que una aposta real per la ciutat.
Institucions en bloc, o foto de família?
La posada de llarg al Museu Nacional Arqueològic va ser un desplegament de cares conegudes: Generalitat, Ajuntament, Diputació, Estat i Arquebisbat. Però a Tarragona ja sabem que una foto de família no vol dir res. La ciutat acumula dècades de consells, comissions i consorcis que han quedat en paper mullat.
El factor diners, promès però no vist
Urtasun va anunciar milions per la Necròpolis, pel MNAT i per la nova biblioteca provincial. Tot molt maco. Però a Tarragona s’ha après que anunciar no és executar. I encara més si depèn d’un Estat que sovint prioritza Madrid, Barcelona o Sevilla abans que les muralles romanes.
L’arquebisbat i els altres actors
El paper de l’Església continua indefinit, tot i reclamar la seva quota històrica. Viñuales, per la seva banda, insisteix que el consorci ha de ser més que burocràcia. El problema? Que el poder real de decisió no sembla estar a Plaça de la Font, sinó molt més amunt en l’organigrama polític.
Un PSC atrapat entre dos mons
D’una banda, Illa promet proximitat i coordinació. De l’altra, el PSC no deixa de ser la franquícia catalana del PSOE, i això limita la seva autonomia. Tarragona, que ha sentit massa cops el “ja vindran els diners”, no pot evitar veure el perill d’un nou “sí, però” dictat des de Madrid.
El cansament ciutadà
Fa més de 25 anys que es parla d’aquest consorci. Cada nou govern l’ha tret a passejar com una carta guanyadora, i després… res. Els veïns ja no s’emocionen fàcilment: volen veure obres, gestió i impacte real. I sobretot, que no s’utilitzi Tarraco com a moneda de canvi dins els equilibris PSOE-PSC.
Pot ser diferent aquesta vegada?
Aquí és on rau el misteri. Si realment es coordinen totes les institucions, el consorci pot ser un motor cultural i econòmic. Però si el PSC torna a obeir més al PSOE que a Tarragona, la ciutat pot acabar amb un altre monument al cinisme polític.
La lliçó pendent
Tarragona sap que sola no pot. Però també sap que confiar cegament en promeses que depenen de Madrid és un error. La prova de foc serà veure si d’aquí a dos anys el consorci és operatiu… o si només queda com a anècdota en un altre discurs d’Illa.
Per informació oficial sobre el patrimoni romà, pots consultar la web de l’Ajuntament de Tarragona.
