Navaleno: el poble de Sòria on les setes tenen més fans que els influencers
A mig camí entre el sofregit i el silenci del bosc, hi ha un lloc on la gent no busca cobertura, sinó rovellons. Un poble tan petit que té més bolets que habitants, i més rutes micològiques que bars amb wifi.
Diuen que a la tardor hi ha cua per entrar al bosc, i no pas per veure fulles daurades. La gent ve armada amb cistells, navalles i ganes de presumir de boletus. Però el secret de Navaleno no és només el que surt de la terra… sinó com s’ho munten per fer-ne tot un espectacle.
Situat a 47 km al nord-oest de Sòria, Navaleno sembla sortit d’un anunci de mantega: pi, boira i olor de terra humida. Menys d’un miler d’habitants i una devoció per les setes que frega el misticisme. Aquí, cada bolet té nom, i cada cuiner local té una opinió forta sobre quin fregit és el correcte.
Entre les serres d’Urbión, Neila i Cebollera, el poble respira micologia per tots els porus. Fins i tot el vent fa olor de boletus. L’antiga estació de tren, ara alberg, va sortir a “Doctor Zhivago” i encara conserva aquell aire de pel·lícula... però avui, el drama és si queda lloc al bosc per aparcar.
El que fa gran a Navaleno no és només el paisatge, sinó la seva comunitat boletaire. El pinar que l’envolta —dins de la Reserva Nacional de Caza de Urbión— és un paraís micològic amb més espècies que un mercat asiàtic: boletus, rovellons, rebozuelos, colmenilles... fins i tot algun despistat que confons amb pedra.
Les rutes micològiques estan tan ben marcades que ni el GPS s’hi atreveix a corregir. Pots fer-les a peu, en bici o amb el mòbil apagat, que és com millor s’olora la humitat del terra i el perfum de pi.
| Dades bàsiques | Detall |
|---|---|
| Altitud | 1.100 m sobre el nivell del mar |
| Millor època | Tardor i primavera |
| Espècies estrella | Boletus edulis, níscalos, rebozuelos, colmenilles |
| Centre de referència | Centro Micológico de Navaleno |
El poble no només viu de collir, sinó de cuinar allò collit. Al Centre Micològic de Navaleno, fan tallers de cuina on els boletaires novells descobreixen que el secret no és la mantega, sinó el temps. “El bolet no es fregeix, se’l convenç”, diu un dels cuiners locals entre rialles.
Hi ha també rutes guiades amb experts que t’expliquen quins exemplars són comestibles i quins només serveixen per espantar cunyats. Tot això regulat amb permisos, perquè aquí no tot el que surt del bosc és apte per a Instagram.
Els guies locals, amb una paciència zen, ensenyen a distingir entre un bolet comestible i un que t’enviarà directe al CAP. Boletus: sí; Amanita phalloides: ni tocar-la. Per als més prudents, hi ha assessorament gratuït al centre micològic: portes el teu botí i et diuen si pots sopar tranquil o has de trucar al 112.
I si el que vols és fer de xef micològic, pots apuntar-te als tallers de receptes amb setes. Allà es parla de textures, de punts de cocció i d’aquell moment sagrat en què el boletus es daura sense cremar-se.
| Plats estrella | Descripció |
|---|---|
| Boletus a la planxa | Senzill però gloriós. Oli, sal i foc justet. |
| Revuelto de rebozuelos | L’ou només és l’excusa per fer lluir els bolets. |
| Crema de colmenilles | Per quan et vols sentir forestal gurmet. |
A diferència d’altres llocs, a Navaleno la gent celebra els dies de pluja. És sinònim de temporada bona. Les humitats del pinar, la combinació de sols i ombres i la paciència dels locals fan que els bolets surtin com memes després d’un partit del Barça.
El bosc canvia d’aspecte cada setmana, i els més fidels hi tornen sovint, buscant aquell exemplar perfecte, aquell boletus XXL que mereix ser emmarcat al menjador.
Navaleno s’ha guanyat a pols el títol de “capital micològica de Castella i Lleó”. Però el seu encant va més enllà dels bolets: és una filosofia slow, un retorn a allò senzill. Al final, qui marxa d’aquí no recorda el bolet més gros, sinó el silenci del bosc, el pa acabat de fer i aquella olor d’humitat que enganxa més que una sèrie de Netflix.
I si et quedes amb ganes de més, ja ho saps: a la tardor, Navaleno floreix en mode “seta per segon”. Un lloc on la naturalesa et posa a prova i la paciència és la millor eina del cistell.
