Uns 500 Docents es planten a Tarragona: intenten tallar l’A-27 i l’A-7

Uns 500 docents protesten a Tarragona el primer dia de curs. Els Mossos impedeixen els talls a l’A-27 i l’A-7 i la mobilització acaba en assemblea.
Imatge de l'assemblea de docents davant el cordó policial en l'accés a l'A-7 a Tarragona
Imatge de l'assemblea de docents davant el cordó policial en l'accés a l'A-7 a Tarragona Font: Eloi Tost / Arnau Martínez / Agencia Catalana de Noticies

Uns 500 docents protesten a Tarragona el primer dia de curs, però els Mossos d’Esquadra els impedeixen tallar l’A-27 i l’A-7. La mobilització arrenca al polígon Francolí i acaba amb una assemblea davant del cordó policial.

La imatge no és la d’una protesta estàtica: una setantena de professors intenta arribar a l’A-27, el grup canvia de recorregut, talla l’N-340 i es reuneix amb més companys a la plaça Imperial Tarraco. Després de les 10 hores, el següent intent de tallar una via ràpida també queda bloquejat.

Una protesta amb recorregut per Tarragona

Com comença la mobilització al polígon Francolí?

Per als veïns que es mouen per Tarragona a primera hora, el punt clau és el polígon Francolí: la concentració comença a les 7.30 hores, coincidint amb l’inici del curs escolar. Una setantena de professors intenta tallar l’A-27, però la presència policial els fa desistir.

El grup opta llavors per tallar l’N-340 i avançar fins a la plaça Imperial Tarraco. Allà s’hi incorporen uns centenars de companys que esperaven la mobilització. El recorregut converteix una protesta educativa en una presència visible als principals accessos de la ciutat.

La dada ajuda a entendre l’escena: no es tracta només d’una concentració davant d’un edifici administratiu. Els docents volen portar la protesta a les vies de comunicació, una decisió que obliga els Mossos a desplegar agents per impedir els talls.

Què passa a l’accés de l’A-7?

Després de les 10 hores, tots els manifestants es dirigeixen fins a l’accés a l’A-7 amb la intenció de tallar-lo. La policia els barra el pas de nou i la mobilització queda aturada davant del cordó policial.

La protesta acaba amb una assemblea i crits de "s om docents, no delinqüents". La frase, tal com la recull l’agència, resumeix el xoc entre el plantejament del col·lectiu i el dispositiu policial: els professors volen pressionar als carrers i els agents prioritzen mantenir obertes les principals vies.

Per a qualsevol persona que hagi de travessar Tarragona al matí, els punts afectats són concrets: el polígon Francolí, l’N-340, la plaça Imperial Tarraco i l’accés a l’A-7. No cal cap mapa de titulars vagues. Aquí hi ha els llocs.

Per què protesten els Docents?

Quines mancances continuen denunciant?

Aquesta protesta importa a les famílies perquè les reclamacions se situen dins de les aules: infraestructures, barracons, climatització, ràtios i recursos per a l’escola inclusiva. El portaveu de l’Assemblea de Docents del Camp de Tarragona, Manel Nicolás, afirma que les mancances continuen sent les mateixes que mesos enrere.

Nicolás posa el focus en la secundària. Segons explica, hi ha centres que comencen amb 30 alumnes per aula i que poden arribar a 35 per Nadal a causa de la matrícula viva, mentre que el màxim que marca la llei és de 33. La baixada de ràtios que reclama el col·lectiu, diu, no s’ha produït.

La xifra és la part que costa més d’ignorar: començar amb 30 alumnes, arribar potencialment a 35 i tenir un màxim legal de 33. No és una discussió abstracta sobre l’educació; és una diferència que es pot notar en l’organització diària d’un grup.

  • Infraestructures: els docents reclamen millores als centres.
  • Barracons i climatització: són dues de les mancances citades per l’Assemblea.
  • Ràtios: el col·lectiu denuncia que la baixada no s’ha materialitzat.
  • Escola inclusiva: el sindicat COS demana més recursos.

Què reclama el sindicat COS?

Ariadna Calvet, del sindicat COS, reclama una baixada de ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva. També critica que durant l’estiu la consellera Niubó no hagi posat cap proposta sobre la taula per debatre.

La seva posició és directa: si no hi ha una proposta per discutir, no hi pot haver acord. Calvet demana que tot el comitè de vaga sigui convocat a les reunions perquè els eventuals acords siguin inclusius i reals.

Aquí apareix un segon conflicte, més enllà del tall de carreteres. Els docents no només reclamen canvis materials a les aules; també qüestionen la manera com es convoquen les converses i qui hi participa. La taula, abans que el titular.

Menys assistència, mateixa pressió als carrers

Per què hi ha menys manifestants que al final del curs?

La concentració és menys nombrosa que les mobilitzacions celebrades a finals del curs passat. Manel Nicolás ho atribueix a la responsabilitat del col·lectiu: en el primer dia de curs, molts mestres han preferit anar a l’escola per conèixer els nous alumnes i fer-ne l’acollida.

Per al lector, aquesta dada canvia la lectura de la protesta. La menor assistència no és presentada pel portaveu com una pèrdua de suport, sinó com el resultat de prioritzar l’arribada dels alumnes als centres. Tot i així, l’Assemblea considera que calia començar el 8 de setembre amb una vaga per recordar que les coses han de millorar.

La mobilització, per tant, combina dues obligacions que xoquen de ple: ser al centre educatiu per rebre els alumnes i sortir al carrer per denunciar les condicions de treball. El calendari fa la resta. Primer dia de curs, primera protesta i cap marge per dissimular les tensions.

Què denuncien sobre l’actuació policial?

Manel Nicolás afirma que aquest dimarts han percebut un canvi d’estratègia policial, amb més presència d’agents per barrar el pas a les principals vies de comunicació. La seva valoració contraposa el dispositiu d’aquesta jornada amb el de l’any passat.

Segons el portaveu, aleshores es va prioritzar la infiltració i el tracte als manifestants com si fossin una amenaça per al país. Ara, diu, hi ha furgonetes antidisturbis. Nicolás considera que aquesta no és la manera de tractar els docents i reclama una taula de negociació.

La resposta del col·lectiu és mantenir la pressió. Nicolás assegura que no donaran el braç a tòrcer i reivindica la responsabilitat que tenen amb els alumnes i amb els serveis públics. Dit ras i curt: la protesta no s’acaba perquè el cordó policial hagi impedit els talls.

La seqüència de Tarragona deixa tres elements molt concrets:

  1. La mobilització reuneix uns 500 docents i comença al polígon Francolí a les 7.30 hores.
  2. Els Mossos impedeixen els intents de tallar l’A-27 i l’A-7, mentre els manifestants passen per l’N-340 i la plaça Imperial Tarraco.
  3. Les reivindicacions se centren en ràtios, infraestructures, climatització, barracons i recursos per a l’escola inclusiva.

La realitat és que el primer dia de curs a Tarragona comença amb les aules obertes i una protesta al carrer. Els docents no aconsegueixen tallar les dues vies que volien bloquejar, però sí que situen davant de tothom les reclamacions sobre ràtios, barracons, climatització i escola inclusiva. La batalla, de moment, acaba en assemblea; el desacord continua pendent de negociació.

Preguntes freqüents

Quants docents es manifesten a Tarragona?
Uns 500 docents participen en la mobilització del primer dia de curs. La concentració comença al polígon Francolí a les 7.30 hores.
Quines carreteres intenten tallar?
Els manifestants intenten tallar l’A-27 i l’A-7, però els Mossos d’Esquadra els impedeixen arribar-hi. Abans, el grup talla l’N-340.
On acaba la protesta?
La mobilització acaba amb una assemblea davant del cordó policial, a l’accés de l’A-7, després que la policia en barrés el pas.
Quines són les principals reclamacions?
Els docents reclamen millores en infraestructures, barracons, climatització, ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva.

Font de l'article: Eloi Tost / Arnau Martínez / Agencia Catalana de Noticies