Meritxell Colell estrena a Locarno 'Lejos de los árboles', un viatge sonor entre Amèrica i Catalunya

Meritxell Colell presenta a Locarno 'Lejos de los árboles', un film que uneix Catalunya i Perú a través de la memòria familiar i les llengües amenaçades. Aquesta obra retrata el viatge d'una artista sonora mexicana que busca completar el llegat del seu avi exiliat, explorant silencis i records que han marcat generacions.

El projecte neix de la necessitat d'explicar històries silenciades, oferint una mirada que va més enllà del dolor per abraçar l'amor i la reparació, amb un enfocament que connecta amb espectadors sense ser una pel·lícula dura.

El viatge íntim i sonor d'Adela

Com es presenta el personatge principal i la seva missió?

L'Adela, creada a partir de la protagonista mexicana Angélica Castelló, és una artista sonora que recorre la selva i els Andes del Perú per elaborar un mapa sonor de llengües en perill. Aquest viatge també és un retorn a la infància i un enfrontament amb els silencis familiars heretats de l'exili català.

Per què la memòria familiar importa als espectadors locals?

La memòria que transmet el film toca les arrels de moltes famílies catalanes. Els silencis sobre la guerra civil i l'exili encara persisteixen, i aquesta pel·lícula ofereix una forma de parlar-ne, visibilitzant emocions i records que molts reconeixeran o sentiran propers.

La fragilitat de les llengües i la memòria col·lectiva

Quina relació estableix la pel·lícula entre llengües i memòria?

Colell subratlla que quan una llengua desapareix, s'esvaeix també una manera d'entendre el món. El film reivindica la musicalitat i la riquesa de les llengües minoritàries com el quítxua, posant en evidència el concepte de "lingüicidi" i la necessitat de preservar aquesta herència cultural i sonora.

Com es reflecteix aquesta problemàtica en el context local?

Els espectadors catalans poden reconèixer en aquesta qüestió una metàfora de la memòria pròpia de la seva societat, on la fragilitat dels records i la transmissió generacional són essencials per entendre la identitat i les ferides no resoltes.

La presència a Locarno i la responsabilitat del cinema

Per què és rellevant la participació a la Secció Oficial del Festival?

Competir a Locarno no només és un reconeixement al prestigi de Meritxell Colell, sinó que també ofereix una plataforma per donar visibilitat a temes com l'exili, els silencis familiars i la preservació lingüística, que sovint resten invisibilitzats en circuits comercials.

Quina responsabilitat assumeix la directora en la construcció del relat?

Colell defensa que el cinema té un paper clau en com es retrata la memòria present i que les pel·lícules finançades amb recursos públics han de plantejar-se què expliquen i com. Això implica un compromís amb la veritat emocional i social que es plasma en aquesta obra.

Font de l'article: Nico Tomás / Agencia Catalana de Noticies