Més del 10% dels arbres de Catalunya tenen defoliació greu: Què està passant als boscos?

Més del 10% dels arbres de Catalunya presenten un grau de defoliació superior al 40%, un indici clar de debilitament forestal segons el sistema de seguiment 8x8CAT. Aquesta alerta arriba després d’una inspecció anual que analitza prop de 9.000 arbres repartits per 375 parcel·les arreu del país i que posa sobre la taula una realitat inquietant: els boscos catalans estan més vulnerables que mai.

Si t’has preguntat per què els nostres boscos no estan tan salubres com abans, la resposta té noms clars: abandonament de la gestió tradicional, canvi climàtic i plagues exòtiques. I això no només afecta la natura, sinó també la manera com tots ens relacionem amb el territori.

El sistema 8x8CAT: com s’avalua la salut dels arbres a Catalunya

Què és la xarxa 8x8CAT i com funciona?

La xarxa 8x8CAT és l’observatori oficial que fa més de 35 anys mesura la salut dels boscos catalans. Cada any, tècnics del Departament d’Agricultura i Forestal Catalana visiten 375 parcel·les distribuïdes de manera sistemàtica per tot Catalunya. En cada zona s’analitzen 24 arbres propers al punt central, registrant paràmetres com l’alçada, diàmetre i, sobretot, l’índex de defoliació, que indica la pèrdua de fulles respecte a un arbre ideal de la mateixa espècie.

Per Què la defoliació és clau per entendre la vitalitat Forestal?

L’índex de defoliació és el termòmetre que mesura la salut dels arbres: quan supera el 40%, els tècnics consideren que l’arbre està greument debilitat. Aquesta defoliació indica que el bosc està menys capaç de resistir fenòmens adversos com sequeres, ventades o plagues. La vitalitat d’un bosc es tradueix en la seva capacitat de resistència i recuperació, i la defoliació ens diu quan aquesta es debilita.

Factors que debiliten els boscos catalans: Què està passant?

Com afecta el Canvi climàtic i la gestió Forestal a la salut dels arbres?

Els experts exposen tres factors principals que expliquen l’estat actual dels boscos: el canvi climàtic, la globalització i l’abandonament de la gestió forestal tradicional. La sequera entre 2021 i 2024 ha deixat marques profundes, i malgrat algunes millores al Pirineu, els boscos encara pateixen estrès hídric. A més, la manca de treball forestal habitual fa que els arbres siguin menys resilients a plagues i fenòmens meteorològics extrems.

Quin paper juguen les Plagues exòtiques en el debilitament Forestal?

Les plagues que arriben de fora, com l’oruga del boix, complicen encara més la situació. Aquesta espècie, considerada ara invasora, està alterant ecosistemes i és difícil de controlar a gran escala. Els tècnics recullen mostres per detectar-les a temps i activen mesures d’emergència quan es confirma la seva presència, però l’augment d’aquests agents externs fa que la gestió forestal sigui més complexa i urgent.

La situació actual i les perspectives: Què hem de saber?

Quins signes de recuperació o empitjorament mostren els boscos?

Tot i que hi ha alguns indicis de recuperació en zones com el Pirineu, l’augment de danys per ventades i onades de calor aquest 2026 preocupa els tècnics. Aquestes condicions reforcen la vulnerabilitat i faciliten aparicions de noves plagues, fet que podria agreujar encara més l’estat dels boscos si no s’actua amb una gestió forestal més activa i constant.

Quines mesures es proposen per revertir la situació?

Els especialistes reclamen un seguiment continuat i una gestió forestal activa que mantingui la vitalitat dels boscos. Això passa per recuperar la tradició d’intervenir en la massa forestal, reforçar la detecció precoç de plagues i adaptar les accions a les noves amenaces climàtiques i biològiques. La clau està en fer que els boscos siguin més resilients i capaços de sobreviure als reptes del futur.

Font de l'article: Marc Codinas / Agencia Catalana de Noticies