Tarragona manté la dotzena de parades de castanyes tot i oferir-ne cinquanta: la ciutat no s’encén
La Rambla Nova torna a tenir aquella olor de fum dolç i pell torrada que anuncia tardor i mitjons gruixuts. Els passejos s’allarguen, el vermut del dissabte s’embolica amb conversa i els dits busquen escalfor a la butxaca.
Però enguany la postal té un buit que es nota. Hi ha espai per a molt més, silencis a les cantonades i alguna mirada que pregunta si la Castanyada tarragonina ha perdut una mica de veu. La resposta arribarà més avall.
Tardor a la Rambla Nova: humet de fum i presses fredes
Quan bufa el serè i el mar es posa formal, Tarragona es concentra a la Rambla Nova com qui entra a missa de sis: ritual, discreció i ullada al Balcó del Mediterrani. La temporada de castanyes és això: un guió que tothom coneix, amb banda sonora de paperina que cruix.
Els primers dies arriben amb prudència. Algunes parades encenen el braser, altres ho fan demà, i més d’una s’ho pensa. A la plaça del Mercat Central s’hi nota el trànsit, a Sant Pere i Sant Pau el veïnat saluda pel nom, i a d’altres punts la ciutat sembla guardar-se les ganes. Fins aquí, res fora guió. O sí?
La dada que escalfa… i refreda
La resposta és aquesta: l’Ajuntament de Tarragona ha obert aquesta tardor fins a 50 espais disponibles per a paradetes de castanyes. I, tot i així, només n’han obert una dotzena. El contrast és clar: oferta àmplia, focs contats.
La ciutat no recupera els nivells prepandèmics. El 2019, l’últim any d’“abans de”, se’n van comptar 17 punts de venda; l’any passat en van ser 14 i aquest any, 12. Un descens suau però tossut, d’aquells que no fan soroll però deixen rastre al calendari.
Mentrestant, el mapa català va per una altra via: Barcelona consolida la cinquantena llarga i Girona marca màxims coincidint amb les Fires de Sant Narcís. A Lleida, estabilitat de manual amb prop de mitja dotzena. Tarragona, en canvi, juga a l’understatement.
On s’encén el braser (i on no)
Els brasers que aguanten el tipus es concentren a la Rambla Nova, amb algun reforç al voltant del Mercat Central i una parella de punts a Sant Pere i Sant Pau. La resta d’emplaçaments, repartits per la ciutat, han quedat sense olor de fum. “El problema no és la demanda, és la logística”, expliquen des d’un col·lectiu de paradistes que prefereix que parlin les dades.
Una venedora veterana, la Rosa, ho diu en veu baixa però clara: “cada any en som menys, però el foc encara crema”. Un tècnic municipal ho remata amb ironia: “Els joves prefereixen vendre panellets per Instagram. I el fred, quan arriba, ja és Black Friday”.
Taula de dades: Tarragona en context (2019–2025)
| Any | Parades a Tarragona | Espais disponibles (TGN) | Barcelona | Girona | Lleida |
|---|---|---|---|---|---|
| 2019 | 17 | — | ~30 | — | — |
| 2023 | 11 | 50 | 42→58 | ~50 | 8 |
| 2024 | 14 | 50 | ~55 | ~55 | 6 |
| 2025 | 12 | 50 | 57 | 67 | 6 |
Per què costa encendre la brasa?
La llista de motius és curta però punyent: costos d’instal·lació a l’alça, preus de l’energia que no conviden a fer foc, tràmits i horaris que demanen dedicació i un relleu generacional que no acaba d’arribar. Si hi afegim que el fred s’endarrereix, el negoci perd aquella empenta dels primers dies d’octubre.
“No és que no hi hagi clients”, matisen des d’una entitat veïnal, “és que hi ha menys mans per encendre el carbó”. Segons fonts municipals consultades aquest mes, “hi havia espais de sobres”, però les sol·licituds han quedat curtes. Traducció lliure: logística 1 – romanticisme 0.
Pràctic: on, quan i com
| Data | Del 25 d’octubre al 3 de novembre |
|---|---|
| Llocs actius | Rambla Nova, voltants del Mercat Central, alguns punts a Sant Pere i Sant Pau |
| Nombre de parades | 12 autoritzades sobre un màxim obert d’uns 50 espais |
| Organitza | Ajuntament de Tarragona (tarragona.cat) |
Comparativa que fa soroll (allà) i silenci (aquí)
A Girona, el calendari juga a favor: Fires, carrers plens i 67 parades autoritzades. A Barcelona, la dècada ha transformat una trentena en prop de seixanta, amb especial concentració a Sant Martí. A Lleida, estabilitat prudent amb sis punts aquesta temporada. El titular és clar: mentre uns baten rècords, Tarragona es queda amb la dotzena resistent.
Hi ha qui ho veu amb optimisme: “Qualitat per davant de quantitat”, diuen des d’un districte tarragoní. Però la realitat és més terrenal: hi ha espais lliures, permisos a l’abast i, tanmateix, brasers apagats. El relat canvia quan parlen els números.
Què caldria per recuperar el caliu?
Propostes sobre la taula: bonificacions temporals per a noves altes, simplificació de tràmits per a temporada curta, punts de subministrament elèctric facilitats i una campanya de relleu generacional amb formació exprés (Seguretat alimentària, prevenció d’incendis, gestió de residus). Són idees realistes que ja s’han testat en altres fires de proximitat.
També ajudaria un relat compartit: activitats de Tardor a la Rambla (gralles, colles, vermut i castanyes), mapa oficial de parades i un concurs de paperines amb premi del públic. Són petites espurnes que poden fer d’encesa.
La flama que queda
Amb tot, les 12 parades que aguanten el calendari són avui els faros de tardor de Tarragona. Perfumen els vespres, deixen dits negres i prometen el primer fred. I recorden que, malgrat els espais buits, el ritual segueix dempeus.
La ciutat potser no ha omplert els seus cinquanta emplaçaments, però manté la litúrgia del carbó i la paperina calenta. En temps de pressa i pantalles, potser no és poca cosa. I, qui sap, potser l’any vinent el calendari dirà el contrari i Tarragona tornarà a fer cua davant el braser.
