Catalunya demana Més Dies per pescar gamba: hi ha estoc, però la quota s’acaba

Catalunya demana més dies per pescar gamba perquè els estocs del Mediterrani s’han recuperat, però la quota de quilos s’acaba abans d’hora. La paradoxa és senzilla: hi ha més gamba a la mar, però els pescadors no la poden treure. I aquí comença el problema.

Òscar Ordeig ha traslladat aquesta reclamació a Brussel·les durant una reunió amb el comissari europeu de Pesca, Costas Kadis. El conseller vol eliminar la doble regulació que limita alhora les jornades de feina i la quantitat de gamba que pot capturar cada flota.

La gamba hi és, però els ports ja topen amb el límit

Per Què Catalunya reclama Més jornades de Pesca?

Per als ports catalans, la petició no és una batalla tècnica llunyana. **Afecta la possibilitat de sortir a la mar, portar gamba als mercats i mantenir una activitat pesquera que ja ha patit una reducció de flota i de treballadors.**

Ordeig ha explicat que els pescadors poden feinejar un nombre màxim de jornades a l’any. En el cas de la gamba, aquesta limitació s’hi suma a un segon topall: els quilos que es poden capturar. Dues barreres per al mateix producte.

El conseller ha definit aquesta situació com una “doble regulació” i ha assegurat que es tracta d’un sistema que “es va inventar” i que no apareix en cap reglament. La seva proposta és eliminar aquest encaix de límits i augmentar el nombre de dies que els pescadors poden sortir.

La reclamació arriba després de la recuperació dels estocs. Segons les dades que Ordeig ha presentat, els esforços del sector han fet possible que avui hi hagi més peixos a la mar. La frase del conseller és directa: “Hi ha més gamba que mai”.

Què passa quan s’acaben els quilos assignats?

Els ports catalans, segons Ordeig, pràcticament ja han acabat els quilos de gamba disponibles. Això deixa una situació difícil d’explicar al consumidor: el recurs hi és, però l’activitat legal queda aturada quan s’arriba al sostre establert.

El conseller ha relacionat aquest límit amb tres efectes concrets: una pertorbació dels preus, dificultats per trobar gamba als mercats i un augment de les importacions. El sector pesquer català queda així en una posició més feble respecte d’altres activitats.

La seqüència és gairebé absurda (però perfectament administrativa): els estocs es recuperen, la gamba continua a la mar i els pescadors arriben al límit de quilos. Després, els mercats han de buscar producte en altres llocs. La gamba no desapareix; desapareix del circuit local.

Què ha demanat Ordeig a Brussel·les?

La proposta és retirar la doble limitació?

La petició que afecta directament els pescadors és clara: augmentar les jornades de pesca i revisar el topall específic dels quilos de gamba. **Ordeig vol que les normes s’ajustin a l’estat actual dels estocs i no mantinguin una restricció pensada sense tenir en compte aquesta recuperació.**

El conseller ha fet aquesta demanda en una reunió amb Costas Kadis, comissari europeu de Pesca, i en trobades amb responsables de la Comissió Europea. L’objectiu era traslladar les prioritats de Catalunya per a les futures polítiques pesqueres de la Unió Europea.

La discussió no gira només al voltant d’un permís per sortir uns quants dies més. També tracta de com es mesura la sostenibilitat d’una activitat pesquera. Si els pescadors han reduït l’esforç i els estocs s’han recuperat, Catalunya defensa que la regulació ha de poder canviar.

Aquesta és la lectura que el Govern català ha portat a Brussel·les: les normes han de distingir entre una situació de sobreexplotació i una altra en què els estocs han millorat. El mateix límit no serveix per a totes les situacions.

Per Què cinc territoris reclamen canvis al Mediterrani?

Catalunya no ha presentat la demanda en solitari. Ordeig s’ha reunit amb el comissari europeu juntament amb representants del País Valencià, les Illes Balears, Andalusia i Múrcia, que han traslladat reclamacions comunes del sector pesquer mediterrani.

Els cinc territoris demanen que la legislació europea s’adapti millor a la pesca costanera i de petita escala. El missatge compartit és que les normes actuals han tingut efectes molt durs sobre una activitat formada per flotes, treballadors de la mar i ports que depenen d’una operativa diària.

Ordeig ha descrit com a devastadors els efectes d’una mala regulació durant els darrers anys. Ha citat la reducció de la flota pesquera i dels treballadors de la mar, amb un impacte socioeconòmic “importantíssim”.

La reclamació catalana, doncs, té dues capes: demanar més dies per pescar gamba i aconseguir que les normes europees tinguin en compte la realitat de la pesca mediterrània. El lector dels ports ho pot resumir d’una manera molt menys burocràtica: si hi ha producte i la mar s’ha recuperat, per què no es pot sortir?

La recuperació dels estocs canvia el debat

Quines dades utilitza Catalunya per defensar la seva posició?

Ordeig ha presentat dades de l’Institut Català de Recerca per la Governança del Mar, Icatmar, per defensar que els esforços del sector han portat a una recuperació dels estocs. El conseller ha remarcat que aquesta millora està avalada pels científics.

La dada serveix per capgirar el debat. Durant anys, la reducció de l’activitat s’ha justificat per la necessitat de protegir els recursos. Ara Catalunya sosté que aquesta mateixa disciplina ha donat resultats i que les limitacions s’han de revisar d’acord amb els estocs disponibles.

No es tracta, segons el plantejament traslladat a Brussel·les, de sortir a pescar sense límits. La reclamació se centra en una regulació que combini l’estat dels recursos, la feina científica i la realitat econòmica dels ports. **La paraula clau és adaptar, no simplement mantenir.**

Quin paper té la cogestió catalana?

Catalunya ha defensat davant la Comissió Europea el seu model de cogestió de la pesca. Aquest sistema reuneix en una mateixa taula els científics, els pescadors i l’administració per prendre decisions sobre l’activitat.

Ordeig ha presentat Catalunya com un territori pioner en aquest model i ha explicat que el comissari europeu l’ha elogiat. Segons el conseller, Kadis ha afirmat que la cogestió és el model de futur que vol per al Mediterrani.

Aquesta dada dona una dimensió més concreta a la petició sobre la gamba. Catalunya no només demana canviar un topall; també defensa una manera de decidir les regles. Si els qui estudien la mar, els qui hi treballen i l’administració comparteixen informació, el Govern català considera que les limitacions poden ser més ajustades.

El debat encara ha de continuar a escala europea. De moment, la posició catalana queda definida: més dies per sortir, revisió del límit de quilos i normes adaptades a una pesca costanera que assegura haver fet els deures. Ara la pilota és a Brussel·les, que haurà de decidir si la regulació pesa més que la realitat dels estocs.

La petició d’Òscar Ordeig combina una dada i una contradicció: **els estocs de gamba s’han recuperat, però els ports ja arriben al límit de captura**. Catalunya vol que Brussel·les revisi la doble regulació, permeti més jornades i tingui en compte el model de cogestió. Per al sector, no és una discussió de papers: és poder sortir a la mar quan el recurs hi és.

Font de l'article: Agencia Catalana de Noticies