51 aspirants de Tarragona volen ser Guàrdia Civil: què hi ha darrere?
El cafè amb gel i la barra del bar del poble són plens de converses sobre futbol, política i, sorprenentment, sobre oposicions. A Tarragona, aquest setembre, hi ha un tema inesperat que ha entrat amb força a les tertúlies locals: la Guàrdia Civil.
Que 51 tarragonins vulguin enfilar-se al tricorni en ple 2025 no és només una dada estadística, és un senyal. I aquest senyal, segons qui el llegeixi, desperta orgull, desconcert o un d’aquells silencis incòmodes que només trenquen els gots de vermut caient sobre el taulell.
A Catalunya, la relació amb la Guàrdia Civil sempre ha estat carregada de matisos. Entre memòries de controls a la N-340, acudits de sobretaula i la imatge d’un cos històricament percebut com a foraster, la notícia que 51 aspirants de Tarragona competeixen per aconseguir plaça obre un debat que va molt més enllà d’una convocatòria d’oposicions.
Tarragona, tercera a Catalunya
La xifra situa la província en el podi català, només darrere de Barcelona i per davant de Girona i Lleida. En total, 317 catalans s’han presentat a la convocatòria d’enguany, enfront dels més de 27.000 opositors de tot l’Estat. Els números són freds, però el context no ho és tant.
Per què un jove tarragoní, en un moment en què l’independentisme encara ressona a les places, decideix jugar-se-la a una carrera dins la Benemèrita? Potser la resposta és més terrenal del que voldrien els analistes de tertúlia.
Un uniforme amb doble lectura
L’estabilitat laboral és, per molts, la primera resposta. Un sou fix, destí segur i prestigi dins una institució estatal que encara conserva un halo d’ordre i autoritat. Però per altres, vestir el tricorni pot tenir una lectura política: un gest de normalització, d’encaix i fins i tot de reivindicació de la pròpia catalanitat dins l’estructura espanyola.
Des de l’òptica d’un catalanisme conservador, l’entrada de catalans a la Guàrdia Civil no es veu com una renúncia, sinó com una manera de tenir veu i presència dins una institució que, al cap i a la fi, també actua a Catalunya. Una manera de dir: “Si hi hem de ser, hi serem a la nostra manera”.
Dades que parlen
La participació femenina a Tarragona és del 27,5%, per sota de la mitjana estatal. Tot i això, és un percentatge que creix respecte anys anteriors. També destaca que un de cada tres opositors té títol universitari, fet que reflecteix la precarietat que viuen molts graduats i que els empeny a buscar sortida en els cossos de seguretat.
I no només a Catalunya. A nivell estatal, hi ha opositors amb màsters i fins i tot doctorats que prefereixen assegurar-se un futur sota la bandera de la Guàrdia Civil abans que seguir encadenant contractes temporals.
El debat al carrer
El tema divideix. Hi ha qui ho veu com una traïció simbòlica, sobretot en comarques on la memòria del 2017 encara pesa. Però també hi ha qui interpreta que aquests 51 aspirants són un símptoma de normalització, de la voluntat d’alguns catalans de no viure en permanent confrontació.
A la barra del bar, entre truita i olives, hi ha qui deixa anar: “Al final, millor que els guàrdies siguin d’aquí que de Valladolid”. Una frase dita amb mitja rialla, però que té rerefons: si la institució ha de tenir poder a Catalunya, millor que tingui accent del Camp.
La formació i el futur
Els que superin les proves acabaran a les acadèmies de Baeza o Valdemoro, lluny de casa, en un entorn totalment castellanitzat. I, tanmateix, molts aspirants hi veuen una oportunitat de carreras estable i mobilitat. La idea de “fer les Espanyes” ja no té el mateix pes romàntic d’abans, però sí el mateix component de necessitat econòmica.
Catalunya dins la Benemèrita
És paradoxal, però mentre a certs sectors encara es veu la Guàrdia Civil com un cos aliè o repressiu, cada cop hi ha més catalans que hi volen entrar. No és un fenomen massiu, però sí prou significatiu per obrir debat. La pregunta és si aquest procés acabarà generant una Guàrdia Civil més catalana, o bé si els nous aspirants acabaran diluïts dins l’engranatge estatal.
Un tema per pensar
El fet que més d’una cinquantena de tarragonins decideixin opositar és, en si mateix, un mirall de la realitat actual: menys èpica i més pragmatisme. Menys banderes i més nòmines. Però també, en el fons, una manera d’afirmar que Catalunya i els catalans continuen presents allà on es prenen decisions, fins i tot dins dels passadissos verds i grisos de la Guàrdia Civil.
Com diu el vell refrany: “Qui té fam, somia pa”. I en temps d’inseguretat laboral, la Benemèrita ofereix un pa rodó i assegurat. La qüestió és si, en el futur, aquest pa tindrà gust d’oli d’oliva del Priorat o continuarà essent el de sempre, industrial i sense gaire sabor.
📌 Pots consultar les dades oficials al web de la Guàrdia Civil.
