El Camp de Tarragona respira química fina: tres universitats confirmen el que ja feia olor
Hi ha olors que no s’obliden, sobretot quan venen de la petroquímica. A Tarragona, el vent no només porta sal i gralles, també un lleuger toc de laboratori químic. Els veïns ho noten, els científics ho mesuren, i ara tres universitats ho confirmen.
El que fins fa poc eren rumors de benzè i sospites de 1,3-butadiè s’ha convertit en evidència amb segell acadèmic. Però, com passa sovint al Camp, el problema no és només el fum, sinó qui fa veure que no el veu.
Quan l’aire té gust de petroli
La plataforma Cel Net ha presentat tres estudis que posen negre sobre blanc el que molts ja intuïen amb el nas: l’aire del Camp de Tarragona porta regalets químics que no surten als anuncis de turisme familiar. Benzè, 1,3-butadiè i altres compostos orgànics volàtils (COV) ballen lliurement al voltant del polígon nord, allà on les torxes de Repsol il·luminen les nits de Constantí i el Morell com si fossin un festival perpetu.
Els informes venen signats per tres universitats —UPC, URV i UB— i coordinats per Cel Net, una plataforma veïnal que fa anys que diu que la cosa no és només olor, sinó salut. Ara, amb dades universitàries, el relat passa de “potser” a “confirmat”.
La ciència parla (i no fa bona olor)
L’informe de la Universitat Politècnica de Catalunya és el que fa més mal de llegir: confirma presència continuada de benzè i 1,3-butadiè als municipis més propers a la petroquímica. No sempre, però massa sovint. Són episodis puntuals, sí, però recurrents. Allò que els polítics anomenen “incidències controlades” i els veïns “aquesta olor que et fa tancar finestres”.
Els investigadors avisen que les mitjanes anuals —aquest invent estadístic tan útil per maquillar problemes— no serveixen per captar aquests pics. Per això reclamen un sistema de vigilància continu i una revisió legal a fons. “Cal anar més enllà de la legislació actual”, diu el document, que recorda que l’1,3-butadiè ni tan sols té un límit legal específic a Espanya. Literalment, “l’aire lliure” en el pitjor sentit possible.
📍 Zona afectada: Polígon nord de Tarragona (Constantí, El Morell, Vilallonga del Camp, Perafort)
🧪 Compostos detectats: Benzè i 1,3-butadiè
🏫 Estudis: UPC (ambiental), URV (toxicològic), UB (jurídic)
📅 Publicació: Octubre 2025
🔗 Font oficial: Plataforma Cel Net
Els compostos “invisibles” que sí deixen rastre
El benzè i l’1,3-butadiè no són noms que surtin als fulletons de Turisme Costa Daurada, però sí als informes de l’OMS. Són substàncies classificades com a cancerígenes o “potencialment cancerígenes” i formen part del pack de la indústria del cautxú i els plàstics. És a dir: si portes neumàtics, llantes o sabates esportives, probablement hi ha una mica del Camp de Tarragona dins.
El departament de Toxicologia de la URV ha revisat la bibliografia internacional i alerta que les dosis detectades localment poden tenir efectes en exposicions cròniques. “Cal incorporar límits específics per aquests compostos”, assenyala el document. Traduït: el que ara és “aire de petroquímica” podria acabar sent “factor de risc”.
Quan el dret arriba (tard) però arriba
L’estudi de la Universitat de Barcelona tanca el triangle: confirma que la Generalitat té competència per regular emissions i fixar límits més estrictes. El problema, segons el document, és de voluntat, no de poder. “La protecció de la salut pública ha de prevaldre sobre els interessos econòmics”, diu una de les juristes participants, que prefereix mantenir l’anonimat “fins que passi l’olor”.
El text proposa una nova llei catalana de qualitat atmosfèrica, amb sancions, controls i obligacions de transparència. Una llei que, segons Cel Net, podria convertir el Camp de Tarragona en laboratori legal europeu. Sempre que, és clar, algú vulgui obrir les finestres del despatx.
Repsol i els veïns: història d’un amor tòxic
Fa dècades que el complex petroquímic de Repsol és motiu de debat, sancions i rodes de premsa. Els veïns denuncien manca de control i les institucions parlen de “protocols”. La plataforma Cel Net recorda que, el 2023, un sensor instal·lat al moll de la Química del Port de Tarragona va detectar nivells de benzè 7000 vegades per sobre del recomanat. “7000 no és una errada tipogràfica”, apunten des de Porta Enrere, el mitjà que va destapar-ho.
Mentrestant, la ciutat continua respirant el que li toca. Alguns dies més, alguns dies menys. I els veïns, com sempre, amb el ventilador posat i la finestra mig tancada. El veritable “aire condicionat” tarragoní.
La Generalitat, a l’espera (i amb mascareta)
Fonts del Departament d’Acció Climàtica han assegurat que “s’estan estudiant els informes” i que s’obrirà una taula de diàleg amb el sector. És a dir, el tràmit habitual entre titular i desodorant. Cel Net reclama “controls independents, sancions reals i vigilància contínua”.
Mentrestant, la URV i la UPC ja preparen noves campanyes de mostreig per al 2026. L’objectiu: comprovar si, després de tants titulars, l’aire canvia alguna cosa més que el nom.
Respirar o no respirar, aquesta és la qüestió
El Camp de Tarragona sempre ha sabut viure entre el fum i la festa, entre la olor de pólvora i la de butadiè. Però ara que la universitat ho ha deixat per escrit, potser arriba el moment de canviar el ventilador per una llei.
Com diu un membre de Cel Net, “no volem alarmar, volem respirar”. I és que, al final, l’aire net no hauria de ser un luxe químicament impossible.
