Reus, mercat a foc lent i sense públic
El mercadet dels dimarts i dissabtes de Reus, aquell laberint de colors, crits i olors, aquest estiu sembla un d’aquells dies que arribes tard a la festa… i tothom ja ha marxat. Els carrers buits, la lona que escalfa com una paella i els paradistes, mig cuits, mirant el rellotge com si fos l’últim dia de feina abans de vacances.
No és només la calor que apreta com un amic pesat a la barra d’un bar. Hi ha alguna cosa més: menys gent, menys compra i menys ganes. La ciutat sembla haver-li girat l’esquena al seu mercat a cel obert. Però, què ha passat perquè una institució de Reus es quedi així de desinflada?
El mercadet de Reus sempre ha estat sinònim de vida: gent regatejant per dos quilos de tomàquets, crits de “va, nena, que te’n poso un més” i aquells passejos improvisats que acabaven amb bosses plenes i la cartera una mica més buida. Però aquest estiu, l’ambient és més de tarda d’hivern a la biblioteca que de dissabte al matí al carrer.
El desert sota la lona
La segona onada de calor d’aquest estiu ha arribat amb ganes. Els termòmetres freguen o superen els 35 °C i cada parada s’ha convertit en una sauna de lona. Els clients? Pocs. I els que hi són, passen ràpid, compren el just i marxen a refugiar-se en algun lloc amb aire condicionat. El carrer ja no bull; ara simplement escalfa… massa.
Factors que han apagat el bullici
Els paradistes coincideixen en que això no és flor d’un dia. El trasllat de l’Hospital Sant Joan fora del centre, l’any 2010, ja va suposar una davallada important de moviment. Més recentment, les obres al Mercat Central han estat un altre cop dur: menys espai per parades, carrers tallats i una plaça nova que encara busca la seva utilitat real.
Com diu en Joaquim, un venedor veterà: “La gent té menys poder adquisitiu, tot és més car i si no treballen les dues parts de la parella, una família no pot sortir”. Les paraules ressonen com una veritat compartida. I és que a més del fred a la butxaca, la calor literal tampoc ajuda a vendre res.
L’agost, mes fantasma
El mes d’agost és el més dur per al mercat. Moltes famílies marxen de vacances i les que es queden sovint prefereixen compres ràpides al supermercat. Els carrers, que abans eren un formiguer de gent, ara semblen escenaris d’una pel·lícula de postapocalipsi… però amb més olor de meló.
Quan la feina crema… literalment
Treballar al mercadet a l’estiu no és només cansat: és físicament extrem. Les estructures metàl·liques i l’asfalt acumulen calor i creen un microclima on és fàcil arribar a temperatures de forn de pizza. Tot plegat fa que, cada any, el mercadet perdi una mica més de la seva antiga alegria.
Mirant a altres models
Altres ciutats catalanes estan provant fórmules per revitalitzar els seus mercats: espais gastronòmics, tallers, concerts… models híbrids que combinen la compra amb l’experiència. Però a Reus, aquesta transformació encara sembla lluny. El mercat continua sent fidel a la seva essència, tot i que la realitat li està jugant en contra.
Un futur amb més ombres que llums
Els paradistes es pregunten si això és només un estiu excepcional o el principi d’una tendència irreversible. La por és clara: que el mercadet, tal com el coneixem, acabi convertint-se en un record d’estius passats. I que el que abans era un punt de trobada popular acabi sent una postal amb colors apagats.
Per què això importa
Els mercats no són només llocs on comprar. Són espais de comunitat, de relacions humanes i de cultura viva. La seva pèrdua no només és una mala notícia per a l’economia local, sinó també per a la identitat de la ciutat. I si el mercadet de Reus s’apaga, serà un senyal d’alarma més que el rellotge de la plaça del Mercadal fa temps que marca un compte enrere.
