El secret de Ferran Adrià per reinventar els guisants en conserva
Quan obres un pot de guisants en conserva, què et ve al cap? Un plat senzill, sense gaire història, oi? Doncs Ferran Adrià té una manera ben especial de girar aquesta percepció.
El reputat xef català, famós per revolucionar la cuina amb El Bulli, explica que hi ha un truc per convertir aquest ingredient humil en una delícia que fa pensar en estrelles Michelin.
El truc d’en Ferran Adrià per millorar els guisants de pot
Obrir un pot de guisants i llençar-los a la paella amb una mica d’oli i potser unes tires de pernil? Massa fàcil, massa bàsic.
El que proposa Ferran Adrià és precisament el contrari: no es tracta de tapar el producte sinó de potenciar-lo. El xef insisteix que el secret no està en afegir pernil o oli directament, sinó en triturar els guisants i incorporar-hi mantega, que els dona una textura i un sabor que mai hauries imaginat en un pot.
Però abans de qualsevol altra cosa, el primer pas és indispensable: escórrer i rentar els guisants sota l’aixeta. Això elimina el líquid de conservació i qualsevol sabor residual que pugui fer que el plat perdi frescor.
El procés clau per ressuscitar els guisants
Un cop nets, els guisants es deixen hidratar, cosa que ajuda a recuperar una textura més ferma i agradable al paladar. Després, un cop escorreguts i eixugats lleugerament, cal fer un saltat ràpid en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
Atenció: no es tracta de cuinar-los gaire, sinó d’un cop de calor ràpid perquè agafin temperatura i absorbeixin l’aroma de l’oli. En acabar, el toc màgic és afegir mantega i una mica de sal, que aporten cremositat i redueixen l’acidesa del pot.
Com acompanyar aquests guisants d’estrella Michelin?
Si el guisat ja agafa una altra dimensió, el que li posis al costat pot fer que el plat s’enlairi o caigui en l’oblit. El mestre Adrià suggereix contrastos: el salat i cruixent del pernil serrà, la intensitat d’un formatge curat ratllat o la melositat d’una rovella d’ou.
Però no només això: el xef recomana un toc cruixent extra amb ametlles torrades o molles de pa fregit que aportin textura. I per acabar, una mica d’herba fresca com cebollí o julivert, que li donarà una frescor que equilibra el conjunt.
Consells per emplatar com un professional
Els guisants no es llencen a qualsevol plat. La presentació compta. Adrià insisteix a servir-los en un plat fondo, amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra i unes escames de sal per sobre.
Així, un pot senzill pot transformar-se en un plat digne de qualsevol restaurant amb estrella Michelin.
Ingredients i passos per seguir la recepta d’Adrià
| Pas | Instruccions |
|---|---|
| Pas 1 | Escórrer bé els guisants i rentar-los sota l’aixeta per eliminar el líquid de conservació. |
| Pas 2 | Escórrer i assecar lleugerament, després saltejar un minut en una paella amb oli d’oliva ben calent. |
| Pas 3 | Retirar del foc, afegir mantega i remenar fins que es fongui. |
| Pas 4 | Ajustar la sal i servir immediatament amb els acompanyaments triats. |
Què aporta un pot de guisants en conserva a la teva dieta?
Potser no els consideres gaire, però els guisants de pot no són només pràctics sinó també saludables. Contenen entre 45 i 79 calories per 100 grams, variació que depèn sobretot de la quantitat de sucre que cada marca afegeixi.
El seu contingut en greixos és baix, menys de l’1%, i tenen un bon aport de proteïnes, al voltant de 5,6 grams per ració. També són rics en fibra dietètica, vitamines A, C i K, i minerals com ferro i calci.
Això els fa ideals fins i tot per a persones amb la tensió alta, ja que la sal s’administra en quantitats moderades.
Si vols saber més dades oficials, l’Ajuntament de Barcelona ofereix informació nutricional fiable i actualitzada (barcelona.cat).
La clau per fer brillar els guisants senzills
Està clar que no es tracta només de cuinar sinó de tractar el producte amb respecte i intel·ligència. Seguint els passos de Ferran Adrià, qualsevol pot convertir un guisat quotidià en un plat que sorprèn.
Com diu ell mateix, “els guisants no són un mal producte, però cal saber treure’n profit”. I ja saps, no és qüestió d’afegir xorrades, sinó d’entendre què necessita realment l’ingredient.
A més, el joc de textures i contrastos fa que la boca no s’avorreixi: un punt cremós, un toc cruixent i la frescor d’una herba. Aquest és el secret per anar més enllà del pot.
Amb aquestes senzilles indicacions, pots portar el pot de guisants de la prestatgeria a la taula d’un restaurant amb estrella Michelin.
