Constantí transforma Dejeccions ramaderes en Biogàs: l’assaig de L’IRTA a Mas Bové

L’IRTA ha posat en marxa a Constantí una planta experimental que transforma dejeccions ramaderes en biogàs, fertilitzants i aigua tractada. La instal·lació de Mas Bové treballarà amb matèria orgànica procedent de granges de porcí i aviram de la zona.

Per als ramaders del Tarragonès, la proposta té una lectura molt concreta: allò que surt de les explotacions pot convertir-se en energia i en productes útils per al sector primari. I, de passada, la mateixa planta podrà utilitzar part de l’energia que produeixi.

Què es posa en marxa a Mas Bové?

Per Què aquesta Planta és rellevant per a Constantí?

La instal·lació de Mas Bové és un espai de recerca de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, l’IRTA, dedicat al biogàs. El projecte es troba a Constantí, al Tarragonès, i parteix d’un material molt concret: les dejeccions ramaderes de granges de porcí i aviram de la zona.

Això situa el municipi dins d’un assaig que connecta directament activitat ramadera, recerca i producció energètica. No és una planta presentada com una infraestructura llunyana o deslligada del territori, sinó una instal·lació que rebrà matèria orgànica de granges pròximes i que estudiarà com convertir-la en nous recursos.

La idea és senzilla de descriure, encara que el procés tecnològic tingui més voltes: les dejeccions ramaderes entren en una cadena de transformació i en surten tres resultats principals.

• Biogàs, que es pot destinar a produir energia.
• Fertilitzants, amb utilitat per al sector primari.
• Aigua tractada, obtinguda dins del mateix procés.

La clau és el canvi d’ús. Un residu deixa de ser només un residu i passa a formar part d’un sistema que genera energia i productes. Aquesta és la lògica que l’IRTA vol estudiar a Mas Bové, amb una planta experimental pensada per analitzar aquesta tecnologia.

Com funcionarà el circuit de les Dejeccions?

La planta es nodrirà de matèria orgànica procedent de granges de porcí i aviram de la zona. Aquesta aportació alimentarà el procés de producció de biogàs i permetrà examinar com es poden obtenir, al mateix temps, fertilitzants i aigua tractada.

El projecte no planteja una única sortida. La mateixa matèria d’origen ramader es tracta perquè pugui donar lloc a recursos diferents, una qüestió que explica el valor experimental de la instal·lació. No es tracta només de fer gas i prou.

Segons la informació facilitada, l’energia produïda servirà tant per a les granges com per a la mateixa planta. Per tant, el circuit previst vincula l’origen de la matèria orgànica amb el consum energètic de les explotacions i de la instal·lació de recerca.

El recorregut es pot resumir així:

1. Les granges de porcí i aviram de la zona aporten matèria orgànica.
2. La planta experimental la transforma mitjançant la tecnologia del biogàs.
3. El procés genera biogàs, fertilitzants i aigua tractada.
4. L’energia obtinguda es destina a les granges i a la planta de Mas Bové.

Aquesta seqüència és el centre de l’experiment. L’IRTA no només posa en funcionament una instal·lació, sinó que prova com pot encaixar aquesta tecnologia en un entorn amb activitat ramadera i necessitat de gestionar les dejeccions.

Quin objectiu energètic té el Govern?

Quants terawatts de Biogàs es volen produir?

Per al lector del Tarragonès, la planta de Constantí forma part d’una estratègia més àmplia del Govern: arribar a produir fins a 2 terawatts anuals de biogàs el 2030, una quantitat que equivaldria al 7% del consum català.

Aquesta xifra dona una escala política al projecte local. Mas Bové és una planta experimental, però l’objectiu que l’acompanya mira més enllà de les seves instal·lacions i relaciona la recerca amb una meta de producció energètica per al conjunt de Catalunya.

El percentatge també ajuda a entendre què representa la previsió: el biogàs hauria d’arribar a cobrir l’equivalent al 7% del consum de Catalunya. La planta de Constantí, per si sola, no és presentada com la resposta a aquesta xifra; és una peça de recerca dins d’una estratègia que vol fer créixer aquesta tecnologia.

La diferència entre els dos nivells és important:

Què pot aportar l’assaig al sector primari?

L’assaig pot aportar coneixement sobre una tecnologia que intenta unir gestió de residus, energia i productes per al sector primari. La informació de l’IRTA presenta les dejeccions ramaderes com el punt de partida d’un procés amb més d’un aprofitament.

Aquesta connexió és especialment significativa perquè la matèria orgànica arribarà de granges de la zona i l’energia produïda podrà tornar a aquestes explotacions. El projecte, per tant, descriu un circuit local: les granges aporten material i poden rebre energia.

També hi ha una altra sortida concreta: els fertilitzants. La planta no se centra exclusivament en la producció de biogàs, sinó que incorpora aquest resultat dins d’un conjunt format per energia, fertilitzants i aigua tractada.

La lectura més clara és aquesta: Mas Bové prova si una dejecció ramadera pot deixar de ser el punt final del procés i convertir-se en el punt de partida d’altres recursos. Ara toca veure què aporta la recerca de l’IRTA i com encaixa amb l’objectiu de producció anunciat pel Govern. Sense fum —només biogàs, si l’assaig funciona com està previst.

La planta experimental de Constantí concentra, així, tres elements: recerca aplicada, matèria orgànica procedent de granges pròximes i una finalitat energètica vinculada a Catalunya. Les dejeccions ramaderes es transformaran en biogàs, fertilitzants i aigua tractada, mentre l’energia obtinguda es destinarà a les granges i a la mateixa instal·lació. El projecte local i l’objectiu de 2 terawatts formen part de la mateixa aposta.

Font de l'article: Eloi Tost / Arnau Martínez / Agencia Catalana de Noticies