Aquesta paradista es jubila després de 34 anys… però el seu nom seguirà al mercat
Durant més de tres dècades, si volies carn de cavall a Reus, sabies exactament a quina parada havies d’anar: la de la Nuri Pié. Tracte directe, carinyo de barri i una clientela que la considera família. Ara, després de 34 anys aixecant la persiana al Mercat del Carrilet, Nuri es jubila. Però el nom no desapareixerà.
La Marta Cabré agafa el relleu i ho té clar: “Només canvien les mans”. El rètol continuarà dient Nuri Pié, perquè la història d’aquesta parada no s’esborra amb una jubilació. Al contrari, es fa més gran.
Del mercat al cor del barri
Quan la Nuri va aterrar al Mercat del Carrilet, l’any 1991, ja venia de família de carnissers. Com que al Mercat Central ja hi havia una parada de carn de cavall, va decidir obrir camí al Carrilet. No sabia que allò seria el principi d’una llarga història d’arrelament, confiança i molta, molta feina.
34 anys de vincle amb el barri
“Molta clientela són com família”, explica la Nuri. I no és una frase feta. L’adéu d’aquests dies ha estat un degoteig constant d’abraçades, llàgrimes i paraules d’agraïment. “Em diuen: ja t’ho mereixes”, afegeix amb emoció. Perquè després de tants anys, una parada al mercat no és només un negoci: és una comunitat amb rostre, nom i veu.
El relleu, en bones mans
La millor notícia és que la parada no tanca. La Marta Cabré, que coneixia bé el mercat i el sector (el seu marit també hi treballava), continuarà la feina. Però no vol esborrar la història: mantindrà el nom de Nuri Pié a la parada número 115. “És un referent”, diu. I no s’equivoca.
Un mercat que ha vist canviar-ho tot
Quan la Nuri va arribar, el mercat era ple. Ara, diu, “ja veiem què ha passat”: parades buides, jubilacions sense relleu i molta competència de supermercats a cada cantonada. Però confia que si es fan els projectes urbanístics promesos pel consistori, el sud de la ciutat i el mercat poden tenir futur.
Una pandèmia, un ictus i resistir
La pandèmia també va colpejar fort. El seu marit va patir un ictus en plena crisi sanitària i, tot i això, li va dir: “No t’amoinis”. Van valorar traslladar-se, però la clientela fixa —aquella que realment estima el comerç de proximitat— hauria seguit anant-hi igualment. Van resistir. I això ho diu tot.
El mercat com a punt de trobada
Per la Nuri, el mercat és molt més que un lloc on es ven carn. “Aquí ens ho expliquem tot”, diu. És aquell espai de confiança on et coneixen pel nom, et pregunten pel fill i et guarden el tall que t’agrada. Tracte de tu a tu, vincle familiar i carinyo: són les tres paraules amb què ella mateixa defineix el Mercat del Carrilet.
I ara… què?
Doncs ara toca descansar. Fer plans, dins del que permet la salut del seu marit. Descobrir què és llevar-se sense haver d’aixecar la persiana. “Em costarà molt no venir”, admet. Però també és un descans merescut. I el barri ho sap.
Una història que continua
La Nuri es jubila, sí. Però el seu nom seguirà allà, com una inscripció gravada en carinyo. Perquè algunes parades són més que negocis. Són memòria viva d’un mercat que encara respira. I mentre la número 115 segueixi oberta, la Nuri seguirà sent-hi.
